Ruiz Zaf¨®n; Ramoneda

La vida t¨¦ aquestes coses: en menys de 100 metres de dist¨¤ncia, entre la pla?a dels ?ngels i el carrer Montalegre de Barcelona, es va donar, ahir, la millor instant¨¤nia de la situaci¨® de la cultura. A l'antiga capella dels ?ngels, Carlos Ruiz Zaf¨®n presentava El prisionero del cielo (s¨ª, en catal¨¤ ho congelen fins al 19 de gener: alg¨² es creia que les grans empreses estan per p¨¤tries i paritats ling¨¹¨ªstiques si s'hi juguen els quartos?). Un gran xou per a la ind¨²stria de l'oci: un mili¨® d'exemplars de tirada inicial, m¨¦s de 300 persones a l'acte, bosses, llibretes, bol¨ªgrafs, CDs, xapes..., decorats com si fos el Liceu, presentadora medi¨¤tica (i autor, encara m¨¦s, que no accepta preguntes o tria amb quin mitj¨¤ vol parlar), convidats de mig Espanya i d'Am¨¨rica Llatina, hip¨¨rboles que porten a comparar l'obra amb el Tirant lo Blanc, dinar multitudinari... Cultura-espectacle a tota m¨¤quina.

El soroll gaireb¨¦ no deix¨¤ sentir la not¨ªcia simult¨¤nia que el director del Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona (CCCB), Josep Ramoneda, ser¨¤ convidat a deixar el c¨¤rrec; el pretext: se li acaba el contracte. Cantat: independentment de la valoraci¨® de la seva gesti¨®, els nous governants de la ciutat i la Catalunya sencera volen visualitzar la substituci¨® d'una determinada cultura per la seva. Aix¨°, en l'¨¤mbit simb¨°lic; en el material, es tracta de trobar lloc als teus complint promeses del tipus: "Si jo arribo..."; o el desig de l'"Ara em toca a mi"; ja saben.

Deia l'altre dia un veter¨¤ del lobby editorial, fastiguejat despr¨¦s de lidiar tanta legislatura: "Els que arriben nous, en general, no en tenen ni idea; ho volen canviar tot i, al cap d'un temps, et v¨¦nen amb el mateix per¨° amb un altre nom". Per¨° ells ja estan asseguts. Ruiz Zaf¨®n i Ramoneda: curiosos i antit¨¨tics putxinel¡¤lis en el guinyol de la cultura d'avui.