Confusi¨® ¨¦s llum

VIDES IMPROBABLES

Ferran S¨¢ez

A contravent

220 p¨¤gines. 19,50 euros

La vida ¨¦s confusi¨®. ?s aix¨ª. Per exemple, tothom creu que el surrealisme va n¨¦ixer el 1924 del cap d'Andr¨¦ Breton i tota una colla de criatures mentalment alliberades. Doncs no. Com explica el periodista i ninotaire Jaume Passarell a les seves mem¨°ries: "...el surrealisme, que la gent que es pensa estar assabentada a casa nostra d'aquestes coses creu que ens va venir de Par¨ªs, va n¨¦ixer a Barcelona molt abans. La naixen?a va tenir lloc entre el carrer de la Boqueria i la Rambla". Aqu¨ª hi ha el Bar del Centro, on Passarell i una colla de periodistes i literats (Manuel Fontdevila, Josep Amich, Llu¨ªs Capdevila, Plat¨® Peig...), (re)creadors tamb¨¦ del Barri Xino medi¨¤tic, van ser els pares —entre tangos i coca?na— del surrealisme. Mentre Europa es matava a la Primera Guerra Mundial, d'altres es morien de riure. ?s poc coneguda aquesta hist¨°ria. I seria ben f¨¤cil demostrar que el surrealisme ¨¦s un invent catal¨¤. Catalunya, terra de sobredosi, d'asf¨ªxia, de realisme, per aix¨° s'inventa el surrealisme. Per tant, a alg¨² li pot estranyar que les criatures que desfilen per aquestes Vides improbables d'en Ferran S¨¢ez no puguin ser reals?

L'assagista assaja i es treu de la seva gorra Samuel Carasso, un padr¨ª entranyable, jueu d'origen franc¨¨s, inf¨¤ncia algeriana, catal¨¤ de plenitud i fesomia arrugada, dolorosa, melangiosa del segle XX. Carasso ¨¦s un col.leccionista d'heterodoxos, i per dir-ho a la manera de Santiago Rusi?ol: "un drapaire de records". Un ¨¦sser amb una fal.lera per catalans esmunyedissos que van viure entre el XVI i el XVIII. Criatura que estudia criatures incre?bles, estranyes, desconegudes, intangibles, boiroses... Antoni Bech, cart¨°graf i primer individu que fa la volta al m¨®n tot sol; Joan-Francesc de la Roca, que escriu un tractat matem¨¤tic per provar l'exist¨¨ncia de D¨¦u; Jes¨²s de la Santacreu, un sionista avant la lettre i sense retorn; Joan de Sau, reparador d'¨°rgans i aspirant a interpretar la m¨²sica de la B¨ªblia. El terrari ¨¦s fascinant i l'obsessi¨® de Carasso ¨¦s la de l'entom¨°leg. Criatura i criatures es miren, s'emmirallen, es confonen: separats per la vidriera dels temps.

Per aix¨° ¨¦s cert que el llibre camina per la sirga: entre la novel.la (amb intriga de pes i pessics pop) i l'assaig (de volada acad¨¨mica i picades d'ullet divulgatives), amb tons coherentment ondulants (entrevista, epistolar, memorial¨ªstic...) i amb un catal¨¤ natural, terrenal, per explicar un passat artificial, il.lusionant, de bell antuvi. Perqu¨¨ per anar m¨¦s enll¨¤ s'hi pot veure espurnejar el F for Fake d'Orson Welles. El fals documental d'un falsificador d'art i d'un falsificador de biografies. Un frau. Un frau d'un frau. Un frau molt real. La c¨°pia, l'original. L'art, la vida. La confusi¨®. El joc de miralls.

Per¨° que ning¨² es confongui: estem davant d'una obra lluminosa, d'un dels assagistes m¨¦s cristal.lins de Catalunya. S¨¢ez il.lumina un m¨®n que ja no existeix, o potser no va existir mai. O siguem m¨¦s di¨¤fans: ning¨² ja no sap si va existir i aix¨° ¨¦s com si no hagu¨¦s existit mai. S'avan?a aix¨ª S¨¢ez (com ja va fer amb altres grans temes, a Els bon salvatges, la seva darrera obra, per¨°, vaja, com ha fet sempre: El crepuscle de la democr¨¤cia; o Dislocacions o Qu¨¨ (ens) passa?) al debat m¨¦s palpitant que hi ha en el nostre m¨®n de masses fragmentades, trinxades, esmicolades: l'esclat de microcomunitats, de jos de mil interessos tamb¨¦ microsc¨°pics.

Tornen els heterodoxos. I potser es revenjaran dels ortodoxos. ?s aquesta la nova divisi¨® del planeta? Tots es vigilen i ¨¦s dif¨ªcil saber si Carasso t¨¦ ra¨® o s¨®n les seves criatures les que diuen la veritat de la vida. Francesc Pujols , un altre gran heterodox, ben real, ja va dir que "la vida ¨¦s com un coit, una gran confusi¨® de cames". Aqu¨ª rau la llum.