Crisi de la filosofia

A la Diagonal de Barcelona hi ha una placa que recorda que a l'edifici del davant hi va viure molts anys el fil¨°sof Manuel Sacrist¨¢n. ?s en un parterre de la vorera perqu¨¨ els ve?ns van rebutjar que es plant¨¦s a la fa?ana. Potser van imaginar que l'evocaci¨® d'un pensador tan potent com Sacrist¨¢n faria que baix¨¦s el preu dels habitatges. ?s sabut que el gust pel pensament no ¨¦s el distintiu principal de la burgesia catalana (tan propensa a parlar castell¨¤, si cal).

De tant en tant, la placa desapareix i no pocs van malpensar del ve?nat. Injustament: el que passava, diu ara l'Ajuntament, ¨¦s que la placa era de metall, producte que t¨¦ bona sortida al mercat i, alguna vegada, alg¨² l'agafava per tal de menjar aquell dia. ?s a dir, que la realitat confirmava les raons que van dur Sacrist¨¢n a considerar que el marxisme explicava els conflictes socials millor que altres teories i suggeria solucions m¨¦s adequades. O potser es va equivocar i ja no hi ha conflicte social d'interessos, ni pobres ni rics ni res que s'hi assembli.

L'Ajuntament recorrer¨¤ a les noves tecnologies per evitar m¨¦s robatoris de la placa. Hi ha un material pl¨¤stic que imita el metall, de manera que es far¨¤ servir en el futur. Aix¨ª, Sacrist¨¢n ser¨¤ recordat sense haver de posar-ne una de nova cada setmana. Com diria El Roto, la t¨¨cnica en contra dels pobres: ja no poden refiar-se del que roben. Marx va dir que la funci¨® del fil¨°sof no era comprendre el m¨®n sin¨® canviar-lo. Canvis ja n'hi ha hagut, per¨° segueixen beneficiant els de sempre.

Ara que ho penso: D¨¦u ha mort, Marx ha mort, la Filosofia ha mort i jo mateix tinc aquest mat¨ª una mica de mal de cap. No ¨¦s estrany que la filosofia estigui en crisi. I aix¨° s¨ª que no ho arregla el Banc Central Europeu.