Trenta anys sense Joan Fuster

En 2022 commemorarem els trenta anys de la mort de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) i el centenari del seu naixement. Sembla una circumst¨¤ncia prop¨ªcia per a reavaluar la seua figura i l¡¯impacte que van tenir els seus llibres i la seua activitat p¨²blica entre l¡¯etapa final del franquisme i els primers anys de la democr¨¤cia. Seria una desgr¨¤cia sense pal¡¤liatius que un lector actual no sabera qui va ser i qu¨¨ va representar Fuster, m¨¦s enll¨¤ d¡¯etiquetes pol¨ªtiques. Milers d¡¯articles de premsa (alguns d¡¯ells, en EL PA?S) testifiquen la seua aplicaci¨® constant per a convertir l¡¯assaig en una arma popular i multitudin¨¤ria. L¡¯eina m¨¦s d¨²ctil d¡¯un escriptor que necessitava agitar idees i consci¨¨ncies per a poder dur a terme la seua comesa de desintoxicaci¨® doctrin¨¤ria dels dogmes de la dictadura. Com a escriptor, precisament, Fuster t¨¦ assegurat un lloc d¡¯honor no sols a la literatura catalana contempor¨¤nia sin¨® en el pante¨® dels grans assagistes europeus del segle XX. L¡¯autor de Les originalitats mereixeria, sens dubte, ser acollit en un improbable annex d¡¯aquella immoderada Historia de los heterodoxos espa?oles de don Marcelino Men¨¦ndez y Pelayo, si em passeu la maldat. Hi trobaria la complicitat de Ramon Llull, Anselm Turmeda o Miquel Servet.

No ¨¦s que Joan Fuster, clar, siga el dimoni rediviu amb qu¨¨ van voler caricaturitzar-lo els seus enemics. Va concitar certes discordances dissonants sabent perfectament el que feia: a la Val¨¨ncia dels anys 50, quan va iniciar la seua pres¨¨ncia social, els seus contemporanis dormien el son pl¨¤cid i vegetal indu?t per les plantes verinoses del caudillo. L¡¯aparici¨® de Fuster, en aquest context, va ser un colp en la taula massa estentori quan l¡¯¨²nica cosa que abelleix ¨¦s seguir amb la migdiada.

En 1962, la publicaci¨® de Nosaltres, els valencians i El Pa¨ªs Valenciano va projectar el seu autor cap a una fama controvertida, per¨° al cap i a la fi fecunda. El primer d¡¯aquests t¨ªtols va suposar ¨Ccom s¡¯ha dit- l¡¯acta de naixement de les Ci¨¨ncies Socials aut¨°ctones, per¨° tamb¨¦ l¡¯origen d¡¯un moviment reaccionari que va abominar de les tesis del llibre i ha contaminat la vida p¨²blica valenciana fins fa quatre dies. No ¨¦s precisament el millor llibre de Fuster. Va ser una obra de circumst¨¤ncies on, malgrat els seus clarobscurs, es diagnosticaven els d¨¨ficits del Pa¨ªs Valenci¨¤ coetani amb la precisi¨® d¡¯un metge anci¨¤ per¨° encara fiable. ?s el text de Fuster, a m¨¦s, que ha suscitat m¨¦s atacs des d¡¯un cert angle il¡¤lustrat (Arcadi Espada, Sergio del Molino...) ¨Cels atacas barroers no hi compten. S¡¯hi acusava Fuster d¡¯¡°etnicista¡±, per identificar el pa¨ªs amb la llengua. Certament l¡¯autor comparteix la coneguda frase de Pessoa: ¡°Minha p¨¢tria ¨¦ a l¨ªngua portuguesa¡±, que ell adapta al context catal¨¤. Conscientment, no obstant aix¨°, mai es va definir com a ¡°nacionalista¡± o ¡°independentista¡± (aix¨° li ho va deixar als m¨¦s entusiastes dels seus seguidors). Quan li preguntaven assegurava ser ¡°un liberal addicte al Manifest Comunista¡±. Que no ¨¦s una mala definici¨®.

Quant al segon d¡¯aquells volums m¨ªtics de 1962, El Pa¨ªs Valenciano, va ser una guia de viatges encarregada per Destino (aquella editorial fundada despr¨¦s de la guerra per falangistes en proc¨¦s de conversi¨® al liberalisme democr¨¤tic). L¡¯estil morda? i sarc¨¤stic del de Sueca va convertir el seu magn¨ªfic i complet recorregut per la geografia valenciana en un nou motiu de queixes ve?nals. Alguns ind¨ªgenes ¨Ccapitostos del r¨¨gim, en molts casos- no van suportar que Fuster recordara que, en la postguerra, en temps de fam, s¡¯haguera de guisar algunes paelles amb rates d¡¯aigua o de marjal... La paella (s¨ªmbol preclar de la valencianitat m¨¦s profunda) va ser l¡¯excusa perfecta per a l¡¯anatema. Aix¨°, ¨¦s clar, i el catalanisme. A partir d¡¯aquest moment, Joan Fuster va deixar de publicar en la premsa de la ciutat del T¨²ria i va passar a ser acollit a la de Barcelona.

