L¡¯enyoran?a de Rafael Chirbes per la seua llengua materna

Diuen les not¨ªcies que l¡¯ajuntament de Tavernes de la Valldigna ha adquirit la casa natal de l¡¯escriptor Rafael Chirbes, a la pla?a que porta el seu nom. Sembla que el projecte consisteix a edificar-hi ¡°La llar de la bona lletra¡±, un centre divulgador de l¡¯obra de l¡¯autor de Crematorio. El Consell Valenci¨¤ de Cultura hi ha oferit el seu suport.

La cosa em sorpr¨¦n amb la lectura, encara recent, dels Diarios de Chirbes (Anagrama). Conegut i lloat com a novel¡¤lista, Chirbes va mantindre en secret l¡¯escriptura d¡¯un dietari intermitent que s¡¯ha publicat, per desig de l¡¯autor, p¨°stumament. El volum va ser considerat per Babelia, el suplement cultural de EL PA?S, llibre de l¡¯any 2021.

Aquests diaris, que comprenen anotacions entre els anys 1984 i 2005, m¡¯han paregut molt interessants. Eren una bona ocasi¨® perqu¨¨ Chirbes hi exposara la seua concepci¨® de l¡¯escriptura (¡°Me interesa la literatura m¨¢s como experiencia cl¨ªnica que como sastrer¨ªa¡±, confessa) i espec¨ªficament de la novel¡¤la. Sobre aquest darrer punt, en una anotaci¨® exposa els cinc punts essencials que fan que un text siga una novel¡¤la, al seu entendre. Aquests cinc punts s¨®n els seg¨¹ents: Qui conta?, Qu¨¨ conta?, Per qu¨¨ ho conta?, A qui ho conta? I Per a qu¨¨ ho conta?

En realitat, el diari d¡¯un escriptor ¨¦s un material gnoseol¨°gic essencial per als altres ¨Cper als altres escriptors, singularment. ?s incommensurable el que es pot aprendre en una circumst¨¤ncia aix¨ª, i no importa que la majoria dels lectors es queden amb les an¨¨cdotes, que s¨®n les molles del fest¨ª (com ara quan hi ataca P¨¦rez Reverte, de qui critica ¨Ci com no- el seu ¡°rancio espa?olismo¡±).

A mi el que m¡¯interessa dels Diarios de Chirbes no s¨®n les pugnes entre escriptors, sin¨® la concepci¨® liter¨¤ria que s¡¯hi alberga. ¡°Una nueva novela ¨Cescriu- solo sale de una nueva forma de mirar. Eso nos lo ha ense?ado, entre otros, Proust. Por eso incluso la mayor¨ªa de los mejores libros de hoy nos parecen ejercicios m¨¢s o menos brillantes, pero est¨¦riles. No cambia para nada nuestra mirada despu¨¦s de haberlos le¨ªdo¡±. I aix¨ª ¨¦s.

Cap¨ªtol a part s¨®n les relacions de l¡¯autor amb la seua terra i la seua llengua maternes. Es va criar, com ¨¦s sabut, fora del Pa¨ªs Valenci¨¤, i va escriure tots els seus llibres en castell¨¤. Per¨°, com revelen els seus dietaris, estava atent a la literatura catalana que es feia a Val¨¨ncia. Hi cita el poema sobre Rabelais de Joan Fuster, t¨¦ paraules amables per a Enric Valor (¡°escribe una variante impecable de la lengua que hemos hablado aqu¨ª en Valencia¡±, assegura), llig i rellig el Tirant lo blanc (hi retroba ¡°la emoci¨®n de la lengua de mi infancia¡±), t¨¦ not¨ªcies del Borja papa, de Joan F. Mira i, last but not least, la lectura de El mut de la campana, de Josep Lozano, li provoca una llarga reflexi¨® socioling¨¹¨ªstica.

Sobre aix¨°, s¡¯imagina ¡°la felicidad que debe producir escribir en la lengua marginada en la que uno pronunci¨® sus primera palabras¡±, per a despr¨¦s afegir: ¡°Pero tambi¨¦n los escritores de mi edad ¨CLozano lo es, naci¨® en 1948- que han acabado escribiendo en valenciano han tenido que aprender una lengua impostada, han tenido que luchar para domesticarla, para acercar lo culto, extra?o, for¨¢neo, libresco o arcaico, fuera de uso, a lo popular y cotidiano contempor¨¢neo, crear la lengua literaria de hoy¡±.

L¡¯home que va encunyar la frase lapid¨¤ria ¡°Uno quiere a la humanidad pero no aguanta a casi nadie¡± enyorava la inf¨¤ncia, la terra de la seua inf¨¤ncia, la llengua de la seua inf¨¤ncia. Acceptava com una ¡°resignada mutilaci¨®n¡± haver passat molts anys en internats d¡¯?vila i Le¨®n i haver estat educat en castell¨¤, que acabaria sent la seua ¨²nica llengua liter¨¤ria.

L¡¯home que escriu tot aix¨° al seu diari ¨¦s un animal que s¡¯enyora. I nom¨¦s enyorem el que haur¨ªem pogut ser i. irrevocablement, no vam ser.