Circuits dom¨¨stics

Fer cam¨ª professional en el m¨®n de la m¨²sica ¨¦s, sempre ho ha estat, una empresa complicada. Costa obrir-s'hi pas, per cultura, per infraestructures i per inversi¨®. L'elevat nivell t¨¨cnic dels int¨¨rprets actuals i la facilitat per produir m¨²sica dom¨¨sticament juga a favor dels nous valors. Tamb¨¦ han crescut els equipaments, municipals o privats, que aixopluguen els grups en l'inici. Ara b¨¦, les noves bandes es topen de seguida amb la problem¨¤tica distribuci¨® discogr¨¤fica i amb la desigual oferta de locals per tocar m¨²sica en viu. La m¨²sica en catal¨¤ ha madurat i ja no ¨¦s un fenomen uniforme com en l'¨¨poca del rock catal¨¤. Sembla que ara a Catalunya es viu un moment d'eclosi¨® de grups que exploren diverses tend¨¨ncies, tot i que el pop, el rock i el folk s¨®n les l¨ªnies m¨¦s triades, i que van tenint un p¨²blic fidel. M¨¦s enll¨¤ dels fen¨°mens de bandes com Manel o Els Amics de les Arts, nous grups i d'altres que han sabut redecorar el seu so van buscant un espai en uns circuits musicals cada vegada m¨¦s dom¨¨stics i propers. Enmig de la revoluci¨® d'internet i del canvi de pas de les discogr¨¤fiques, qualsevol oportunitat per anar endavant en el m¨®n de la m¨²sica ¨¦s benvinguda. Darrerament hi ha dos noms propis en la m¨²sica en catal¨¤ que s¨®n culpables d'aquest risorgimento: Manel i Els Amics de les Arts. Per¨° hi ha vida m¨¦s enll¨¤ dels premis i de les bandes amb legions de fan¨¤tics. Hi ha molta classe mitjana que treu el cap.

Les sales petites s¨®n un bon laboratori pel qual han passat un grapat de bandes

Josep maria Jou: 'Si vols muntar-te un concert has de moure el cul'

Els concerts tamb¨¦ pateixen la crisi i el preu de les entrades podria augmentar

El nivell dels m¨²sics joves ha augmentat de manerea notable els darrers deu anys

Producci¨®. El director dels estudis de La Rulot Produccions, Bartomeu Egea, ha vist passar pel seu local artistes de tota mena des del 1989, i assegura que "b¨¤sicament els joves sempre s¨®n iguals" i rebla: "Les modes van passant, els noms van passant, per¨° el g¨¨nere que sempre predomina ¨¦s el rock, en tots els seus ¨¤mbits". Ho diu un home que ha tingut de clients Loquillo, Marc Parrot, Pau Don¨¦s, Lucrecia o bandes incombustibles com Los S¨ªrex o Los Salvajes.

I en vint anys, qu¨¨ ha canviat? Egea sost¨¦ que "ara es tenen els mateixos problemes que abans, b¨¤sicament que els grups que assagen despr¨¦s no tenen on tocar". Aix¨° s¨ª, "el que ha canviat s¨®n els formats, hem passat de gravar cintes de casset a fer dvd amb diverses pistes de v¨ªdeo i so". Hi ha molts locals d'assaig a Barcelona, molts de municipals, i tamb¨¦ a l'¨¤rea metropolitana, que s¨®n testimonis privilegiats de qu¨¨ passa en la m¨²sica catalana. "El proc¨¦s sempre ¨¦s el mateix —adverteix Egea—, primer la gent es busca als locals i despr¨¦s comencen a crear". Aix¨ª es formen molts grups que triomfen. Tamb¨¦ hi ha molt¨ªssimes bandes que "es queden pel cam¨ª" i que, malgrat tot, "segueixen i venen a assajar per oci, es treuen la corbata i toquen".

El que queda clar ¨¦s que "per fer m¨²sica un s'ha d'espavilar, i si es vol fer un concert, s'ha de moure el cul". Aquest diagn¨°stic ¨¦s de Josep Maria Jou, director de l'Espai Musical La B¨¤scula, centre musical depenent de l'Ajuntament de Barcelona que durant anys ha aixoplugat grups que comen?aven i tamb¨¦ d'altres que no trobaven escalf en el circuit habitual de sales. El primer "filtre" que passen els aspirants a estrelles per arribar a La B¨¤scula ¨¦s arribar-hi, "i la meitat dels que demanen de venir hi acaben arribant", indica Jou, que admet que "hi ha moda i aquesta ¨¦s una feina en la que cal esfor?". Aix¨° s¨ª, si es fa feina s'aconsegueix, com fa unes setmanes, construir un festival punk portant els nord-americans Tragedy i ajuntant-ho amb tres grups locals i "omplir fins a rebentar" la sala gran de La B¨¤scula, que t¨¦ una capacitat per a 500 persones.