A t¨ªtol personal explicar¨¦ que, cinquanta anys despr¨¦s d¡¯aquesta data emblem¨¤tica, vaig tenir l¡¯oportunitat d¡¯escriure una revisi¨® de les mateixes rutes que va seguir Fuster per a la realitzaci¨® de El Pa¨ªs Valenciano. El resultat va ser el volum Viatge pel meu pa¨ªs (Editorial 3i4, 2012, amb fotografies de Joan Antoni Vicent). Va ser fascinant, en el nou periple, comprovar per exemple com Benidorm havia deixat de ser un pintoresc poble de pescadors amb ¨ªnfules per a convertir-se en el Manhattan mediterrani d¡¯avui dia.

No hi ha dubte que el millor homenatge que es pot fer a un escriptor ¨¦s continuar llegint-lo. ¡°I la mort deu ser deixar d¡¯escriure¡± ¨¦s un dels aforismes fusterians m¨¦s coneguts. La mort, en realitat, ¨¦s que deixen de llegir-te i aix¨° s¨ª que ¨¦s una condemna eterna. Ara, amb les efem¨¨rides, es posaran en marxa algunes reedicions, oportunes antologies i potser la represa de la seua Obra Completa, que Edicions 62 va posar en marxa per segona vegada fa alguns anys. Seria una estupenda ocasi¨® per a tornar a encarar-se amb els textos d¡¯aquest escriptor agut que va fer de la literatura d¡¯idees (el vell ¡°assaig¡± que va fundar Montaigne a la seua torre del P¨¦rigord) el seu particular passaport per a l¡¯eternitat.

Personalment preferisc, d¡¯entre totes les seues p¨¤gines, les que va dedicar al g¨¨nere apod¨ªctic. Si en alguna cosa va ser un mestre, si en algun text es va transparentar sense cap dubte la seua particular intel¡¤lig¨¨ncia, aix¨° va ser en les seues recopilacions d¡¯aforismes. Judicis finals (1960) i Consells, proverbis i insol¨¨ncies (1968) bastarien per a elevar-lo a les altures de l¡¯excel¡¤l¨¨ncia assag¨ªstica en qualsevol llengua, per¨° s¨®n nom¨¦s un indici dels valors de la seua obra.

L¡¯home que va assegurar, ir¨°nicament, que ¡°Joan Fuster ¨¦s la mesura de totes les coses¡± va tenir l¡¯habilitat de reduir un m¨®n als estrets marges d¡¯una sent¨¨ncia. Com La Rochefoucault, La Bruy¨¨re o el mateix Voltaire, Fuster va tenir un prop¨°sit moralista atenuat ¨¤mpliament per la ironia. Per aix¨° va escriure que ¡°Una persona que ens estima ¨¦s un perill permanent¡± (on potser s¡¯escolta un ress¨° de la seua condici¨® d¡¯homosexual sota el franquisme) o que ¡°El cos es venja de la tirania de l¡¯esperit amb el simple fet de morir-se¡±.

La seua dedicaci¨® consp¨ªcua a l¡¯assagisme va acabar per enterrar un episodi de la seua biografia que ¨¦s, no obstant aix¨°, ben valu¨®s. Entre 1948 i 1954, quan s¡¯iniciava com a escriptor, Fuster va publicar sis llibres de poemes. Contenen composicions de molt bona llei, per¨° a partir d¡¯Escrit per al silenci (t¨ªtol premonitori) l¡¯escriptor decideix c¨®rrer un esp¨¨s vel sobre aquesta etapa de la seua vida. Practicant del dubte met¨°dic, va deixar dit en Diccionari per a ociosos que ¡°l¡¯escepticisme ¨¦s incompatible amb la poesia l¨ªrica, amb l¡¯orat¨°ria ¨Csagrada o profana- i amb la metaf¨ªsica¡±. I afegia: ¡°Si l¡¯esc¨¨ptic intenta fer versos, li eixiran pedestres i ¨¤cids; si intenta pronunciar discursos, quequejar¨¤, per indec¨ªs o per escrupol¨®s; si intenta elaborar disquisicions sobre l¡¯¨¦sser, acabar¨¤ burlant-se¡±.

A trenta anys de la seua mort, seria injust que la imatge que perdurara de Fuster f¨®ra la d¡¯un ide¨°leg pol¨¨mic autor d¡¯alguns llibres m¨¦s o menys enginyosos. Joan Fuster ¨¦s un gegant de les lletres catalanes els valors del qual com a assagista no tenen parang¨® a l¡¯Espanya coet¨¤nia. Va ser, com ell mateix va pregonar de Bertrand Russell, un desinfectant moral, i va amartellar una arma formidable contra tota mena de t¨°pics i elucubracions esencialistes. Nom¨¦s per aix¨° ja mereix el nostre record ¨Ci la nostra lectura.