"El pensament est¨¤ en fase terminal"

Meditacions des de Catalunya (L'Arquer) s¨®n petits textos interrelacionats on es reflexiona amb cruesa sobre la p¨¨rdua de determinats valors a la societat catalana en el context global: des de la manca de cultura dels pol¨ªtics a l'arraconament de la gent gran, passant per la crisi econ¨°mica i la "covardia catalana". L'autor ¨¦s Miquel de Palol (Barcelona, 1953), que ha fet un llibre que hauria de fer soroll, per¨° no ho espera perqu¨¨ "avui, a Catalunya, no hi ha lloc per discussions aix¨ª; ja faig prou dient que el rei va despullat".

Pregunta. Un dels problemes de Catalunya, diu, ¨¦s que ning¨² parla clar. I vost¨¨, doncs?

Resposta. S¨®c d'una generaci¨® que va n¨¦ixer i cr¨¦ixer creient, per contraposici¨® als nostres grans, que l'art havia de ser independent i estar allunyat del comprom¨ªs ideol¨°gic i pol¨ªtic... per¨° potser ho hem portat a l'altre extrem. Jo he intentat recuperar-ho en un moment molt cr¨ªtic, en especial de les lletres i el pensament, on la seva pres¨¨ncia i significat social est¨¤, segurament, en fase terminal.

"Amb un club de futbol, un cuiner i humoristes mediocres no es fa una societat"

P. Parla de manca de ments rectores i d'abs¨¨ncia de la cultura en la casta dirigent...

R. No li sembla evident? Quan diuen el que llegeixen i la m¨²sica que escolten et v¨¦nen ganes d'emigrar! Aquests s¨®n els referents dels qui han de dirigir una col.lectivitat? Aix¨° ¨¦s fruit de l'ensorrament dels mecanismes de percepci¨® de l'alta cultura a Catalunya. Potser ha estat culpa dels intel?lectuals mateixos, que nom¨¦s hem volgut vendre i no hem donat el que calia: potser ens hem corromput, tamb¨¦... En qualsevol cas, s'han desactivat els mecanismes cr¨ªtics i de jerarquitzaci¨®. Curi¨®s: renegava d'aix¨° fa 20 anys per¨° ara m'adono que les autoritats jerarquitzadores de cultura s¨®n necess¨¤ries.

P. Proposa que la cultura i les lletres siguin el model de la nova visibilitat de Catalunya. No ho haurien de ser les empreses tecnol¨°giques o un banc?

R. Ja s'ha intentat ser una mena de Silicon Valley i n'estem lluny, oi? Tenir tecnologia puntera en catal¨¤ ¨¦s fant¨¤stic, per¨° els xips catalans no aprofundiran en la nostra identitat.

P. Per¨°, qu¨¨ interessa: la identitat o que la societat avanci?

R. No dic que no s'hagi de tenir una empresa puntera per¨° el que d¨®na sentit ¨¦s la cultura. Ho v¨¤rem veure amb l'aposta de Jordi Pujol: 'Fem carreteres, la llengua pot esperar!'. Doncs, miri: ara som on som; el prestigi intel.lectual catal¨¤ ¨¦s nul a Castella i als anys 60 aix¨° no passava. I, a sobre, Espanya ha desactivat la pujan?a econ¨°mica de Catalunya amb el caf¨¦ para todos. Aix¨° ens ha dut a la lliga que juguem.

P. Quina?

R. La de l'entreteniment i el tercer m¨®n; la primera divisi¨® tecnol¨°gica o cient¨ªfica, ni pensar-ne. Ni la del turisme, malgrat que ens hem venut el pa¨ªs maltractant el patrimoni natural.

P. Es queixa de l'oblit de la cultura cristiana. Tant greu ¨¦s?

R. Molt¨ªssim: una cosa ¨¦s la fe i l'altra la cosmovisi¨® que d¨®na la cultura cristiana. Al carregar-se la Hist¨°ria Sagrada i la religi¨® en la formaci¨® de les criatures una bona part de la hist¨°ria, la literatura, la pintura i la iconografia del m¨®n occidental se'ls fa incomprensible. Dant passa a ser un autor de ci¨¨ncia-ficci¨® i l'Ulisses de Joyce es fa inintel.ligible. Hi ha una fractura de coneixements generacional flagrant amb la gent de 30 anys cap avall.

P. Consumir televisi¨® i best-seller ¨¦s ser l'analfabet de fa 150 anys, diu.

R. ?s sociologia hist¨°rica pura: hi ha una correspond¨¨ncia clara. Avui, all¨° que ¨¦s bo ¨¦s el que ven i aix¨° facilita l'eclosi¨® del gust de majories analfabetes. I aix¨° ¨¦s arrasador, amb l'agreujant que s'est¨¤ fent ostentaci¨® de la ignor¨¤ncia, amb programes de tele on tothom opina de tot i s'aplaudeix qui crida m¨¦s. Aix¨ª ¨¦s impossible recon¨¨ixer autoritats.

P. "La toler¨¤ncia ¨¦s el refugi dels imb¨¨cils", escriu.

R. ?s que impera un papanatisme-bonisme que diu que s'ha de tolerar tot i aix¨ª es perd la jerarquitzaci¨® de valors i s'imbecil.litza la poblaci¨®. Avui, un dissident no cal tancar-lo a la pres¨®: es difumina en aquesta boira de la toler¨¤ncia total.

P. Sona elitista.

R. Una altra ximpleria: la dimonitzaci¨® de l'elitisme. L'elitisme ¨¦s imprescindible per fer avan?ar una societat. Torna a ser la mercantilit-zaci¨®, que comporta igualar per la baixa, principi rector de la societat catalana.

P. Qu¨¨ vol dir que tenim "esgotament gen¨¨tic cultural i civil"?

R. Doncs que hem passat de tenir com a referent l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) a que ho sigui La Caixa o el Bar?a, entitats que, a sobre, es caracteritzen per una prud¨¨ncia de catalanisme molt expl¨ªcita. Per¨° ¨¦s que ja ni l'IEC t¨¦ l'excel.l¨¨ncia de llavors, ni tan sols la de fa 10 anys.

P. Torno a citar: "Amb un equip de futbol, un cuiner i dos o tres humoristes mediocres no es posa en marxa cap imaginari".

R. Aix¨° ens ha escap?at, aix¨ª no s'estructura una societat. Qu¨¨ passar¨¤ quan el Bar?a perdi o el Ferran Adri¨¤ no obri cap m¨¦s restaurant? Una societat es construeix amb pensadors i pol¨ªtics d'al?ada i no ¨¦s un model passat.

P. Merkel o Berlusconi s¨ª que estructuren societats?

R. Hi ha pa?sos que tenen un fonament hist¨°ric amb el que es poden permetre episodis i l¨ªders com aquests; Catalunya tamb¨¦ ho havia tingut, la celebrada societat civil catalana, per¨° amb la recuperaci¨® de la Generalitat es va creure que aquesta prendria el relleu i s'hi va renunciar.

P. Per¨° b¨¦ que reclama subvencions p¨²bliques.

R. Un altre papanatisme. L'alta cultura sempre ha estat subvencionada, si no avui no tindr¨ªem ni F¨ªdies, ni Renaixement, ni Bach. I mai es plantejava per treure'n rendiment!