Quan els zombis acaben sent familiars

Si hi ha un g¨¨nere que s'ha ennoblit amb el temps ¨¦s el dels zombis. Els morts vivents han passant de ser material underground, de consum gaireb¨¦ marginal, a passar a ser producte de prime time televisiu. D'aquesta evoluci¨® tracta l'exposici¨® Zombies. Ni muertos ni enterrados, que diagnostica l'evoluci¨® d'aquest g¨¨nere que t¨¦ tant d'¨¨xit al cinema, al c¨°mic i m¨¦s recentment a la televisi¨®. El comissari de la mostra ¨¦s ?ngel Sala, director del Sitges Festival Internacional de Cinema Fant¨¤stic de Catalunya, que insisteix en "la uni¨® entre c¨°mic i cinema en el m¨®n zombi".

Antropologia zombi. L'exposici¨® s'estructura en diferents apartats que ens permetran con¨¨ixer les diverses tipologies de zombis i veure com s'han est¨¨s a trav¨¦s del cel.luloide i de les vinyetes. "Hem partit de l'antropologia, del mite i hem arribat fins a un referent com George Romero", director de cinema ic¨°nic del g¨¨nere dels morts vivents (La noche de los muertos vivientes). La mostra dissecciona l'evoluci¨® des del c¨°mic dels anys cinquanta fins al cinema de finals de la d¨¨cada dels seixanta i principis dels setanta. A m¨¦s dels Estats Units, aquest cinema de zombis s'est¨¦n com una epid¨¨mia tamb¨¦ a It¨¤lia, i m¨¦s lleugerament arriba a Espanya.

Humor. De fet, el g¨¨nere acaba esdevenint tan popular que "sorgeix la par¨°dia dels zombis", apunta Sala, que posa com a exemple t¨ªtols com Reanimator o Posesi¨®n Infernal, a mitjan de la d¨¨cada dels vuitanta. A m¨¦s, aquest contrag¨¨nere va produir grans directors de cinema com el reconegut Peter Jackson. Curiosament, no ¨¦s fins l'aparici¨® de la nissaga de videojocs de Resident Evil que es repr¨¨n seriosament el fenomen dels zombis com a "element terror¨ªfic", indica Sala.

Canvi de paradigma. "L'atac terrorista de l'onze de setembre a Nova York va crear una nova est¨¨tica zombi i tamb¨¦ va crear una paranoia sobre la possibilitat d'un atac bacteriol¨°gic", sost¨¦ Sala. Prova d'aix¨° s¨®n pel.l¨ªcules com El amanecer de los muertos o 28 d¨ªas despu¨¦s del director Danny Boyle. ?s a dir, el g¨¨nere, hist¨°ricament, es va reinventant, es va adequant en funci¨® de l'actualitat, i de segur que no trigaran a apar¨¨ixer zombis nuclears amb motiu de l'accident de la central de Fukushima. "Els zombis avui en dia s¨®n m¨¦s aviat infectats que no pas morts vivents", mant¨¦ Sala. A m¨¦s, la redefinici¨® del g¨¨nere t¨¦ a veure amb els nous formats. No nom¨¦s estan apareixent molts c¨°mics sobre zombis, que no ¨¦s una gran novetat (tot i que s¨ª que ¨¦s una recuperaci¨®), sin¨® que des de fa sis o set anys sorgeixen moltes novel.les com les de Max Brooks o s¨¨ries de televisi¨® en horari de m¨¤xima audi¨¨ncia com The Walking Dead (La Sexta). Segons Sala, "avui en dia els zombis han guanyat els vampirs".

Zombis per tot. Com a activitats paral.leles a la mostra destaquen la marat¨® de morts vivents amb videconfer¨¨ncia de Robert Kirkman —creador, entre d'altres de The Walking Dead— i la triple sessi¨® al cinema Urgell de cintes de zombis dins del programa Phenomena. D'altra banda, l'humorista zombi Berto Romero presentar¨¤ un concurs de cosplay (disfresses) de zombis, dissabte a la tarda al Sal¨® del C¨°mic.

Tarzan, company de sal¨®. Per¨° els zombis no estaran sols. Un dels seus companys ser¨¤ Tarzan, l'home de la selva creat per Edgar Rice Burroughs el 1912 i un dels herois cl¨¤ssics del nov¨¨ art, volar¨¤ amb la seva liana sobre els centenars de milers de persones que est¨¤ previst que visitin el sal¨® entre el 14 i el 17 d'abril. Aquesta exposici¨® comptar¨¤ amb alguns dels primers exemplars on va apar¨¨ixer, en les tires de premsa creades per Burne Hogarth el 1936.