Drassana, una hist¨°ria d¡¯¨¨xit

En el principi va ser la revista Lletraferit, una modesta publicaci¨® en llengua aut¨°ctona editada per l¡¯editorial L¡¯oronella. L¡¯¨¤nima d¡¯aquell negoci era l¡¯escriptor Felip Bens, que provenia del m¨®n de l¡¯anomenat ¡°blaverisme¡±. La primera etapa de la revista, entre 1995 i 2008, destacava per l¡¯¨²s vehicular de les anomenades Normes del Puig i, tanmateix, una t¨ªmida voluntat de modernitat i normalitat cultural.

La cap?alera va ser represa en 2012, ja sense vel¡¤le?tats secessionistes, i va acabar vinculant-se a l¡¯editorial Drassana, creada en 2014 per Toni Sabater, Vicent Baydal i Josep Vicent Miralles. No fa molt ha eixit el n¨²mero 28 de la segona etapa de Lletraferit, que dona una idea de l¡¯ambici¨®, la factura i la bellesa est¨¨tica del producte.

Mentre passava tot aix¨°, Drassana es consolidava com una s¨°lida empresa ben arrelada a la ciutat de Val¨¨ncia (des dels seus or¨ªgens mar¨ªtims), i dedicada a publicar tota mena d¡¯obres d¡¯indubtable qualitat: els assajos de Toni Sabater, els dietaris de Miquel Nadal, llibres gastron¨°mics (com La cuina del Cabanyal, de Felip Bens)¡­

Va ser al 2018, quan l¡¯editorial va oferir al seu p¨²blic la joia de la corona: el ¡°Premi Lletraferit de Novel¡¤la¡±. Any rere any, aquest premi ha provocat un crescendo d¡¯inter¨¦s, sempre amb obres relacionades d¡¯una manera o altra amb la capital del Pa¨ªs Valenci¨¤. El primer guard¨®, en aquest sentit, se¡¯l va endur Carles Fenollosa, amb la novel¡¤la Narc¨ªs o l¡¯onanisme, que en el seu moment vaig glossar amb gran plaer.

Narc¨ªs recorria infructuosament Val¨¨ncia ¨Ccom en un poema estellesi¨¤¨C buscant un llibre, el t¨ªtol del qual ens era acuradament ocultat. Tots els escriptors busquem un llibre ¨Cbusquem el llibre¨C i, com no el trobem, l¡¯escrivim nosaltres, a veure qu¨¨. Amb aquest llibre sota el bra? arribarem al judici final i alg¨² se¡¯n riur¨¤, en comprovar que totes les seues p¨¤gines estan netament inc¨°lumes, impol¡¤lutament en blanc.

Fenollosa ha escrit Narc¨ªs o l¡¯onanisme i hi ha imaginat un protagonista que malviu escrivint articles per a la nostra escarransida premsa cultural, mentre va tatuant la ciutat, com qui fa grafitis, amb cites dels seus precursors: Ramon Llull, Jaume I, Ausi¨¤s March, Isabel de Villena, Pere Antoni Beuter... De tant en tant, hi compareix Jes¨²s Oliver, el bibliotecari herculi de Joan F. Mira, com si Els treballs perduts tinguera un ¨¤pex del Llibre Introbable, un aroma, un aire vagament familiar.

Com l¡¯Ulysses de Joyce (¡°Buck Mulligan peeped an instant under the mirror and then...¡±) ¨Cel seu primer i m¨¦s il¡¤lustre precedent¨C, el llibre de Fenollosa destil¡¤la contradict¨°riament amor per una ciutat, per una cultura i per una llengua per¨°, com aquest amor naix del cor i del cervell alhora no envisca ni ensarrona, sin¨® que convida a sumar-s¡¯hi. Aquest Narc¨ªs est¨¤ escrit des de la intel¡¤lig¨¨ncia, com deia, i aix¨° suposa immediatament que est¨¤ escrit des de la ironia i tamb¨¦ des de la tendresa m¨¦s brutal. Ja no es pot ser realment original, ja no es pot ¨¦pater le bourgeois (ja no en queda quasi cap, de bourgeois) per¨° encara es pot no insultar els lectors amb discursos ortop¨¨dics i prefabricats. Encara es pot, en efecte, fer literatura.

A l¡¯any seg¨¹ent, el Premi Lletraferit va recaure en L¡¯¨²ltim dels valencians, de Guillermo Colomer. Es tracta d¡¯una faula ambiciosa a l¡¯entorn d¡¯una potentada fam¨ªlia tarongera de Carcaixent, els Dar¨¤s. Integrants de la burgesia financera de la ciutat de Val¨¨ncia, els seus descendents seran protagonistes en primera l¨ªnia del conflicte identitari que paralitzar¨¤ els valencians al caire de la democr¨¤cia.

L¡¯arquitecte Mart¨ª Joan Dar¨¤s, hi destacar¨¤ per la voluntat de corregir el fat malastruc d¡¯una societat dividida. Amb els seus projectes de restauraci¨® urban¨ªstica esdevindr¨¤ una pe?a clau de la pol¨ªtica valenciana en el tr¨¤nsit del segle XX al XXI.

Tot i la grandiloq¨¹¨¨ncia de la seua presentaci¨® editorial (que arriba a parlar-hi de ¡°thriller ucr¨°nic¡±), el volum¨¤s de Colomer dista de ser una pe?a completament s¨°lida, dit nom¨¦s a benefici d¡¯inventari.

