L¡¯Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua, vint anys despr¨¦s

?s especialment oportuna la publicaci¨® de Operaci¨® AVL, de Sergi Castillo (Vincle), ara que es commemoren les primeres dues d¨¨cades de la constituci¨® de l¡¯entitat. L¡¯Acad¨¨mia, en efecte, va comen?ar a rodar l¡¯any 2001. Venia precedida per un seguit de maniobres orientades a pacificar l¡¯ambient ling¨¹¨ªstic a Val¨¨ncia. L¡¯arribada del Partit Popular al poder al Pa¨ªs Valenci¨¤ (1995) i a Espanya (1996) van fornir el context adequat. Eduardo Zaplana, flamant Molt Honorable de baix, va entendre que la pau a Val¨¨ncia li obriria el cam¨ª per a futures aventures pol¨ªtiques. El llibre explica molt detalladament els seus acords secrets amb Jordi Pujol, Molt Honorable de dalt. Procedent de Cartagena, Zaplana sentia l¡¯idioma dels valencians com una m¨²sica de fons una mica estrident, mentre el seu cap ¨CJos¨¦ Mar¨ªa Aznar, que necessitava els vots de Converg¨¨ncia a Madrid- el solfejava ¡°en la intimitat¡±. I Pujol, que s¨ª que estimava amb convicci¨® el seu vernacle, va veure-hi l¡¯oportunitat. I la va aprofitar. A t¨ªtol anecd¨°tic, anys a venir tant Zaplana com Pujol caurien en les xarxes d¡¯Hisenda per la seua afici¨® immoderada als paradisos fiscals...

La sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional del 1997 (75/1997), que establia la naturalesa jur¨ªdica de la unitat de la llengua catalana, va precipitar l¡¯operaci¨®. El paper de l¡¯alt tribunal obria un reguitzell de resolucions de menor rang orientades a negar la separaci¨® legal entre ¡°valenci¨¤¡± i ¡°catal¨¤¡±. El dilema, per als secessionistes amb una mica de trellat (una minoria, al capdavall), era pujar a aquell carro o resignar-se a anar a peu fins al final dels temps.

Tot va comen?ar amb un seguit de consultes evacuades davant el Consell Valenci¨¤ de Cultura (CVC), en 1997. L¡¯ens presidit per Santiago Grisol¨ªa va convocar tota mena d¡¯entitats relacionades amb la llengua, cient¨ªfiques o no, com a pas previ per a la creaci¨® d¡¯una nova autoritat ling¨¹¨ªstica. Per aquells atzars de la vida, vaig participar en aquestes consultes amb una instituci¨® cultural que ja era valencianista als anys del franquisme. Hi vam defensar els postulats cient¨ªfics, d¡¯acord amb la Universitat, per¨° tamb¨¦ la necessitat d¡¯un di¨¤leg pol¨ªtic. M¡¯hi acompanyava una persona que amb el temps jugaria un paper important en la creaci¨® de l¡¯AVL, Josep Palomero. Al dia seg¨¹ent de la compareixen?a, per¨°, la premsa va destacar-ne un altre dels nostres socis, Enric Safont, catalanista hist¨°ric i fundador d¡¯Alian?a Popular i del Partit Popular a Borriana. Sobtava a Val¨¨ncia que un conservador de pedra picada fora un defensor ac¨¨rrim de la unitat de la llengua, per¨° aix¨° evidenciava la naturalesa del conflicte: tot el guirigall muntat des dels anys de la Transici¨® es circumscrivia quasi totalment als l¨ªmits del terme de la capital del T¨²ria. La necessitat de l¡¯Acad¨¨mia era, fonamentalment, un afer estrictament municipal. Per¨° el que passa a Val¨¨ncia, aix¨° ¨¦s un fet, acaba repercutint en tot el pa¨ªs.

Com a pas previ a la constituci¨® de l¡¯AVL, Maria Consuelo Reyna va ser defenestrada (1999) del seu particular V?lkischer Beobachter, el vell peri¨°dic de Teodor Llorente des d¡¯on va enverinar la Transici¨® valenciana. En 1998, a m¨¦s, desapareixia electoralment Uni¨® Valenciana, el bra? pol¨ªtic del secessionisme regionalista. A Zaplana li ponien fins els galls.

L¡¯AVL es va crear integrant membres procedents de la Universitat i dels sectors coneguts com ¡°blaverisme¡±, en principi contraris a la unitat de la llengua. La figura m¨¦s destacada d¡¯aquest darrer b¨¤ndol era Xavier Casp, l¡¯antic adalil del catalanisme als anys 50 reconvertit en s¨ªmbol de les teories acient¨ªfiques. Casp va actuar, al si de l¡¯AVL, de Don Tancredo. Els seus seguidors, desconcertats, el van titlar de ¡°tra?dor¡±. Va dimitir com a acad¨¨mic en 2002. Casp i els seus sequa?os tenien una l¨°gica infantil: es pensaven que escrivint ¡°chiquet¡± en lloc de ¡°xiquet¡± creaven un idioma nou...

Operaci¨® AVL ¨¦s una cr¨°nica sense ¨¨pica dels avatars de la instituci¨® fins l¡¯actualitat. Ll¨¤stima que, com a llibre, estiga farcit de solecismes i faltes d¡¯ortografia elementals (es veu que el corrector de l¡¯editorial estava de baixa), com un homenatge ir¨°nic a la mat¨¨ria del volum. Un dels episodis que s¡¯hi narren amb m¨¦s vivesa ¨¦s l¡¯entrada de l¡¯aleshores conseller de Cultura Alejandro Font de Mora en desembre del 2004 al ple de l¡¯Acad¨¨mia per a impedir la votaci¨® de la proposta d¡¯una ¡°denominaci¨® sincr¨¨tica¡± per a l¡¯idioma (¡°valenci¨¤/catal¨¤¡±). Font de Mora, de professi¨® forense, hi acud¨ª amb el cad¨¤ver de Xavier Casp encara tebi (havia mort l¡¯11 de novembre). La seua aut¨°psia va ser taxativa i va revelar les tensions que encara patia l¡¯organisme. Tanmateix, aquest acabaria a l¡¯any seg¨¹ent emetent un dictamen on quedava clar, negre sobre blanc, que ¡°valenci¨¤¡± i ¡°catal¨¤¡± eren dues denominacions de la mateixa llengua. I, d¡¯aleshores en?¨¤, alliberats de les servituds pol¨ªtiques, els acad¨¨mics s¡¯han dedicat a fer els seus materials filol¨°gics sense pressa per¨° sense pausa. Vint anys despr¨¦s, l¡¯AVL ¨¦s un ¨°rgan blindat en l¡¯Estatut que no dep¨¦n del poder pol¨ªtic i es dedica a divulgar que podem escriure ¡°aixina¡± igual que ¡°aix¨ª¡±. Si volem.

La moralitat de tot plegat ¨¦s aquesta frase de Sergi Castillo: ¡°Houdini era capa? de llevar-se una camisa de for?a penjat cap avall en un edifici. David Copperfield va fer desapar¨¨ixer l¡¯est¨¤tua de la Llibertat. Eduardo Zaplana va aconseguir que un mateix text sobre el valenci¨¤ fora celebrat com un triomf pels catalanistes i pels blavers¡±. I ac¨ª pau, i all¨¤ gl¨°ria.