Els ve?ns, no els nazis

LA NOSTRA CLASSE

Teatre Lliure de Gr¨¤cia

Festival Grec. Fins al 24 de juliol

A la II Guerra Mundial hi van haver ple d'episodis estremidors, per¨° el que va tenir lloc al poble polon¨¨s de Jedwane, a 190 quil¨°metres de Vars¨°via, el 10 de juliol de 1941 ¨¦s dels que fan posar la pell de gallina i reflexionar sobre fins a quins l¨ªmits perversos pot arribar la naturalesa humana. Aquell dia hi va haver la matan?a de la poblaci¨® jueva de la localitat, —el n¨²mero oficial ronda entre les 300 i les 400 v¨ªctimes, inclosos dones i nens, altres fonts l'eleven fins a 1.600—, acte que es va atribuir als nazis invasors. Fins aqu¨ª, no hi ha res d'ins¨°lit: passava i va seguir passant per tot el territori de Pol¨°nia, on avan?aven les esquadres m¨°bils de les SS i la policia, els Einsatzgruppen. Per¨° el que ¨¦s sorprenent, el que va fer m¨¦s terrible el cas, ¨¦s el que es va descobrir despr¨¦s.

'La nostra classe' rememora la matan?a de jueus del poble polon¨¨s de Jedwabne

De fet, no van ser els alemanys sin¨® els mateixos habitants gentils de la localitat —en aquest cas molt poc gentils— els que van liquidar els seus ve?ns jueus, els que van executar la massacre. L'¨²nica cosa que van fer els alemanys va ser ajudar-los. Van ficar als seus ve?ns, a aquella gent que coneixien des de nens i amb qui havien conviscut sempre en un graner i hi van calar foc. A d'altres els van apallissar fins a la mort.

La hist¨°ria real la va treure a la llum el 2000 el professor polon¨¨s-nord-americ¨¤ Jan T. Gross al seu llibre Vecinos (Cr¨ªtica 2002) i va ser un esc¨¤ndol ja que posava el dit a la llaga de l'antisemitisme polon¨¨s, com havia fet el 1965 Jerzy Kosinski a la seva novel.la El p¨¢jaro pintado (DeBolsillo, 2011). Les autoritats poloneses van haver de recon¨¨ixer la nova versi¨® dels fets i demanar perd¨® (aquest mateix mes ho ha tornat a fer el president Bronislaw Komorowski).

Aquesta alli?onadora hist¨°ria sobre les mentides i la manipulaci¨® de la hist¨°ria, la mem¨°ria, el perd¨® i la culpa, s'ha convertit en una obra de teatre que es pot veure ara, amb muntatge en catal¨¤, al Teatre Lliure de Gr¨¤cia en el marc de la programaci¨® del Festival Grec. ?s La nostra classe, de Tadeusz Slobodzianek —un dels grans dramaturgs polonesos i director del Laboratorium Dramatu de Vars¨°via—, amb traducci¨® de Joan Sellent i dirigida per Carme Portaceli. Al repartiment, entre altres, David Bag¨¦s, Rosa Boladeras, i Ferran Carvajal.

L'obra de Slobodzianek, que va tenir problemes per produir-se a Pol¨°nia, ¨¦s de ficci¨® i no esmenta Jedwabne, tot i que ¨¦s obvi de qu¨¨ tracta. Molts dels personatges de La nostra classe, t¨ªtol d'inevitables resson¨¤ncies kantorianes, presenten similituds notables amb les v¨ªctimes reals i els perpetradors. La pe?a t¨¦ lloc entre el 1925 i el 2002 i segueix els deu membres, cinc jueus i cinc cat¨°lics, d'una classe d'una escola en un poble polon¨¨s que creixen mentre els episodis hist¨°rics dram¨¤tics se succeeixen al seu voltant. Els petits conflictes naturals entre els personatges donaran pas a la gran trag¨¨dia brutal. Com a rerefons, la invasi¨® sovi¨¨tica quan Hitler i Stalin es divideixen Pol¨°nia el 1939, la nazi despr¨¦s i de nou la sovi¨¨tica al final de la guerra. L'obra s'est¨¦n fins a l'actualitat.

"Portar la Hist¨°ria al teatre ¨¦s molt emocionant, estem parlant d'¨¦ssers humans i situacions concretes", explica Portaceli, que assenyala que el tema ¨¦s alhora universal i intemporal i recorda que "aqu¨ª, a Espanya, tamb¨¦ van passar coses aix¨ª". L'obra, remarca, "parla de la superviv¨¨ncia, i del que s'ha de fer per sobreviure. I de com el nazi pot estar a sota de la pell de qui menys ho esperes. Tamb¨¦ de la import¨¤ncia de recordar".