Periodista amb ep¨ªgraf

En una de les primeres col¡¤laboracions a La Publicitat, l'any 1922, Josep Maria de Sagarra es declara sorprenentment un no lector de diaris: "Procuro no llegir mai cap diari. I em penso que la vista m'hi guanya, perqu¨¨ les noves de verdader inter¨¨s ja me les diuen, o me n'entero de passada; les noves secund¨¤ries no hi ha cap necessitat de saber-les, i la literatura period¨ªstica ja vos la regalo de cap a cap. Jo dic aix¨° des de les columnes d'un diari, sense cap por de perjudicar a l'empresa, perqu¨¨ penso que no convencer¨¤ a ning¨²".

Efectivament, no va conv¨¨ncer ning¨²: les seves columnes, tant a La Publicitat els anys 20 com al setmanari Mirador la d¨¨cada seg¨¹ent i, despr¨¦s de la guerra, a La Vanguardia Espa?ola i Destino, van ser molt seguides, fent bo el mandat de tot periodista que s'hi tingui per tal: anar a l'encontre del p¨²blic m¨¦s ampli possible. Ara b¨¦, s'hi considerava ell, periodista? Quin era l'estatut des del qual escrivia les seves col¡¤laboracions? Potser la resposta, o una part, es troba als ep¨ªgrafs que va emprar per agrupar els articles.

L'any 1929, Sagarra va publicar en forma de llibre 42 articles, dels dos centenars llargs apareguts a La Publicitat a partir de 1922. Els va titular Caf¨¨, copa i puro. A la nota d'introducci¨® en deia: "Comentaris sense transcend¨¨ncia, que poden ser sentimentals alegres o tristos, per¨° que s'esborren aviat i no tenen altre objectiu que fer passar l'estona, l'estona del caf¨¨, la copa i el puro...". Poc despr¨¦s, publicava a Mirador el primer dels 360 articles que hi apareixerien entre el 31 de gener de 1929 i el 2 de juliol de 1936. El titulava L'aperitiu, que era tamb¨¦ l'ep¨ªgraf de la secci¨® i el t¨ªtol que hi posaria al llibre de 1947, i constitu?a una mena de declaraci¨® d'intencions sobre all¨° que hi escriuria, per¨° alhora tamb¨¦ una reflexi¨® sobre les col¡¤laboracions a La Publicitat: "En els temps anteriors als nostres temps, l'hora del caf¨¨ i de la penya del caf¨¨ era l'hora m¨¤xima de l'home civilitzat; l'hora espiritual, lliure, pirot¨¨cnica per excel¡¤l¨¨ncia. Avui dia aquesta hora potser s'ha dilu?t una mica. Les converses de l'hora del caf¨¨ s'acostumen a allargassar, els temes es gronxen, van de cervell a cervell i topen les opinions, amb una mena de dial¨¨ctica fofa i humida; moltes converses s¨®n excessivament dram¨¤tiques o excessivament sensuals. Davant d'aquesta hora tan necess¨¤ria per al govern dels pobles i per la procreaci¨®, hi ha una altra hora m¨¦s moderna, m¨¦s lleugera, m¨¦s d'estranquis, i m¨¦s transparent: ¨¦s l'hora de l'aperitiu".

Aperitiu versus caf¨¨, copa i puro. Vet aqu¨ª el periodista Sagarra: a la d¨¨cada dels anys 20 encara tenia al cap la tert¨²lia ritual, establerta, a hora convinguda: el m¨®n d'ahir marcat per la Gran Guerra. L'hora de l'aperitiu en canvi ¨¦s voluble, pot ser abans de dinar o abans de sopar, i pot passar tant a la terrassa de l'hotel Col¨®n —la preferida— com al Caf¨¦ de la Rambla o a la Penya Gran de l'Ateneu. ?s una hora m¨¦s lliure i d'aroma menys previsible: la fortor del caf¨¨, el licor i l'hav¨¤ hi ¨¦s substitu?da per la subtilesa cosmopolita del Pic¨®n, el Martini —el 1933 obria la cocteleria Boada— i el cigarret ros americ¨¤. ?s el Sagarra m¨¦s cosmopolita, sensual i divertit, el del "xafardeig i l'an¨¨cdota viva", com quan explica que va assistir la mateixa nit a dues estrenes teatrals d'obres seves (El cas del senyor Palau i Gard¨¨nia) gr¨¤cies als bons oficis d'un taxi que el duia del Novetats al Talia i que li va costar 15 pessetes. El millor Sagarra periodista, que per aquelles dates escrivia en forma de novel¡¤la, a Vida privada, la cr¨°nica m¨¦s enlluernadora de la ciutat dels anys 30.

I no calia creure-se'l massa quan deia que no llegia diaris. El 1952 confessava que havia estat des de sempre un "devorador de esa secci¨®n que en los diarios lleva el t¨ªtulo de Notas o Ecos de sociedad". Ho feia en un dels articles reunits a Cola de gallo (Destino, 1959): el c¨°ctel d'abans de la guerra dissortadament s'havia esbravat i amb ell aquella llengua viva, p¨¦tillante i entenedora per tots els p¨²blics emprada per un periodisme catal¨¤ i en catal¨¤ com no se n'ha tornat a sentir parlar.