Postals de Barcelona

A la pla?a de les Gl¨°ries,aprofitant l'espai en obres del nou Museu del Disseny, es pot veure aquests dies l'exposici¨® Barcelona Direccions, on es mostren un conjunt d'obres i iniciatives promogudes per l'Ajuntament. El muntatge es basa en l'aprofitament d'una s¨¨rie de materials industrials que es fan servir per conformar l'espai. Cortines de pl¨¤stic, contenidors de diferent grand¨¤ria, xarxes electrosoldades, cintes de pl¨¤stic cont¨ªnues, puntals regulables, tanques d'obres p¨²bliques o taulers d'encofrat; tot plegat aconsegueix una atmosfera que transmet que l'arquitectura pot estar feta a partir d'elements de car¨¤cter industrial que es deuen voler utilitzar per aconseguir un aspecte desembafant. D'aquesta manera de fer en podr¨ªem dir estil Servei Estaci¨®. El moment ¨¤lgid ¨¦s quan, travessant un dels contenidors, ens troben en un mirador constru?t amb taulers d'encofrat i estructura de puntals. El contrast entre aquest petit espai i l'espectacle del soterrani que descobrim sis o set metres a sota dels peus ¨¦s remarcable. El soterrani, de fet, ¨¦s una obra en curs i per tant no t¨¦ "acabats" que s'accentuen amb el recurs del contrast, dipositant una maqueta i unes capses d'embalar sobre una moqueta. L'aspecte recorda l'esperit de la reforma del Palais de T¨°quio de Par¨ªs, on l'edifici va ser presentat com un espai no acabat que contenia obres d'art. L'arquitectura no acabada la percebem com una oportunitat; quan est¨¤ acabada, en molts casos, la veiem com a publicitat.

El nou DHUB exposa les obres i iniciatives promogudes per l'Ajuntament

Agrupant les postals per usos, comprovem que abunden els edificis aprofitats

D'entre els continguts de l'exposici¨® destaca una col.lecci¨® de cent tres postals dedicades cada una a una obra d'arquitectura, acabada, en curs de realitzaci¨® o en projecte. Totes contenen una imatge amb un n¨²mero ben visible i una informaci¨® b¨¤sica al dors, no hi ha millor manera d'adonar-se del que es fa que presentant-ho com una col.lecci¨®. Estan pensades per endur-se-les, si n'agafen una de cada poden escampar a casa 103 postals. Amb aquest mosaic, vost¨¨s mateixos podran fer observacions i treure'n alguna conclusi¨®, agrupant-les segons els sembli: els n¨²meros permeten poder tornar sempre a l'ordre original. Aquestes s¨®n algunes observacions per comen?ar el joc.

Els m¨¦s abundants s¨®n els habitatges i les resid¨¨ncies (22 postals), seguits pels espais p¨²blics i plans urban¨ªstics (15+5). ?s notable el nombre de postals dedicades a f¨¤briques de creaci¨® o centres d'art (13). Si hi afegim biblioteques, ludoteques o filmoteques (5) i escoles o escoles bressol (10), formen un conjunt considerable dedicat a l'educaci¨® i a la cultura. Si, enlloc d'agrupar-les pels usos, tracten de fer-ho per diverses associacions, s'adonaran que entre els edificis culturals hi ha for?a edificis aprofitats als quals se'ls ha canviat l'¨²s, mentre que en altres usos ¨¦s espor¨¤dic. Entre els habitatges no hi ha cap edifici aprofitat. No ¨¦s una mica estrany en els temps actuals? No hi han pensat des del Patronat Municipal de l'Habitatge? La sobrietat compositiva ¨¦s notable en els edificis d'oficines. En canvi, on trobaran la concentraci¨® m¨¦s alta de finestres disposades aleat¨°riament i de coloraines "engrescadores" ¨¦s entre els habitatges. Hi ha tantes finestretes casuals, que quan ensopeguin amb alguna vella f¨¤brica convertida en biblioteca, per exemple, amb les finestres endre?ades, els ulls descansaran. Les construccions m¨¦s s¨°bries i m¨¦s franques estructuralment es troben entre els edificis dedicats al transport: estacions, passeres o ascensors. N'hi ha poques, per¨° s¨®n notables. Vost¨¨s mateixos poden fer les associacions que vulguin comparant les postals.

Despr¨¦s d'aquest joc, en sortir a la pla?a de les Gl¨°ries, ¨¦s inevitable preguntar-se com pot ser que entre els usos m¨¦s creatius abundin els edificis aprofitats i no aprofitem el viaducte de Gl¨°ries? Com pot ser que l'est¨¨tica del muntatge expositiu utilitzi la conting¨¨ncia com a argument i fins i tot la precarietat, i en canvi a la ciutat no sapiguem aprofitar all¨° que tenim? Com pot ser que utilitzem la pl¨¤stica de la disposici¨® aleat¨°ria de les coses per refor?ar el discurs i vulguem endre?ar els Encants que s¨®n aix¨°? Com pot ser que constru?m una nova coberta pels Encants a la pla?a de les Gl¨°ries i no utilitzem com a coberta el sota del viaducte ara alliberat? Des d'aqu¨ª els convido a sortir a mirar-se les Gl¨°ries com l'aut¨¨ntica exposici¨® Barcelona Direccions Incomprensibles.