Un solar a Vallcarca

Avui no tractarem d'un edifici, ni d'una exposici¨®, sin¨® d'un solar. Un solar ¨¦s un inici; d'alguna manera ¨¦s l'origen de qualsevol edifici. Hi ha qui pensa que els edificis comencen en un projecte d'arquitectura, i ¨¦s cert que l'edifici primer s'ha de dibuixar, per¨° abans s'ha d'imaginar a partir d'idees que hem activat per diferents raons, entre altres pel lloc. El solar ja cont¨¦ en certa mesura les instruccions per l'edifici que encara ha de n¨¦ixer.

Durant aquests darrers anys, pr¨¤cticament no hem vist solars, m¨¦s aviat hem vist enderrocaments i grues. Hi havia tanta voracitat per construir que, mentre per un extrem encara marxaven els llogaters, per l'altra ja comen?ava l'excavaci¨®. Avui, amb l'economia al ralent¨ª, els solars es poden veure com el que s¨®n. Si ens hi detenim una mica, almenys en el cas dels de la meva generaci¨®, les nostres ciutats tamb¨¦ estaven fetes de solars que eren imprescindibles per construir el nostre car¨¤cter ciutad¨¤. Els arquitectes, que sempre tendim a cercar paraules que ens reafirmin en la nostra peculiar identitat, en diem buits urbans, amb aquesta t¨ªpica mania per complicar-nos la vida, per¨° s¨®n solars.

Als peus del vessant sud del viaducte barcelon¨ª hi ha 'aparegut' un espai

De l'avinguda de Vallcarca s'ha volgut fer una Meridiana en versi¨® muntanya

El solar de qu¨¨ tractem ha aparegut als peus del vessant sud del viaducte de Vallcarca. El lloc ¨¦s del tot singular a Barcelona, ciutat amb una topografia m¨¦s aviat previsible, amb accidents geogr¨¤fics comptats i que quasi ha fet desapar¨¨ixer barrancs i rieres. En aquest cas, el viaducte, pesant i poder¨®s, testimonia que, ja fa temps, la ciutat havia acceptat aquest lloc d'una manera natural, el viaducte ¨¦s la confirmaci¨® d'aquesta complicada topografia. Si hi afegim la diversitat de teixits urbans que es troben en aquest lloc, amb un conjunt significatiu de torres i cases encaixades en petites parcel¡¤les als peus de l'imponent viaducte, en podem explicar la singularitat.

El que ha passat amb l'avinguda de Vallcarca fa pensar en un dels conjunts d'equivocacions m¨¦s flagrants dels darrers anys. Podr¨ªem dir que el que ha prevalgut ¨¦s la voluntat de convertir aquest singular carrer en una versi¨® de la Meridiana, per¨° de muntanya. Errors d'escala, de factura i una miopia total envers el car¨¤cter divers de la ciutat, que es tradueix en una Barcelona massa sovint vulgar, uniforme i gegantina, com tan b¨¦ expressa el bloc del Patronat Municipal de l'Habitatge constru?t al davant d'aquest mateix solar.

A l'inici del film Mon Oncle (1958), Jacques Tati feia un retrat breu del contrast entre la nova i la vella ciutat. La c¨¤mera passa de l'escenari d'una ciutat amb llambordes, botigues, carros, cavalls, fanals i cases de conting¨¨ncia, on viu precisament el protagonista, a una altra d'asfaltada, lineal i amb el tr¨¤fic endre?at amb fanals moderns i sem¨¤fors. Com qualsevol cr¨ªtica, podem matisar-la, ¨¦s clar. Per¨° des d'aleshores, no hem apr¨¨s res? El car¨¤cter urb¨¤ d'aquella part de l'avinguda de Vallcarca, sotm¨¨s durant els darrers anys a una suspensi¨® de llic¨¨ncies, comparable al bloqueig de Cuba, ha donat per fi el resultat desitjat: justificar l'enderroc de les cases i torres inevitablement degradades per poder edificar un conjunt de blocs a?llats d'habitatges i un carrer que, amb un pendent fora del raonable, intenta connectar l'avinguda amb el viaducte de Vallcarca.

Per¨° ara el solar, com tots els solars, encara ¨¦s una promesa. Quan imaginem en qu¨¨ es podria convertir, no podem oblidar el que era, el que proposa el planejament urban¨ªstic i, alhora, tenir nost¨¤lgia d'una proposta intel¡¤ligent. El solar permet pensar en solucions que d'alguna manera ja cont¨¦ impl¨ªcitament. Les vores, la topografia, l'escenari del voltant i el car¨¤cter en determinen el resultat. Prenent l'expressi¨® de la urbanista Maria Rubert "la ciutat no ¨¦s un full en blanc", podr¨ªem afegir: "Un solar no ¨¦s un full en blanc". Se'l pot interpretar com el fragment d'un text ja escrit que hem de completar i que, d'alguna manera, t¨¦ m¨¦s components projectuals que els dibuixos d'un pla urban¨ªstic. En aquest sentit, el solar ¨¦s una oportunitat per imaginar, no sobre el paper, sin¨® sobre el lloc, el que podria passar. Aquesta ciutat, amb tants pocs bons solars, necessita millors idees.