Femen¨ª rural

LA NEVADA DEL CUCUT

Blanca Busquets

Rosa dels Vents

256 p¨¤gines. 17,90 euros

D' un m¨®n dominat pels homes n'havia de sortir la situaci¨® problem¨¤tica de la dona. La subjugaci¨®, el maltractament, l'explotaci¨®, el tedi... tot un llast que va tornar-la en un ¨¦sser interromput. La literatura feta en catal¨¤, en el seu llarg despertar entre les acaballes del XIX i principis del XX, mostra dos exemples d'aquesta f¨¨mina atrapada en un medi que l'ofega: la Marta del drama Terra baixa, d'?ngel Guimer¨¤, i la Mila de la novel¡¤la Solitud de V¨ªctor Catal¨¤ (pseud¨°nim de Caterina Albert). Dues dones v¨ªctimes de matrimonis de conveni¨¨ncia, que estan esfondrades en la insatisfacci¨® er¨°tica i vital, encara que descobriran la possibilitat d'escapar-ne.

Amb flaire entre 'Terra baixa' i 'Solitud', s'hauria agra?t m¨¦s flu?desa narrativa al darrer Premi Llibreter

Blanca Busquets (Barcelona, 1961) ha seguit aquestes dues obres per formular La nevada del cucut (Rosa dels Vents), Premi Llibreter 2011. La novel¡¤la juga amb el paral¡¤lelisme de dues trames: una primera situada a principis del XX en un poble de muntanya (la Carena), protagonitzada per la T¨°nia, enfront d'una altra en l'actualitat, entre Barcelona i la Carena, que ocupa la besn¨¦ta de l'anterior: la Lali. Els dos personatges desenvolupen una acci¨® molt sim¨¨trica i guarden un vincle ben marcat amb la Marta i la Mila: parelles que s'esberlen, naufragi personal i aparici¨® d'una soluci¨®.

Seguint la l¨°gica d'aquell parell d'obres, la novel¡¤la aprofita per explorar la vida rural arcaica i retrobar-la en el present. Ho formula al voltant d'una dualitat que marquen aquests dos cl¨¤ssics: la terra baixa —la plana, l'espai de la societat i, per tant, de la corrupci¨® d'una intr¨ªnseca bondat humana— confrontada amb la terra alta —l'alta muntanya, l'espai solitari, lliure d'aquest vici social—. A la novel¡¤la, un ¨¦s el poble de la Carena i l'altre, la muntanya d'Els Cingles. El text aconsegueix fer-se amb la petjada d'aquelles dues figures per tra?ar dos personatges en un aspre proc¨¦s de coneixement personal, que culmina quan es fan amb les regnes de la pr¨°pia vida.

L'obra aprofundeix en les maneres de les altres novel¡¤les de l'autora: Pres¨® de neu, El jersei, Tren a Puigcerd¨¤ i V¨¦s a saber on ¨¦s el cel. Sempre l'estructura ben elaborada per encabir una varietat d'escenaris o accions, l'¨²s d'un narrador identificat amb un personatge i l'especial fixaci¨® en la vida quotidiana. Amb la novetat en aquest cas de l'ambiciosa incorporaci¨® d'aquest di¨¤leg amb d'altres obres.

Per¨° entre la T¨°nia i la Lali la simetria ¨¦s massa evident, com l'estreta identificaci¨® d'aquestes amb la trama dels dos cl¨¤ssics (molt explicitada, reiterada i exacta). Un fet que se suma a la rigidesa esquem¨¤tica del parell terra baixa / terra alta, que ja se'ns desf¨¤ a les mans. La mateixa que apareix en l'¨²s molt obvi d'alguns recursos t¨ªpics, com el de l'objecte misteri¨®s recurrent (un quadre), i el manuscrit trobat (el diari de la T¨°nia, que ens permet con¨¨ixer la seva vida).

Si b¨¦ es cert que aconsegueix encendre la curiositat per la dona rural del passat i per la for?a del seu entorn r¨²stic, tamb¨¦ ho ¨¦s que s'hauria agra?t m¨¦s flu?desa narrativa, superant les formes m¨¦s previsibles i alguna atrevida experimentaci¨® en el discurs. Exactament el que es pot trobar a l'anterior Premi Llibreter de literatura catalana: Maletes perdudes, de Jordi Punt¨ª. La dist¨¤ncia qualitativa entre ambd¨®s propostes no deixa de sorprendre i caldr¨¤ esperar que no obri en el jurat una deriva condescendent cap a textos que els falta una mica per brotar.