Assaig o t¨¨cnica. Un dels comentaris recorrents entre la gent que es dedica a aquest m¨®n ¨¦s que el nivell t¨¨cnic dels m¨²sics ¨¦s elevad¨ªssim. "Fa uns anys, la gent tocava punk perqu¨¨ no podia fer una altra cosa, i ara arriben nanos de setze anys que fan jazz i funky", revela el responsable de La B¨¤scula, centre del carrer Foc que est¨¤ esperant que l'Ajuntament reposi els espais d'assaig que es van retirar. El fet de ser un centre de titularitat p¨²blica fa que prestin m¨¦s serveis que una sala convencional. Quins estils s¨®n els m¨¦s populars a La B¨¤scula? "El rock, el punk i el heavy. El pop es queda al centre de la ciutat", rebla Jou.

Concurs. A m¨¦s de picar pedra en els locals d'assaig i en les sales petites, un bon canal per donar una mica de peixet als nous grups ¨¦s el concurs Sona9, promogut per la revista Enderrock i tamb¨¦ per les emissores de la Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audiovisuals. Un certamen senzill: artistes novells no professionals envien una maqueta de tres can?ons originals. Aix¨ª ho han fet en els deu anys de vida del Sona9 un total de 1.126 bandes participants, "a la recerca dels grups emergents", segons el director d'Enderrock, Llu¨ªs Gendrau. Casualment, o no, Manel van quedar segons en l'edici¨® de Sona9 del 2007 —i van obtenir el guard¨® Joventut—, i la banda Els Amics de les Arts van arribar a participar en tres edicions del concurs fins a ser-ne finalistes el 2005. "El Sona9 ¨¦s una molt bona plataforma per donar-te a con¨¨ixer, per¨° sobretot ¨¦s una molt bona empenta, en forma gaireb¨¦ de gimcana, per anar creant un repertori propi". Aquest ¨¦s el comentari de Joan Daus¨¤, alma mater de Joan Daus¨¤ i Els Tipus d'Inter¨¨s, grup que enguany s'ha endut el Premi Popular del Sona9. El responsable d'Enderrock dedicat al Sona9, Ferran Amado, confirma que el concurs t¨¦ vocaci¨® pedag¨°gica i apunta: "Fem una mica de productors art¨ªstics, i els grups ho agraeixen".

Difusi¨®. Per¨° una carrera musical no es pot quedar en guanyar o no un concurs. Daus¨¤ dibuixa que "el pas seg¨¹ent ¨¦s aprofitar l'embranzida que ens ha donat el concurs i la motivaci¨® extra d'haver guanyat el premi per votaci¨® popular". L'exemple d'aquest artista de Sant Feliu de Llobregat ¨¦s paradigm¨¤tic de molts que comencen i que suen les seves can?ons en locals d'assaig. Per a Daus¨¤ la millor manera de donar un salt "¨¦s enregistrar un disc per aprofitar la campanya de difusi¨® que comporta el premi". El que costa ¨¦s la distribuci¨® i fer-se un lloc en l'escena musical.

Locals i canalitzaci¨®. A Barcelona, des de fa uns anys, han anat sorgint apostes de locals que recollien les propostes que quedaven fora dels estadis i de les sales convencionals. Avui sales com Heliog¨¤bal, El¨¨ctric Bar, Be Cool, a Barcelona, o Salamandra a l'Hospitalet o la Mirona a Salt, entre d'altres, s¨®n la veritable cuina de la m¨²sica catalana actual. I el men¨² el fabriquen ells. Lorena Font, de l'El¨¨ctric Bar, explica que al seu bar es programa de dilluns a divendres, els 365 dies de l'any, i reben "una mitjana de 15 propostes musicals i d'altres arts esc¨¨niques al dia". O sigui que hi ha oferta cultural, fa falta canalitzar-la. Font posa el dit a la nafra i declara que "a Barcelona, no nom¨¦s calen m¨¦s sales de m¨²sica en viu com la nostra, sin¨® que tamb¨¦ cal m¨¦s implicaci¨® activa per part de les administracions per potenciar i facilitar aquests espais no comercials". A principis de mes, a l'Heliog¨¤bal, varen actuar Inspira, faran parlar. La Marta era clara: "si no vens aqu¨ª, no t'arriba res". El seu acompanyant, l'?scar, admetia que tot i anar sovint al bar gracienc no ¨¦s "seguidor del panorama musical", i que hi va a "con¨¨ixer". El tutelatge de la pol¨ªtica cultural ha anat a parar a espais privats.

Si b¨¦ "el fenomen Manel ens ha afavorit a tots els grups que cantem en catal¨¤", com apunta Daus¨¤, un factor que ajuda a crear m¨²scul de l'escena de qualsevol lloc ¨¦s la m¨²sica en viu. Joan Rossell¨®, president de l'Associaci¨® Professional de Representants, Promotors i Managers de Catalunya (ARC) assenyala que "com m¨¦s sales en viu funcionen i com m¨¦s p¨²blic hi hagi, millor cultura musical tindrem, i viceversa". Segons Rossell¨®, i malgrat que pugui semblar una trivialitat, "els m¨²sics han de tenir on tocar i han de sentir el p¨²blic i motivar-se per millorar". La portaveu de l'El¨¨ctric explica com funcionen: "Cedim la sala als artistes i oferim activitats a preus simb¨°lics, col.laborant en la divulgaci¨® i promoci¨® d'artistes emergents". Amb aquest m¨¨tode "molts dels nous m¨²sics catalans han passat en els seus inicis per sales m¨¦s petites com l'El¨¨ctric".

