Val¨¨ncia vista des de l¡¯Empord¨¤

Una d¡¯aquelles coses enyorades dels anys 60 ¨¦s que algunes figures liter¨¤ries de Catalunya van sentir un inter¨¦s sincer per la realitat valenciana. ?s obvi que ven¨ªem d¡¯una desconnexi¨® -literal- de segles, d¡¯un allunyament i d¡¯un donar-nos l¡¯esquena que havia travessat, com un mal vent, tota l¡¯Edat Moderna i part de la Contempor¨¤nia. Aquest ¨¦s l¡¯origen de totes les suspic¨¤cies, superxeries i malvolences que s¡¯havien covat entre Catalunya i Val¨¨ncia, dos pa?sos separats per una mateixa llengua.

Una d¡¯aquestes figures a qu¨¨ faig refer¨¨ncia ¨¦s Josep Pla. Pla no ¨¦s un escriptor qualsevol: ell sol representa millor que ning¨² altre la continu?tat de la cultura comuna despr¨¦s del terrabastall de la Guerra Civil. D¨¨cada a d¨¨cada, des dels anys 20, va anar construint un edifici literari sense rastre de ficci¨®, fins culminar aquest esfor? ciclopi en un Parn¨¤s inequ¨ªvoc: la consideraci¨® un¨¤nime de trobar-nos davant el millor escriptor en catal¨¤ de tots els temps.

Ara Antoni Mart¨ª Monterde (valenci¨¤ de Tor¨ªs i professor a Barcelona) ha tingut la feli? idea de recuperar els testimonis de la valencianof¨ªlia de Pla en un llibre impagable: Hem d¡¯acostar-nos m¨¦s a Val¨¨ncia (3i4).

Es podria pensar que en l¡¯origen de l¡¯atracci¨® de Pla per les coses valencianes hi ha la seua coneguda amistat amb Joan Fuster. Aix¨° ¨¦s en gran part veritat, per¨° el volum en q¨¹esti¨® es clou amb una reveladora carta a Carlos Espl¨¤ en 1927 on el de Palafrugell es confessa de la seg¨¹ent manera:

¡°Es probable que escribiendo en catal¨¢n dejemos de ganar dinero. Le confieso, sin embargo, que si me hubiera descubierto alguna virtud de millonario hubiera dejado, hace a?os, de escribir. Me dedicar¨ªa a otra cosa, al comercio o a las enfermedades nerviosas, al foot-ball o a hacer golpes de Estado¡±.

Pla va haver d¡¯escriure en castell¨¤ en moltes ocasions ¨Ccosa que els qui fem periodisme, ara mateix, tampoc sabr¨ªem evitar, si volem fer-nos llegir i pagar algunes factures-, per¨° no era gens suspecte d¡¯adhesi¨® incondicional a la llengua i la cultura pr¨°pies. Hem d¡¯acostar-nos m¨¦s a valenci¨¤ ¨¦s precisament un fresc bigarrat dels seus m¨²ltiples interessos observats en l¡¯espill de l¡¯altre costat del riu S¨¦nia.

Pla, en aquest sentit, escriu un poc de tot: de Blasco Ib¨¢?ez (a qui va con¨¨ixer personalment), d¡¯Azor¨ªn, de Gabriel Mir¨®, d¡¯Estell¨¦s... I de Sueca, clar. L¡¯Homenot que dedica a Joan Fuster, per exemple, ¨¦s encara un document viva? i revelador, bastit en gran part per les notes subministrades per l¡¯autor de El descr¨¨dit de la realitat...

La trobada entre Pla i Fuster a Sueca ¨Camb Josep Pal¨¤cios de testimoni- ¨¦s l¡¯aplec de dos colossos que feren de l¡¯antificci¨® una contrasenya impalpable. Pla, a m¨¦s, no va poder deixar de sentir-se al¡¤ludit per un aforisme de Fuster (de Judicis finals), que fa aix¨ª:

¡°Un c¨¤lcul estad¨ªstic, bastant perfecte, fet sobre la massa total de la literatura catalana produ?da d¡¯en?¨¤ de la Renaixen?a em d¨®na per resultat que, quant a la tem¨¤tica:

a) El 60% ¨¦s una glossa m¨¦s o menys acad¨¨mica d¡¯aquells versos de Verdaguer que diuen:

Tot sia per V¨®s,

Jesuset dolc¨ªssim;

Tot sia per V¨®s,

Jes¨²s amor¨®s.

b) un 30% tracta de l¡¯Empord¨¤; i

c) el 10 per 100 restant s¡¯ocupa dels temes habituals de qualsevol literatura civilitzada¡±

Fascinats davant les respectives intel¡¤lig¨¨ncies, des d¡¯aquell moment van bastir una s¨°lida amistat. I no s¨¦ si dir si, amb aix¨°, assist¨ªem a l¡¯¨²ltim gran personatge de la cultura catalana que ha sentit un inter¨¦s real per la valenciana.

Despr¨¦s vingu¨¦ la Transici¨®, les autonomies, els corralets gallinacis i tot plegat. Per¨° aquesta ja ¨¦s tota una altra hist¨°ria...