Drames existencials,versos despullats

COM ELLA

Anne Sexton

Selecci¨® i traducci¨® de

Montserrat Abell¨®

Proa

312 p¨¢gines. 23,50euros

L'anomenada poesia confessional (confessional poetry) ¨¦s una tend¨¨ncia, m¨¦s que una escola, sorgida als Estats Units els anys 50 i 60, caracteritzada per l'exploraci¨® de les viv¨¨ncies personals. El poeta tracta d'ell mateix, i exposa ben sincerament ¡ªsi m¨¦s no, aix¨° ¨¦s el que vol que creguem¡ª aspectes crucials de la seva exist¨¨ncia, fins i tot m¨¦s enll¨¤ dels l¨ªmits que el pudor habitual aconsellaria. Robert Lowell, Sylvia Plath i Anne Sexton en s¨®n els representants m¨¦s coneguts entre nosaltres. El primer apareix en un gaireb¨¦ program¨¤tic poema de Gabriel Ferrater: "Oh Borges, Lowell, oh patricis americans! Teniu la vostra hist¨°ria tan a prop, i us viu el f¨¤stic." Vindria a ser alguna cosa semblant al que hem convingut a anomenar poesia de l'experi¨¨ncia? S¨ª i no. Els confessionals comparteixen moltes coses amb el seu lector contemporani, hi parlen directament, per¨° no en diuen la hist¨°ria, estan m¨¦s interessats a fer con¨¨ixer la pr¨°pia singularitat que no pas a arribar a conclusions generalitzables sobre cap experi¨¨ncia. Hi ha, en primera inst¨¤ncia, un afany de conjurar p¨²blicament els dimonis personals, sense estalviar detalls ¨ªntims de caire depressiu o sexual.

Montserrat Abell¨® (Tarragona, 1918), que ha tradu?t bona part de l'obra de Sylvia Plath, ens ofereix ara una antologia dels vuit llibres que Anne Sexton (1928-1974) va publicar en vida ¡ªper cert, a la portada hi ha un error en el subt¨ªtol, Poemes escollits (1960-1965): l'¨²ltim any ha de ser 1975¡ª. De casa bona i feli?ment casada, va haver de conviure sempre amb una tend¨¨ncia al desequilibri ps¨ªquic, accentuat per les dues depressions postpart que va patir. Un psiquiatre la va animar a aprofitar el seu inter¨¨s per l'escriptura po¨¨tica com a recurs terap¨¨utic. "Abans era bonica. Ara s¨®c jo mateixa", diu un vers del primer poema antologat (Tu, doctor Martin). Fins a quin punt aquest esfor? d'introspecci¨® li va fer profit o li va agreujar la malaltia ¨¦s discutible. De fet, va acabar su?cidant-se, com tamb¨¦ ho va fer deu anys abans la seva amiga Sylvia Plath, a qui diu: "Com vas arrossegar-t'hi, sola endins de la mort que jo feia tant de temps que desitjava intensament" (La mort de Sylvia).

La cruesa amb qu¨¨ aborda tant els aspectes de la seva malaltia mental com q¨¹estions exclusives de la sexualitat femenina ¡ª"A la nit sola em caso amb el llit" (Balada de la masturbadora solit¨¤ria)¡ª resultava sorprenent quan va comen?ar a publicar en els anys 60, per¨° avui dia, si ens resulta interessant, ¨¦s m¨¦s pel valor estrictament literari dels seus poemes que per la utilitat que n'haurien tret els doctors que la duien, m¨¦s per la seva accentuada capacitat d'exposar drames existencials amb met¨¤fores poderoses ¡ª"Aquesta nit tots els gossos vermells jeuen espaordits / i dona i filla es cusen l'una a l'altra / fins que les maten" (El maltractador de la dona) que no pas per la sinceritat amb qu¨¨ pot haver exposat la seva intimitat a la mirada del p¨²blic. En aquest sentit, ens haurien convingut algunes notes que aclarissin determinades circumst¨¤ncies biogr¨¤fiques.

Abell¨®, bona coneixedora d'aquest tipus de poesia, ha fet una feina encomiable en seleccionar els millors versos de Sexton i traslladar-los a un catal¨¤ net i sense enfarfecs, que ens sap transmetre la veu sorprenentment suau d'una ment tan torturada. Tant, que nom¨¦s assoleix una certa placidesa, en els poemes m¨¦s tardans, quan incorpora la dimensi¨® religiosa: "Estar sense D¨¦u ¨¦s ser una serp / que es vol engolir un elefant".