'Mirabile' Mira

Que un pa¨ªs petit com Catalunya tingui, en aquests moments, quatre traduccions de l'Odissea d'Homer ¨¦s una cosa que, lluny de resultar iterativa, ha de fer-nos sentir la mar d'orgullosos.

Tot va comen?ar quan Riba va publicar, a l'Editorial Catalana, els tres volumets de la seva primera versi¨® del poema, ja enormement merit¨°ria, el 1919. Aquella traducci¨® potser no li va semblar prou exacta, encara que hi ha hel¡¤lenistes que la troben m¨¦s lleg¨ªvola que la segona, i, amb el suport de la versi¨® francesa de Victor B¨¦rard (raciniana, ai!) que va publicar-se en l'endemig, es va passar decennis corregint-la i va oferir, el 1948 en edici¨® de bibli¨°fil i el 1953 a l'editorial Alfa, una segona versi¨®, molt millorada en for?a aspectes. D'aquesta segona versi¨® de Riba van viure tres o quatre generacions de lectors: es tracta, com sap tothom, no solament d'una gran traducci¨®, sin¨® tamb¨¦ d'una de les fites de la literatura catalana de qualssevol temps: perqu¨¨ traduir tamb¨¦ ¨¦s una art original.

"Mira d¨®na una nova versi¨® de l''Odissea', d'Homer, en una excel.lent versi¨® m¨¨trica"

Com que van passar els anys, hom va comen?ar de pensar, malgrat el cr¨¨dit pr¨°piament religi¨®s que posse?a la traducci¨® definitiva de Riba, que potser era el moment, d'una banda, de preservar de l'oblit aquella traducci¨® —aix¨ª ho ha fet la Fundaci¨® Bernat Metge, que ja ens ha lliurat un primer volum d'aquella Odissea carlina amb notes i tot l'aparat que no posse?a la d'Alfa—, i proposar als lectors m¨¦s prosaics de les eres modernes una traducci¨® no feta en hex¨¤metres, sin¨® a rengle seguit. Aix¨ª, el 1998 va publicar-se, a La Magrana, la traducci¨® en prosa de Joan Alberich, molt ben feta i mot ben documentada, empresa semblant a la que l'insigne i m¨¤rtir Llu¨ªs Segal¨¤ havia fet el 1910. De fet, els escolars de lleng¨¹es cl¨¤ssiques, i no ells solament, van agrair que l'Odissea pogu¨¦s llegir-se en prosa per amor de claredat —en especial pel que fa a la sintaxi— com succeeix, tamb¨¦, amb la magn¨ªfica versi¨® en prosa de la Com¨¨dia dantesca a c¨¤rrec de Nicolas Gonz¨¢lez, B.A.C, 1965.

Ara b¨¦: sembla clar que el millor que es pot fer amb un poema, a l'hora de traduir-lo, ¨¦s donar-li forma m¨¨trica, simplement pel fet que tota traducci¨® est¨¤ obligada a respectar l'essencial del punt de parten?a: i l'ess¨¨ncia de la poesia no resideix en els seus continguts, com tothom es pensa, sin¨® en la bella acordan?a entre sentit i forma. Per aix¨° Joan F. Mira, que ja ens havia donat una Com¨¨dia del Dant for?a discutible —aix¨ª ho vam dir aqu¨ª quan va tocar— i uns Evangelis d'enorme qualitat —tamb¨¦ ho vam recon¨¨ixer—, s'ha passat cap a cinc anys traduint novament l'Odissea amb resultats molt satisfactoris: excel¡¤lents, siguem honestos.

Ja no resultava llegidor un vers de Riba com ara: "tots la meva mare pretenen i em tuden la casa", que Mira tradueix: "tots fan la cort a ma mare, i ac¨ª ens consumeixen la casa"; feia pensar en les gallines all¨° d'"Ou-me, Filla del Zeus que l'¨¨gida porta, inlassada" (a banda l'hip¨¨rbaton, quasi indesxifrable), i ¨¦s millor: "Filla de Zeus porta¨¨gida, escolta'm, deessa infal¡¤lible"; com ¨¦s millor transformar el vers ribi¨¤, famos¨ªssim: "Jo te'm flecto, regina: ?ets dea o b¨¦ moridora?", per aquest altre de Mira: "Reina i senyora, als teus peus! Ets deessa o b¨¦ dona humana?" Fins i tot les anacrusis (s¨ªl¡¤labes que s'han de considerar fora de compte abans que aparegui la primera accentuada) i els accents dits secundaris (o sigui, falsos) s¨®n menys freq¨¹ents a la traducci¨® de Mira que a la famosa de Riba.

En suma: no ¨¦s solament que hagin passat 60 anys des de la versi¨® de Riba, i que era una bona idea fer-ne una de nova, sin¨® que la llengua catalana ha agafat, amb els anys, m¨¦s vigoria i normalitat liter¨¤ria, i aix¨° cal aprofitar-ho. Advertir¨¦ nom¨¦s el lector que la traducci¨® de Mira ¨¦s lleugerament avalencianada (haureu de pronunciar les "r" de final d'infinitiu, per evitar sinalefes, si no voleu que hi manqui un dels accents prescriptius), per¨° els valencians tenen tot el dret a parlar i traduir en la seva llengua nadiua.