"M¨ºme hauteur que Montjuich"

Le Corbusier va fer tres dibuixos en els quals esboss¨¤ uns gratacels al port, en el context del Pla Maci¨¤ per a Barcelona. Els tres dibuixos s¨®n de la Setmana Santa de 1932. Al primer, sortint del port en vaixell, Le Corbusier hi encaixa dues torres, que semblen tres, sobre la costa, dibuixant Montju?c com un contrap¨¨s d'aquestes torres, les tours du port, escriu, i que sobresurten per sobre de les llums del moll. Als altres dos dibuixos, fets en tornar de Mallorca un altre cop en vaixell, despr¨¦s de passar uns dies a Formentor, torna a dibuixar-hi les torres amb m¨¦s precisi¨®, i al tercer dels dibuixos, les torres ja s¨®n clarament tres. Aquestes torres cerquen ara un balan? geogr¨¤fic, equiparant-ne l'al?ada a la de Montju?c, i per tant d'uns 173 metres. L'equilibri el trobem entre la massa d'aquestes tres torres de vidre i la muntanya, i al mig d'elles la Sagrada Fam¨ªlia i la Catedral. Obeeix, per tant, a un moment de la traject¨°ria del vaixell quan entra a port i aquests dos monuments es veuen de costat.

La precisi¨® en dibuixar aquests dos monuments i la muntanya ens fa veure clarament que les torres es volien equiparar a la muntanya i al castell i no a altres construccions. La forma de les torres els feia prendre una aparen?a que podr¨ªem comparar amb un gegantesc armari de vidre amb les portes obertes. Aquesta era la visi¨® des del mar, des de la ciutat s'haurien vist com una construcci¨® de vidre plegada amb un cos sortint enmig com un colossal contrafort.

Mirat ara amb el pas del temps, gaireb¨¦ vuitanta anys m¨¦s tard, aquests dibuixos acaben per tenir un aire Jules Verne. Sovint davant de qualsevol descoberta contempor¨¤nia, trobem que el prol¨ªfic autor ja havia pensat alguna cosa semblant, com ara viatges a la lluna, per exemple. Doncs b¨¦, els dibuixos de Le Corbusier tenen aquest mateix to. Les dues torres sobre el mar semblen ara la inspiraci¨® de les torres de la Vil.la Ol¨ªmpica del 1992. D'altra banda, la mateixa concentraci¨® de gratacels sobre el l¨ªmit del port vell, deixant passar pels costats les prolongacions de la Meridiana i del Paral¡¤lel, que es trobarien precisament sobre les aig¨¹es del port, ens fan pensar en l'Hotel Arts i la torre Mapfre i el conjunt del carrer de Marina, com una r¨¨plica d'aquell vell intent. Els 170 metres d'al?ada d'aquestes torres de vidre era la mateixa al?ada que es reclamava per a la primera versi¨® de l'Hotel Vela i que despr¨¦s es va rebaixar a 100 metres. Les l¨ªnies obliq¨¹es de les cares dels gratacels cartesians de Le Corbusier (aix¨ª els anomenava ell) donarien efectes semblants a les cares afilades de la torre de Telef¨°nica, i podr¨ªem afegir que la petita i gestual torre de Gas Natural ¨¦s una versi¨® distorsionada dels gratacels de vidre del 1932: per dir-ho d'una altra manera, ¨¦s com si la versi¨® de les torres fos un dibuix de Francis Bacon.

Els petits gratacels barcelonins (cap no sobrepassa els 154 metres) s'han decantat per plantes m¨¦s aviat quadrades i no per una distribuci¨® en ales com els que ens ocupen, per¨° s¨ª que s¨®n comparables pel seu perfil rectilini. Amb l'¨²nic gratacel que no trobem cap correspond¨¨ncia amb les torres del port del Pla Maci¨¤ ¨¦s la torre Agbar. A la fi resulta inevitable pensar en aquests gratacels i l'impacte corporatiu que han acabat per tenir i que sembla que es mesura per un factor invers a la ciutat que sotmeten. Probablement, aix¨° fa que una de les discussions recurrents sobre aquesta mena d'edificis en al?ada ¨¦s l'efecte que produeixen sobre la silueta de la ciutat. Per aix¨°, el bus tur¨ªstic du una caricatura gratacelitzada de Barcelona. Definitivament, el millor dels gratacels de Le Corbusier ¨¦s que no es van arribar a construir.