Entre Blanes i Cadaqu¨¦s

Deuen recordar aquell concurs que va guanyar la Costa Brava, El paisatge favorit de Catalunya. Mentre s'emetia el programa tres escriptors empordanesos descrivien els seus propis paisatges interiors que, oh, tot i estar situats a la Costa Brava i a l'Empord¨¤, tenen poc a veure amb la versi¨® oficial. El talent i la bona literatura ja les tenen, aquestes coses. Vicen? Pag¨¨s a Els jugadors de whist ens relatava unes vides for?a allunyades dels vespres glamurosos de Peralada. Pocs mesos despr¨¦s, Toni Sala situava a la Costa Brava de Marina tots els elements de qu¨¨ consta la vida per¨°, ¨¦s clar, res de p¨°sters. Finalment, Pon? Puigdevall a Un dia tranquil, ens demostra que el bucolisme ¨¦s nom¨¦s un miratge. I tot, a la terra m¨ªtica d'aquesta nostra esquerra divina que es diu il¡¤lustrada i europea, desvetllada i feli?. Que n'arriben a ser, de clars i de cruels, els signes dels temps.

Que hi ha paisatges que s¨®n bonics ¨¦s una obvietat i que hi ha racons de la Costa Brava que s¨®n per quedar-s'hi, una altra. I de postals per a turistes n'hem de fer, nom¨¦s faltaria, que en vivim. De visita totes les cases s¨®n bones, diu la dita, per¨° ¨¦s que nosaltres no hi anem nom¨¦s de visita, al paisatge favorit de Catalunya, que ¨¦s cada paisatge i cada rac¨®. Gr¨¤cies a en Pag¨¨s, en Sala i en Puigdevall, hi vivim i hi veiem els contrastos i, tamb¨¦, la catifa que hi ha sota la catifa. Ara resulta que aix¨° de pintar el pa¨ªs com un cromo no era patrimoni exclusiu dels convergents. Els socialistes l'acolorien com si fos l'Empord¨¤ per¨° el que els sortia s'acabava assemblant massa al Baix Llobregat. Aix¨ª els ha anat, aix¨ª ens ha anat. Sort dels llibres.