Veronese, Marthaler i sargantanes

QUI T? POR DE VIRGINIA

WOOLF? Teatre Romea, a partir

de dem¨¤ divendres

ELS VIATGES DE LINA B?GLI

Teatre de Salt, divendres 21

i dissabte 22, a les 21 hores

EL RUMOR DEL SILENCIO

Sala La Planeta, dissabte a les 21

hores i diumenge 23, a les 18 hores

L'argent¨ª Daniel Veronese est¨¤ a punt d'estrenar la seva versi¨® de Qui t¨¦ por de Virginia Woolf? d'Edward Albee amb repartiment catal¨¤, un dels muntatges m¨¦s esperats de la temporada barcelonina. D'entrada perqu¨¨ la pe?a d'Albee ¨¦s d'una f¨²ria explosiva; els jocs d'amor-odi entre George i Martha, la parella protagonista —interpretada per Liz Taylor i Richard Burton a la gran pantalla—, s¨®n d'una intel¡¤lectualitat perversa i corrosiva. I els seus di¨¤legs, d'una acidesa controlada, per¨° indigesta. Veurem qu¨¨ en queda de tot aix¨° en la versi¨® del director argent¨ª perqu¨¨, i aquest ¨¦s l'altre gran al¡¤licient, Veronese ¨¦s conegut i lloat per la seva deconstrucci¨® dels cl¨¤ssics, els desmunta i els torna a muntar sovint amb peces noves com poden ser fragments d'altres obres teatrals o al¡¤lusions cinematogr¨¤fiques. Ja ho ha fet amb Tx¨¨khov (Les tres germanes eren interpretades per homes a Un hombre que se ahoga i Oncle V¨¤nia es convertia en Espia a una mujer que se mata) i amb Ibsen (la seva Casa de nines es titulava El desarrollo de la civilizaci¨®n venidera i Hedda Gabler passava a ser Todos los grandes gobiernos han evitado el teatro ¨ªntimo). No ha canviat el t¨ªtol d'aquest Albee, senyal que potser en aquesta ocasi¨® s'ha contingut m¨¦s. L'¨²nic que sabem sobre el muntatge a hores d'ara ¨¦s que abans de comen?ar els assajos va demanar als actors (Emma Vilarasau i Pere Arquillu¨¦ juntament amb Mireia Aixal¨¤ i Ivan Benet) que es desfessin de totes les idees teatrals que tenien sobre el material per poder encarar-lo com "un dard llan?at a la foscor".

'Qu¨ª t¨¦ por de Virginia Woof?' ¨¦s un dels muntatges m¨¦s esperats de la temporada

>> Christoph Marthaler ¨¦s un dels directors m¨¦s radicals i brillants de l'escena su?ssa-alemanya, un poeta esc¨¨nic que combina l'humor i la melangia, la lucidesa cr¨ªtica i la lleugeresa innocent amb un domini extraordinari del temps i de l'espai. Ho vam comprovar amb Els 10 manaments (Teatre Lliure, 2005), un delici¨®s mosaic teatral que ens traslladava al N¨¤pols de Raffaele Viviani; amb Maeterlinck (Teatre Municipal de Girona, 2007), una aut¨¨ntica simfonia de m¨¤quines de cosir sobre la vida del poeta belga que ens situava en un taller de costura de principis del s. XX; i amb Platz Mangel (Teatre Municipal de Girona, 2009), una reflexi¨® sobre els abusos i les car¨¨ncies del sistema sanitari p¨²blic a partir de la rutina en un sanatori d'altitud.

Enguany, Marthaler torna al festival Temporada Alta de Girona amb un muntatge que va presentar al vest¨ªbul de l'estaci¨® central de Basilea el 1996: Els viatges de Lina B?gli, basat en les cartes que una mestra su?ssa escriu a una amiga imagin¨¤ria i en les quals narra les seves aventures pels pa?sos ex¨°tics que visita durant el viatge que empr¨¨n per fugir d'un amor impossible.

La biografia de la senyoreta B?gli ¨¦s ben curiosa: va n¨¦ixer el 1858 i era filla d'un camperol. L'estiu de 1892 va iniciar un viatge que va durar exactament 10 anys i que la va dur a Austr¨¤lia, Nova Zelanda, Samoa, Hawaii, els Estats Units i Canad¨¤. A partir d'extractes dels seus diaris, publicats el 1910 sota el t¨ªtol d'Endavant!, Marthaler posa en escena la seva personalitat paradoxal: per un costat, era ordenada, pulcra i puntual com a bona su?ssa; per l'altra, auda? i aventurera per¨° carregada de prejudicis i convencions. El que ella no va dir, per¨°, en publicar la cr¨°nica dels seus viatges ¨¦s el motiu real que la va dur a aquest exili voluntari: el seu amor per un oficial polon¨¨s a qui temia destruir-li la carrera si acceptava la seva proposta de matrimoni.

>> Lagartijas tiradas al sol ¨¦s el nom d'un col¡¤lectiu mexic¨¤ dirigit per Luisa Pardo i Gabino Rodr¨ªguez que aquest ¨²ltim any ha estat considerat com una de les grans revelacions del teatre internacional. Conjuntament amb el Festival d'Automne de Par¨ªs i el Teatro Central de Sevilla, el festival Temporada Alta ha programat el segon lliurament del seu projecte Rebeld¨ªas titulat El rumor del silencio, una mena de documental esc¨¨nic a partir d'imatges hist¨°riques, projeccions simult¨¤nies, joguines i can?ons; un viatge reivindicatiu i simb¨°lic cap els anys 60 i 70 a M¨¨xic, ¨¨poca convulsa que va emp¨¨nyer els universitaris a mobilitzar-se.