Teatre miniatura

Quan arribes al n¨²mero 3 del carrer Alpens, a Sants, cal trucar el timbre. T'obren i entres en una sala d'estar on en una taula hi ha uns quants gots i pots servir-te aigua o vi. En una altra tauleta, venen les entrades. ?s la taquilla del FlyHard, una d'aquestes petites sales de les quals es parlava al Quadern del 18 de novembre. L'espectador pot triar si paga l'entrada a cinc o a 10 euros. Oferta que demostra una confian?a cega en la humanitat o, si m¨¦s no, en qu¨¨ no existeixen els espectadors garrepes que, podent, fan mis¨¨rrims estalvis que no necessiten.

Un cop a la sala, hi ha 38 butaques, distribu?des en dues bandes de tres fileres. Si seus a primera fila, no t'eixarranquis perqu¨¨ topar¨¤s amb els actors i els pots fer entrebancar. Aquesta proximitat ¨¦s impagable (cinc o 10 euros, recorda). D¨®na al teatre una possibilitat exclusiva del cinema: el primer pla. No es poden amagar i el llenguatge del cos agafa tanta o m¨¦s import¨¤ncia que el recitatiu de les frases. Sense la protecci¨® d'un teatre a la italiana, amb els personatges a peu pla, et trobes contemplant un tens sopar i t'arriba la flaire del vi. ?s m¨¤gia de prop. I curiosament neix una quarta paret com als escenaris m¨¦s solemnes.

La il.luminaci¨® i l'autenticitat dels personatges s¨®n les dues ¨²niques eines per construir un espai diferent al del p¨²blic que, encara que veus inevitablement, oblides que hi ¨¦s.

L'obra es diu Un home amb ulleres de pasta i va sobre la vampiritzaci¨®, cruel i no gens metaf¨°rica, d'uns sobre els altres. Quan surts tens la mateixa sensaci¨® que al final del Tx¨¦khov del C¨ªrcol Mald¨¤, un altre espai miniatura, i ¨¦s que, fent una variaci¨® del que deien les nostres s¨¤vies iaies: al pot petit tamb¨¦ hi ha bona confitura.