En 2020 vindr¨¤ la campanada. El guard¨® de l¡¯emporta Noruega, de Rafa Lahuerta. Amb m¨¦s de deu mil exemplars venuts des de llavors, poc es pot afegir a tot el que s¡¯ha dit ja d¡¯aquesta contracr¨°nica de la Val¨¨ncia dels anys 80. Tamb¨¦ en vaig parlar, al seu moment, en termes elogiosos.

Partint d¡¯un axioma ineludible (¡°Sempre s¡¯escriu ficci¨® en defensa pr¨°pia¡±), Rafa Lahuerta ha tra?at, en aquest llibre, les coordenades evanescents d¡¯una ciutat d¡¯on no es pot fugir, per¨° on tampoc es pot viure. El t¨ªtol ¨Cun gran t¨ªtol- ja ho diu tot: la ciutat hi ¨¦s, per¨° despla?ada. Els pares del narrador tenen una tenda on venen ¡°Salm¨®n de Noruega¡±. L¡¯amo, per al ve?nat, ¨¦s ¡°El noruego¡±. Aquest nucli familiar ¨Cel pare reservat, la mare met¨°dica, la germana brillant- ¨¦s l¡¯origen de tot: aviat desapareixeran tots de l¡¯escena i l¡¯¨²nic supervivent ¨Cel narrador- es troba amb vint i pocs anys amb un horitz¨® vital al davant de nihilisme rendista. El que segueix ¨¦s la cr¨°nica d¡¯aquells anys ¨Cdels 80 en?¨¤-, de les borratxeres, de les dones, de les amistats impossibles, tot ubicat al moll de l¡¯os de la Val¨¨ncia cl¨¤ssica (el que ara anomenem ¡°centre hist¨°ric¡±). Fora d¡¯aquests l¨ªmits, hi ha fronteres f¨ªsiques ¨Cles Grans Vies, el riu-, per¨°, sobretot, morals.

?s aix¨ª com Lahuerta construeix la seua Bildungsroman amb un text ple d¡¯incorreccions ling¨¹¨ªstiques, ¨¦s a dir, perfectament adequat a la hist¨°ria que conta. Els pronoms adverbials nom¨¦s hi s¨®n pures fantasies acad¨¨miques, per¨°, en canvi, la narraci¨® est¨¤ farcida de met¨¤fores ins¨°lites: ¡°En silenci, ma mare guardava els cupons de la desgr¨¤cia en una c¨°moda inexpugnable de la consci¨¨ncia¡±; ¡°En el repl¨¤, a les fosques, deix¨ª caure les paraules fins que es feren miques a l¡¯est¨®mac¡±. Un estil el¨¨ctric, espasm¨°dic, informa un relat amb s¨ªndrome d¡¯abstin¨¨ncia antiret¨°ric, una mena de C¨¤ntics dels c¨¤ntics sense cap mena de m¨ªstica, una novel¡¤la de novel¡¤les on la conclusi¨® inapel¡¤lable ¨¦s que ¡°Un home l¨²cid no pot escriure ficci¨®¡±.

El que hi haja d¡¯autobiogr¨¤fic en aquesta novel¡¤la, Lahuerta ho sap. Com en el Llibre de meravelles (la gran novel¡¤la en vers de Val¨¨ncia), ac¨ª rau un intens homenatge a uns carrers i a uns antres de perdici¨® on assajar la teoria de la vida. Conclusi¨®: ¡°Ser l¨²cid a tothora, aix¨° o la bondat¡±. Lahuerta ha triat la maldat. I amb aix¨°, la felicitat completa dels seus lectors.

La traject¨°ria del premi s¡¯atura, de moment, en 2021. Ara el premiat ¨¦s un vell amic de la casa, Miquel Nadal. L¡¯obra en q¨¹esti¨® es diu C¨¤ndid. Es tracta d¡¯un llibre molt diferent de Noruega per¨°, segons sembla, ha tingut una acceptaci¨® si b¨¦ no tant massiva si gens desdenyable.

C¨¤ndid ¨¦s u i en s¨®n molts. El primer C¨¤ndid apareix en 1865, quan Val¨¨ncia perd les seues muralles. Amb aquest colossal enderrocament comen?a una estirp que s¡¯allarga segle i mig, la dels Mochol¨ª. La part mascle de la fam¨ªlia es reproduir¨¤ en set C¨¤ndids successius. Tots ells acompanyaran la Ciutat en la seua hist¨°ria a trossos i mossos, perqu¨¨ protagonista i ciutat ¨Ccom en bona cosa dels llibres anteriors, certament- van a l¡¯un¨ªson.

Miquel Nadal ha escrit un llibre ambici¨®s per¨° d¡¯extensi¨® morigerada. Una cosa no lleva l¡¯altra. I el lector agraeix, simplement, que la intensitat no es desbrafe en l¡¯extensi¨®, que ¨¦s un mal de certa literatura i, ben pensat, tamb¨¦ ¨¦s una definici¨® possible de les insufici¨¨ncies c¨ªviques d¡¯all¨° valenci¨¤.

Comptat i debatut, quatre llibres d¡¯¨¨xit ¨Ccadasc¨² en la seua mesura- que responen al disseny intel¡¤ligent d¡¯una editorial en la cresta de l¡¯ona. Per molts anys.