Ordinadors? No, gr¨¤cies

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha aixecat una enorme polseguera a causa de la decisi¨® d'aturar, preventivament, la implantaci¨® d'ordinadors port¨¤tils a les aules de prim¨¤ria i secund¨¤ria del pa¨ªs. Aquesta implantaci¨® va ser una iniciativa del govern d'entesa, si no directament del conseller Maragall, el qual, possiblement, va quedar enlluernat per la disposici¨® d'abast "estatal" dictada pel ministre del ram, seguint ell mateix una idea genial —com totes, impremeditada— del president del govern, Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez, el qual, encara amb m¨¦s alta possibilitat, va deixar-se ensibornar pel col.lectiu de pedagogs que governen arreu del pa¨ªs: sens dubte la generaci¨® de pedagogs m¨¦s inefica? i indocte que ha tingut Espanya als darrers setanta anys, i que estan, o han estat, a punt d'enviar l'educaci¨® de tota la pell de brau a la ru?na. Honorable consellera, moltes felicitats! Perseveri!

'Els ordinadors han aconseguit que l'educaci¨® fos considerada un divertiment, i no una feina pondereosa'

Una de les iniquitats m¨¦s grans de tots els governs neoliberals d'Europa —als pa?sos n¨°rdics o Alemanya, menys— ha estat considerar que tot el que venia del m¨®n de la tecnologia, tant la vella com les noves, havia de ser saludat amb entusiasme, rapte i devoci¨®, de la mateixa manera que Pere, el deixeble, es va quedar embadalit davant la transfiguraci¨® de Jes¨²s al mont Tabor quan "la cara [de Jes¨²s] es torn¨¤ resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum" (Mateu 17,2). Tot plegat, doncs —tenint present que una cosa ¨¦s el Fill de D¨¦u i una altra els ginys electr¨°nics— ha estat fruit d'una beneiteria indiscriminada, babau i fervorosa. Walter Benjamin ho va explicar amb una claredat meridiana, com tamb¨¦ ho concebia Heidegger cap als mateixos anys: no hi ha cosa m¨¦s perillosa que deixar-se enlluernar per l'aura dels aven?os de la t¨¨cnica (sacralitzats a causa de la seva llu?ssor), ni hi ha cosa pitjor que considerar la t¨¨cnica, de la mena que sigui, com una cosa neutra. Per¨° ja fa m¨¦s d'un segle que la humanitat dita "civilitzada" assumeix que la t¨¨cnica ¨¦s el gran emblema (encara que tan sols ¨¦s miratge) del suposat aven?, sempre benefici¨®s, de la hist¨°ria.

?No es van adonar, els ¨ªnclits pedagogs de Catalunya i de tot Espanya, que els ordinadors, igual que la resta de les tecnologies que els nois i noies porten a les butxaques —com abans hi port¨¤vem una granota amb una l¨¤mina met¨¤l.lica que raucava— s¨®n els responsables de la creaci¨® d'una cultura de la facilitat, la immediatesa i el divertiment? No van veure que l'ordinador ¨¦s l'eina que ha excusat els seus usuaris, en especial els m¨¦s joves, a fer un esfor? d'aprenentatge i de mem¨°ria, amb tota la mediaci¨® que aix¨° sempre ha significat? ?Es podia confiar que els ordinadors substitu?ssin amb efic¨¤cia la paraula del mestre o del professor? ?Es podia suposar que de l'¨²s dels ordinadors en naixeria una dial¨¨ctica viva com la que ha presidit tota la hist¨°ria de l'educaci¨® al m¨®n occidental? Els ordinadors i totes les noves tecnologies "de butxaca" han estat la causa que els nois i noies visquin en una mena de cultura-civilitzaci¨® amn¨¨sica i aliena a la paraula, la lectura, el di¨¤leg, l'esfor?, l'estudi a fons i la recerca; i, per tant, sembla una insensatesa fer entrar aquests ginys en un espai en qu¨¨ all¨° m¨¦s necessari ¨¦s ensenyar els joves a pensar i discernir, a triar i corregir, a modular i perfilar el saber, a discutir-lo amb el Verb i la dial¨¨ctica, i, en definitiva, a establir una difer¨¨ncia neta entre "aprendre" i "divertir-se".

?s possible, com ja s'ha dit, que els professors veiessin en aquestes m¨¤quines la redempci¨® de la seva manca d'autoritat —cosa de la qual no s¨®n culpables— i el b¨¤lsam per a l'escruixidora manca de disciplina a les classes. La conseq¨¹¨¨ncia ha estat que ja no queda gaireb¨¦ ning¨² que consideri seriosament que l'educaci¨® demana esfor?, colzes i testa. Les aules mai no haurien hagut de convertir-se en un espai (un altre!) acomodat a la distracci¨® i el passatemps.