"La cultura catalana t¨¦, en general, un d¨¨ficit de prestigi interior"

?s gat vell de la pol¨ªtica i de la cultura a Catalunya i per aix¨°, potser, a Vicen? Villatoro (Terrassa, 1957) se'l veu segur i tranquil al seu despatx de l'Institut Ramon Llull, que dirigeix des del 31 de gener passat. Enmig del rebombori d'aquests dies amb les protestes per la retallada del pressupost de Cultura, Villatoro troba "comprensible" el malestar i s'apunta a les tesis del conseller Ferran Mascarell que ara cal fer esfor?os, "ni m¨¦s ni menys que els altres sectors", i treballar de cara al futur perqu¨¨ la societat assumeixi que la cultura no ¨¦s una cosa sup¨¨rflua sin¨® central. Tanmateix, est¨¤ conven?ut que el que ens cal ¨¦s una mica m¨¦s d'autoconfian?a.

Pregunta. A vegades sembla que el Llull es fa m¨¦s visible de cara endins que de cara enfora. ?s la seva funci¨®?

"No enviem la gent nom¨¦s a explicar-se, sin¨® tamb¨¦ a escoltar"

Resposta. La meva idea del Llull no ¨¦s la d'un organisme que agafa una caixa negra on hi ha la cultura catalana i balear i la va passejant pel m¨®n. Quan parlem d'internacionalitzaci¨® de la cultura, que ¨¦s un eix fonamental d'aquesta etapa, ens referim a una permeabilitat en dues direccions. M'interessa el cam¨ª d'anada i el de tornada. La nostra feina no ¨¦s tan sols la d'ajudar la gent d'aqu¨ª a mostrar el que fan a l'exterior, tamb¨¦ t¨¦ l'efecte d'ajudar-los a saber quins s¨®n els debats i les est¨¨tiques internacionals. No enviem la gent nom¨¦s a explicar-se, sin¨® tamb¨¦ a escoltar. El Llull no ha d'¨¦sser impermeable cap endins. I a m¨¦s, hi ha una cosa que a mi em sembla ¨°bvia i ¨¦s que a vegades l'airejament de la nostra producci¨® cultural t¨¦ un efecte sobre el propi mercat intern. L'exemple ¨¦s que Les veus del Pamano, una novel.la que va tenir una acollida interessant a Catalunya quan va sortir, va agafar una dimensi¨® molt m¨¦s forta quan a Catalunya es va con¨¨ixer la repercussi¨® que havia tingut al mercat alemany. Aix¨° ¨¦s el que et permet generar c¨¤nons. Crec que la cultura catalana t¨¦ en general un d¨¨ficit de prestigi interior. I no parlo nom¨¦s de l'escrita en catal¨¤, sin¨® tamb¨¦ d'altres fen¨°mens externs a la llengua.

P. Qu¨¨ canviar¨¤ al Llull?

R. Assumir la hist¨°ria sencera de l'Institut. Cadasc¨² ha fet el millor que ha sabut segons les seves necessitats. En aquests moments canvia l'equip directiu i el marc pressupostari. L'entrada d'un director adjunt com l'?lex Susanna ens permet un cert aprimament de l'equip directiu, ja que ell assumeix la part de creaci¨® i la de literatura, que abans estaven ocupades respectivament per Borja Sitj¨¤ i Carles Torner. ?s l'ocasi¨® per fer balan? i plantejar qu¨¨ fem.

P. I qu¨¨ fan?

R. B¨¤sicament dues coses, una ¨¦s la creaci¨® d'una imatge de marca per a la cultura catalana i una altra ¨¦s l'ajuda capil.lar als nostres creadors i agents culturals perqu¨¨ estiguin a l'estranger. Intentem posar en relaci¨® les dues coses. I de cara a la retallada, mirarem de mantenir al m¨¤xim les ajudes capil¡¤lars i, si cal, reduir alguna cosa dels grans actes. Ens podem plantejar si despr¨¦s d'aquest any tornarem a la Biennal de Ven¨¨cia, cosa que penso que s¨ª que farem; ara, els Catalans Days de Nova York, doncs aquest any les farem si podem, i si no, preferim mantenir les convocat¨°ries de suport.

P. En quins pa?sos o mercats podem ¨¦sser m¨¦s rellevants?

R. No m'agrada utilitzar la terminologia econ¨°mica, per¨° b¨¦, des de sempre els nostres interlocutors han estat les grans cultures europees, els Estats Units, i probablement d'una manera creixent els pa?sos emergents com la Xina o Brasil. I hi ha un altre tema molt important que ¨¦s Espanya. El Llull no ¨¦s un instrument de reconciliaci¨® nacional, ¨¦s un instrument perqu¨¨ la cultura que es fa aqu¨ª sigui coneguda fora d'aqu¨ª. I aquest fora d'aqu¨ª vol dir Espanya. Crec que hem d'incrementar la nostra pres¨¨ncia a la resta de l'Estat, i fer-ho sense ni intencionalitat pedag¨°gica pol¨ªtica, ni acomplexament. El que no podem fer ¨¦s tractar Madrid pitjor que Par¨ªs. I una altra assignatura pendent, que tamb¨¦ ¨¦s estrat¨¨gica, ¨¦s construir una relaci¨® estable amb el Cervantes.

P. Veu la possibilitat que hi entri Val¨¨ncia?

R. S'ha d'intentar anar generant gradualment espais de trobada. A veure, seria feli? si dem¨¤ el govern valenci¨¤ digu¨¦s 'volem entrar al Llull', per¨° no em sembla que sigui una perspectiva existent. Per¨° si pogu¨¦ssim anar col¡¤laborant amb el govern valenci¨¤ en coses concretes, fer trobades, promoure alguna mena d'activitat cultural junts, jo crec que aix¨° podria anar creant un clima de confian?a en qu¨¨ es demostraria que, m¨¦s enll¨¤ del debat pol¨ªtic, el Llull pot ¨¦sser un instrument molt ¨²til per la pr¨°pia producci¨® cultural valenciana.