La falsificaci¨® de la mort

L'HOME DEL BARRET VERMELL

Herv¨¦ Guibert

Traducci¨® de David Ilig

Club Editor

160 p¨¤gines. 18 euros

Herv¨¦ Guibert (Par¨ªs, 1955-Clamart, 1991) finalitz¨¤ amb L'home del barret vermell —aquest tercer volum es public¨¤ de manera p¨°stuma el 1992— la trilogia d'autoficci¨® que comen?¨¤ amb la novel.la A l'ami qui ne m'a pas sauv¨¦ la vie, publicada el 1990 i en qu¨¨ l'autor explica la mort del seu amic Muzil (reflex de Michel Foucault) i revela que pateix la sida. Se'l va acusar de fer espectacle del dec¨¦s del fil¨°sof per cridar l'atenci¨® del p¨²blic —que, en efecte, el va con¨¨ixer majorit¨¤riament a partir d'aquella obra— per¨° Guibert es va defensar dient que aquella mort formava tamb¨¦ part de la seva vida. La malaltia continua present com a objecte principal al segon volum, Protocole compassionnel, i en canvi ocupa un pla secundari a L'home del barret vermell, ("No puc sentir parlar m¨¦s de la sida. Odio la sida. No vull tenir-la m¨¦s, s'ha acabat, li ha passat l'hora", p¨¤g. 62) que d¨®na preemin¨¨ncia a la hist¨°ria d'un col.leccionista d'art que es fa passar per marxant i, aix¨ª, obtenir bones oportunitats i millors preus. El protagonista ¨¦s el propi Guibert, durant l'¨²ltim any de la seva vida i per tant molt malalt, que es troba embolicat en un cercle delictiu de falsificaci¨® d'obres d'art. Durant aquesta ¨¨poca coincideix amb Balthus i amb Iannis (nom rere el qual s'amaga el pintor Miquel Barcel¨®, que va tenir Guibert com a model) i en d¨®na la seva visi¨® tant des del punt de vista art¨ªstic com personal.

Fot¨°graf i escriptor, Guibert va fer de la seva obra un aparador per mostrar-se ell mateix

La trilogia d'autoficci¨® comen?a amb una novel.la on revela que pateix la sida

?Podem veure en les falsificacions dels quadres a qu¨¨ es refereix Guibert una met¨¤fora que compara la vida sana amb la vida malalta? ?Podem pensar que els quadres que "vivim" s¨®n tots falsos i que els aut¨¨ntics, com passa en aquesta obra, estan amagats en un soterrani, en un lloc que no queda a la vista, potser m¨¦s enll¨¤ de la l¨ªnia que separa aquest m¨®n de l'altre? ?Qu¨¨ intenta dir un escriptor que coneix la brevetat del temps que li queda per viure i que fa tema literari de la seva extinci¨® imminent?

Fot¨°graf i escriptor, Guibert va fer de la seva obra un aparador per mostrar-se ell mateix. En els darrers mesos de la seva exist¨¨ncia va gravar amb una c¨¤mera de v¨ªdeo La pudeur ou l'impudeur: 58 minuts on veiem l'empitjorament del seu estat dia rere dia. Era ell, per¨°, o la seva representaci¨®? On ¨¦s l'autenticitat?

El seu estil dur, sec i despullat, proper a la cruesa dels austr¨ªacs Elfriede Jelinek o Thomas Bernhard, no pot deixar de recordar-nos el su¨ªs Fritz Zorn (pseud¨°nim de Fitz Angst, 1944-1976) qui, en la narraci¨® autobiogr¨¤fica Bajo el signo de Marte (Anagrama), va explicar el cam¨ª indeturable cap a la mort a causa d'un c¨¤ncer (personal, familiar i social) que representava la decad¨¨ncia europea.

Guibert sens dubte considerava l'obra com una catarsi i probablement per aquesta ra¨® li fa dir a l'home del barret vermell, que ¨¦s ell mateix: "...perqu¨¨ un cop escrites, les coses per mi ja estan com esborrades" (p¨¤g. 153). I abans posa en boca de Lena, el personatge de la galerista, un signe potser d'esperan?a: "Jo tampoc no s¨®c creient —em digu¨¦—, per¨° no pot ser que el m¨®n sigui nom¨¦s all¨° que sembla ser, aquest quadern, aquest carrer, aquesta taula, seria d'un avorriment mortal, hi ha necess¨¤riament una altra cosa, unes regles, unes lleis secretes, uns sistemes subterranis o celestials, si no aquesta vida no tindria cap inter¨¨s". (p¨¤g. 62). ?s l¨°gic que alg¨² que intenta comprendre el sentit de l'art intenti tamb¨¦ comprendre el sentit de la vida, que potser rau en descobrir, quan ens hi enfrontem nosaltres mateixos, que la imatge que ten¨ªem de la mort era una falsificaci¨®.