D'alqueries i rectors a videojocs per a 'facebook'

Ja fa uns quants anys que el m¨®n de l'audiovisual valenci¨¤ pateix les fuetades de la crisi. "El 2008, Canal 9 ens va avisar d'una retallada en el pressupost per a l'any seg¨¹ent del 25%", explicava aquesta setmana Llu¨ªs Miquel Campos, president de l'Associaci¨® Valenciana d'Estudis de Doblatge i Sonoritzaci¨®. "L'any seg¨¹ent, ens va informar d'una altra retallada, aquesta vegada del 75%". La cadena auton¨°mica, llevat de ficcions reeixides com L'Alqueria Blanca o Senyor Retor, a penes ofereix faena al sector. Per¨° Canal 9 respon nom¨¦s a un dels problemes. La crisi ha deixat sense mitjans les empreses, que troben dificultats per a obtenir pr¨¦stecs en els bancs per a finan?ar els seus projectes. A m¨¦s, l'evoluci¨® imparable del model de consum audiovisual obliga el sector a revisar cada pas endavant, a estudiar-lo i decidir si es tracta del moviment adequat o si podria executar-lo millor, per a m¨¦s plataformes, per a m¨¦s xarxes socials, adequar- lo al 3D...

"L'¨²nica possibilitat per a subsistir rau a transcendir el 'monopantallisme"

"Han desaparegut empreses, tretze en quatre anys"

La situaci¨® de Llu¨ªs Miquel i dels seus potser ¨¦s una de les m¨¦s delicades. Els estudis de doblatge van n¨¤ixer a l'empara de Canal 9 i ara pateixen tisorades i endarreriments quant als pagaments. Els altres, productors de ficci¨®, de publicitat, de cine o d'animaci¨®, amb m¨¦s o menys depend¨¨ncia de la cadena, tracten de subsistir amb la mirada posada en nous mercats i noves maneres d'enllandar el producte.

"La d¨¨cada passada, Canal 9 va fer un gran esfor? per la ficci¨® i va for?ar el desenvolupament de la ind¨²stria audiovisual a la Comunitat", reflexiona Kiko Mart¨ªnez, de la productora Nadie es Perfecto. "Van emergir una bona quantitat de t¨¨cnics, de directors, de directors de fotografia, d'actors, d'actrius... Ara es posa en dubte el model i fa por que es destru?sca el que va tardar tant de temps a crear-se", afig. Malgrat el to una mica melanc¨°lic que brolla de les seues paraules, Mart¨ªnez i la seua productora van tenir la "sort" de colar una s¨¨rie en l'escaleta de la cadena, Senyor Retor, que gaireb¨¦ ha doblat l'audi¨¨ncia mitjana amb la primera temporada i ja han firmat per a rodar-ne una segona.

Amb tot, suposa una excepci¨®. "En els ¨²ltims tres anys hem girat cap a Madrid", explica, "hem volgut expandirnos perqu¨¨ Canal 9 no f¨®ra l'¨²nic client. Volem treballar ac¨ª, per¨° no sols aix¨°". "L'objectiu", diu, "¨¦s col¡¤locar una ficci¨® en alguna cadena nacional".

Diversificar-se, al?ar el cap. Els productors coincideixen en el fet que l'¨²nica possibilitat per a subsistir a llarg termini rau a transcendir el monopantallisme: No es pot pensar en una cadena de televisi¨®, ni tan sols es pot pensar nom¨¦s en la pantalla de televisi¨®, sin¨® tamb¨¦ en la de l'ordinador, en la de la tauleta, en la del smart phone, fins i tot en la del cine. "Hem d'aprendre a treballar per a moltes pantalles", incideix Antonio Mansilla, de Sorolla Films. Mansilla, president, a m¨¦s, de l'associaci¨® de productors Avapi, sentencia: "Si d'ac¨ª a cinc anys no facturem ja el 15% o el 20% amb projectes per a terminals m¨°bils o Internet estarem perduts".

La q¨¹esti¨® ¨¦s si l'audiovisual valenci¨¤ ¨¦s competitiu a pesar de la crisi. "Ac¨ª hi ha talent", def¨¦n Vicente Mu?oz, president del cl¨²ster audiovisual valenci¨¤, que agrupa les empreses del sector. Paco Gisbert, de l'associaci¨® d'empreses d'animaci¨® valencianes, li d¨®na suport. "Tenim talent, per¨° no hi ha diners. Devem ser de les poques comunitats que no mant¨¦ un festival d'animaci¨®. No dic que ens regalen res", aclareix, "nom¨¦s unamica de suport. Ac¨ª tenim un dels millors especialistes mundials del stop-motion, Pablo Llorens, que va guanyar un premi Goya fa uns anys. I no ¨¦s l'¨²nic Goya!". Antonio Mansilla insisteix en aix¨° mateix: "Conec gent que treballa al Canad¨¤, o a Los Angeles, que ho porta molt b¨¦; la pitjor part ¨¦s precisament aquesta, que la gent jove se'n va perqu¨¨ ac¨ª no troba res".

