Maci¨¤, 2. Companys, 1?

Tot anava molt r¨¤pid. Rapid¨ªssim: "Expectaci¨®"; "Gentada"; "Crid¨°ria"; "banderes"; "balconada"; m¨¦s "balconada" i... "bullia d'entusiasme la multitud". Qu¨¨ passa? El periodista Josep Maria Planes se n'assabenta per la r¨¤dio: "Dos quarts de tres de la tarda. Encara no hem sortit de casa i no tenim not¨ªcia de res del que passa. Els discos que llan?a la r¨¤dio amenitzen les postres del nostre dinar. Tot d'una, la serpentina de m¨²sica banal s'interromp i el locutor proclama la not¨ªcia seg¨¹ent: "A l'Ajuntament i a la Diputaci¨® de Barcelona, ha estat proclamada la Rep¨²blica". Com? La Rep¨²blica?" (Mirador, 16-4-31). No feia ni una hora. Tot va passar tan de pressa! La gl¨°ria d'un dia d'abril. Un llampec travessa la pla?a de Sant Jaume. I la divideix en dos. Quina Rep¨²blica s'havia proclamat? ?s igual: el pols pol¨ªtic i de lideratge entre Francesc Maci¨¤ i Llu¨ªs Companys tamb¨¦ ha comen?at. El duel ¨¦s l'eix de la pel¡¤l¨ªcula que, amb gui¨® de Toni Soler i dirigida per Manuel Huerga, va convertir-se la nit de dimarts en el programa m¨¦s vist del prime time de Catalunya, amb 438.000 espectadors (15,1% de quota de pantalla). Com va reflectir-se el pols dels dos l¨ªders catalans en la premsa de l'¨¨poca?

Companys, al cap de la gu¨¤rdia urbana: que no parli ning¨² m¨¦s des del balc¨®; Maci¨¤ no ho havia fet, encara

"Ara formar¨¦ govern provisional i aqu¨ª ens trobareu"; ¨¦s Maci¨¤: acci¨® 'versus' ret¨°rica

El 15 d'abril no ¨¦s el 14 d'abril, no. El fet es converteix en dubte medi¨¤tic. Tri? la portada de diari que m¨¦s li agradi: "Proclamaci¨®n de la Rep¨²blica en Barcelona" (La Vanguardia); "A l'Ajuntament de Barcelona el senyor Companys proclama la Rep¨²blica. A la Diputaci¨® el senyor Maci¨¤ proclama l'Estat catal¨¤" (La Veu de Catalunya); "Proclamaci¨® de l'Estat Catal¨¤" (El Mat¨ª). I tantes m¨¦s. Quina tria? ?s la cursa per governar la hist¨°ria del dia 14.

Tothom est¨¤ d'acord, amb m¨¦s o menys flors i violes, que "l'expectaci¨® existent durant tot el mat¨ª, sobretot en vista de les darreres not¨ªcies facilitades per la premsa, ha culminat al migdia" (La Publicitat). I tothom est¨¤ d'acord que una mica abans de la una es presenta a la pla?a de Sant Jaume "un nutrido grupo de manifestantes, al frente de los cuales iba el ex diputado y concejal electo, don Lu¨ªs Companys, y significados elementos de la Izquierda catalana" (La Vanguardia). Companys s'avan?a. I vola, vola.

A quarts de dues al balc¨® de l'Ajuntament hissen una bandera republicana. Al cim de l'edifici, una altra d'igual. Moments de confusi¨®. Aviat en retiren una "per donar pas a la senyera de les quatre barres". Una? L'altra? Nom¨¦s hi ha una cosa clara: balc¨®, balc¨®... "i efectivament s'ha endut la vara apareixent al balc¨® de l'Ajuntament". Primer pla d'star de Companys. Demana serenitat al poble i, xas, proclama "en termes solemnials" la Rep¨²blica. I, xas, "ha estat acollida la declaraci¨® amb una ovaci¨® esclatant".