La crisi i l'actitud. Per¨° no tot ¨¦s xauxa. "Els concerts tamb¨¦ estan patint la situaci¨® de crisi econ¨°mica. Possiblement hem viscut tamb¨¦ una bombolla de preus de les entrades aquests darrers anys, i cal tornar a una situaci¨® m¨¦s realista", assegura Jordi Herreruela, representant de les Cases de la M¨²sica, entitat que aplega sales de Matar¨®, Salt, l'Hospitalet, Terrassa i Manresa. La Lorena Font creu que qualsevol manera de promocionar els m¨²sics ¨¦s bona. "Totes les iniciatives que promoguin la col.laboraci¨® entre entitats, sales o m¨²sics, com ¨¦s el cas dels concursos, solen tenir una repercussi¨® social m¨¦s notable". Herreruela ¨¦s cr¨ªtic amb la volada que es d¨®na a "certs noms" i recorda que "a aquests noms amb anomenada els costa moure masses de gent quan s'ha de pagar entrada".

A part de la problem¨¤tica infraestructural, tamb¨¦ hi ha un canvi d'actitud. Xavi Caparr¨®s, baixista de Mishima i membre del grup Linn Youki —molts m¨²sics tenen m¨¦s d'una feina—, assegura que "des de fa uns anys, la m¨²sica feta a Catalunya, i no nom¨¦s la cantada en catal¨¤, ha anat perdent complexos i ¨¦s indubtable que avui en dia est¨¤ vivint un moment immillorable". El m¨²sic recorda que les bandes catalanes viuen b¨¦ "sense subvencions i a dia d'avui hi ha m¨¦s grups que mai fent can?ons amb lletres ben escrites i ben tocades", i rebla: "Cada cop hi ha m¨¦s grups amb un so propi i aix¨° ¨¦s fonamental. A m¨¦s, hi ha un ventall ben diferent d'estils".

Estils i can?ons. L'evoluci¨® estil¨ªstica ve donada tamb¨¦ per l'increment t¨¨cnic i perqu¨¨ l'acc¨¦s als instruments ¨¦s m¨¦s f¨¤cil. Ferran Amado ha detectat aquesta metamorfosi en l'evoluci¨® del Sona9: "El 2001 venien m¨²sics amateurs i ara trobem m¨²sics amb una elevad¨ªssima formaci¨®". Xavi Caparr¨®s d¨®na a m¨¦s una pista del leit motiv de la nova generaci¨®: "Una part important de les noves generacions de m¨²sics venim de l'escena indie, i el que diu aquest moviment ¨¦s que aix¨° que tant t'agrada tamb¨¦ pots fer-ho, nom¨¦s has d' agafar la guitarra i tocar". Per¨° compte, es corre el risc de "no tenir ¨¤nima". Des d'Enderrock s'admet que avui en dia el que preval ¨¦s "trobar can?ons", no tant que el grup soni b¨¦, que m¨¦s o menys ja es d¨®na per fet. En el Sona9 els finalistes passen per un ac¨²stic a ICat FM, on se'ls despulla al m¨¤xim "per veure qu¨¨ hi ha a dins".

Pedrera de grups. Joan Rossell¨®, des de la banda dels promotors, confirma que "hi ha una pedrera tremenda i estan sorgint molt bons grups i solistes, amb una compet¨¨ncia molt sana. Tant de bo serveixi per generar confian?a als que comencen i tamb¨¦ per crear nous p¨²blics". Per¨° queda molt per fer. "Barcelona intenta fer els deures per¨° va molt a poc a poc —apunta Rossell¨®—, hi ha molta manca de cultura musical en general i la vocaci¨® i professi¨® de m¨²sic no est¨¤ gens normalitzada".

Malgrat les dificultats, hi ha un petit olimp catal¨¤. No ¨¦s un star-system perqu¨¨ no hi ha estrelles per¨° s¨ª que hi ha noms que omplen en els seus concerts i venen discos. Hi ha vida m¨¦s enll¨¤ de Manel. I hi ha vida interessant. No es pot fer una llista sense deixar fora a alg¨², per¨° cal destacar els projectes madurs que ofereixen Mishima, Mazoni, Ix! o Whisky'ns en el camp del pop. Registres que guanyen p¨²blic s¨®n el folk, a la seva manera, de Sanjosex, El Petit de Cal Eril i Pau Vallv¨¦, la chanson d'Anna Roig o el punk mel¨°dic d'Aias.