Mu?oz, que ent¨¦n l'aturada com un bon moment per a pensar, t¨¦ esperances en el fet que la nova consellera de Cultura i Turisme, Lola Johnson, fins ara directora de Canal 9, es recorde d'ells. En tot cas, Mu?oz, que a m¨¦s gestiona la productora Conta Conta (la que va crear Autoindefinits), concreta que "el cl¨²ster est¨¤ potenciant la internacionalitzaci¨® dels productes, tant a l'hora d'adaptar els que hi ha com a l'hora de produir pensant en els mercats exteriors".

Tanmateix, aix¨° costa diners. Mu?oz indica que la dificultat per a finan?ar projectes ¨¦s el desavantatge principal per a les empreses del sector. Gisbert recorda que fa anys l'Institut de la Petita i Mitjana Ind¨²stria Valenciana el va ajudar a anar a Cannes. "En llocs aix¨ª fas contactes", argumenta. Ara estan pr¨¤cticament tots parats, "fent cosetes".

El 2010, el 20% de les empreses del sector de l'audiovisual van desapar¨¦ixer. Aix¨ª, les que queden fan tant com poden. Ximo P¨¦rez, de Trivisi¨®n, explica que han hagut de diversificar-se "molt¨ªssim". "El 50% de la nostra facturaci¨® ¨¦s cine, per¨° tamb¨¦ treballem l'animaci¨® i la ficci¨® a escala nacional". Trivisi¨®n, que ha multiplicat per sis la facturaci¨® en 10 anys, produeix, a m¨¦s, L'Alqueria Blanca, la s¨¨rie m¨¦s reeixida de Canal 9 amb una mitjana d'audi¨¨ncia que gaireb¨¦ quadruplica la de la cadena. "A nosaltres ens va b¨¦, tenim la sort que L'Alqueria Blanca funciona, encara que en general la cosa ha anat a pitjor". P¨¦rez, que a m¨¦s presideix l'associaci¨® de productors PAV, indica que "han desaparegut empreses, tretze en quatre anys. Les que queden s'han hagut de posar a fer publicitat, industrials, Internet...", concreta. Igual que els altres, aposta per la diversificaci¨®, encara que ent¨¦n que es tracta d'un risc: el cam¨ª ¨¦s aquest, apostar per la novetat, per¨° sense saber com eixir¨¤ o com podr¨¤ vendre's. "El problema d'Internet, per exemple, ¨¦s que no saps molt b¨¦ el rendiment que en pots traure", indica. Mansilla, de Sorolla Films, insisteix. "Nosaltres treballem ara en un parell de projectes multim¨¨dia. El primer, El Comandante Fly, el desenvoluparem com a videojoc de Facebook i tamb¨¦ com a curtmetratges".

Un altre dels canvis que tracta d'assumir Sorolla Films ¨¦s la coproducci¨® cinematogr¨¤fica. "Hi treballem si podem, anem a festivals... De negoci, n'hi ha, i tenim l'obligaci¨® de fer-ne una cosa rendible". Ximo P¨¦rez, de Trivisi¨®n, indica, a m¨¦s, que a Espanya el sector "est¨¤ acostumat a vendre el 100%, el producte i els drets d'emissi¨® a una cadena". "Fora no treballen aix¨ª", diu. "Cada cap¨ªtol dels Tudor", continua, "costa 4,5 milions d'euros, per¨° la productora conserva els drets i els ven a diferents cadenes". Cada cadena paga i la productora, si va b¨¦, obt¨¦ beneficis. La cadena, a m¨¦s, paga una quantitat inferior a la que es gastaria si aconseguira la propietat total de la ficci¨®. "Ac¨ª en som capa?os, ¨¦s clar, sempre en coproducci¨® internacional". I torna a comen?ar. Per a una coproducci¨® internacional fa falta contactar amb productores internacionals; contactar requereix un espai, un festival, per exemple. Viatjar a un festival implica diners i, d'aix¨°, n'hi ha poc. Que ho pregunten a Llu¨ªs Miquel i als dobladors professionals valencians, que ho pregunten a Paco Gisbert i als animadors: D'on es trauen diners?