Tothom vol sortir al balc¨® de les estrelles. Tant, que aqu¨ª hi ha una pista poc coneguda: "Companys no vol discursos. Com que es succe?en sense interrupci¨® els oradors que dirigien la paraula al poble ha cridat el cap de la Gu¨¤rdia Urbana i li ha ordenat que no permet¨¦s de parlar a ning¨² m¨¦s" (La Veu de Catalunya). A ning¨² m¨¦s? S'ensuma un gir dram¨¤tic de la hist¨°ria.

Perqu¨¨ aqu¨ª tothom hi est¨¤, tamb¨¦, d'acord... "Prop de les dues arribava, eixordat pels aplaudiments entusiastes de la multitud, el senyor Francesc Maci¨¤". I cap on va? Cap "a la balconada central de la Casa de la Ciutat". Aquell home pensava que no arribava i, xas, "s'ha expressat en tons elevats, i ha proclamat la Rep¨²blica catalana", "i no han cessat les mostres d'entusiasme que el poble duia comprimides a l'¨¤nima".

Xiulet i a marcar agenda medi¨¤tica i relat: cap a l'edifici del davant, a la Diputaci¨®. Tots. Els gu¨¤rdies urbans que havien de retenir els addictes als discursos, Ventura Gassol, Jaume Aiguader, Joan Lluh¨ª, el cada cop m¨¦s empetitit Companys "i tots els altres" se'n van d'excursi¨® uns metres. Tots al balc¨®, per¨° davant, gesticulant, parlant, Maci¨¤: "En nom del poble he pres possessi¨® del Govern de Catalunya i ara formar¨¦ un Govern provisional i aqu¨ª ens trobareu". Acci¨® versus ret¨°rica. Realpolitik. Reacci¨®: El "poble" aplaudeix amb "gran entusiasme". 2 a 1. Maci¨¤ es queda al balc¨®, ser¨¤ la figura doblement visible. Companys baixa del balc¨®, desapareixer¨¤ medi¨¤ticament.

15 d'abril. Moment poc conegut. Companys ¨¦s un trist governador civil provisional. At¨¦n els periodistes: "No em facin cap pregunta relacionada amb la pol¨ªtica, perqu¨¨ m'he fet el prop¨°sit de no parlar-ne" (El Mat¨ª). Amb fair play de marriment medi¨¤tic envia, des del seu balconet de governador sense Govern, una "afectuosa salutaci¨®", a un balc¨® de Govern: a Maci¨¤. Ara tot ¨¦s Maci¨¤. La premsa ¨¦s Maci¨¤. Maci¨¤ ¨¦s la premsa: "A l'honorable president de la Rep¨²blica Catalana"; "el venerable patriota"... Rellotge sense hores: se'n va a dormir a les sis del mat¨ª amb el llit instal¡¤lat provisionalment al despatx. A les deu ja piquen a la porta: els del Centre Autonomista de Dependents de Comer? (el CADCI); Madrid, els de l'United Express de Londres... Telegrames, adhesions. Tot el globus fent toc-toc fins a la matinada. Fins a quarts de dues.

Des d'una de les finestres de la Casa de la Ciutat, amb la pla?a de Sant Jaume "m¨¦s plena que mai", un cap blanc parla al poble fosc: "Fa 25 anys de la meva vida que treballo per arribar a aquest moment que estem vivint" (Mirador). Maci¨¤ ¨¦s com un canal d'informaci¨® de 24 hores que ning¨² no pot aturar. Ni l'avi¨® que arriba de Madrid el divendres 17 d'abril i converteix la Rep¨²blica Catalana en Generalitat de Catalunya forada "L'home que ha nascut per ser s¨ªmbol", com escriu Josep Pla des de Madrid. Maci¨¤ portava anys fabricant el mite medi¨¤tic: l'ex¨¨rcit, Prats de Moll¨®, l'exili... Va guanyar els titulars de la gl¨°ria d'un dia d'abril. Per¨°... des dels despatxos Companys apr¨¨n a fer gestos de s¨ªmbol. La sort li va arribar el Nadal de 1933 amb la mort de Maci¨¤. El mite, amb el seu assassinat el 1940. Abril de 1931 contra Octubre de 1940. Empat o vict¨°ria? Desfeta? La not¨ªcia encara s'ha d'escriure.