Torna el vell hurac¨¤ ¡®Al vent¡¯: Raimon, Dylan i Visconti

En 2023 commemorem el 60 aniversari de la publicaci¨® en disc de la m¨ªtica can?¨® ¡°Al vent¡±, de Raimon. Mentre a X¨¤tiva l¡¯Ajuntament prepara la ubicaci¨® del Centre Raimon d¡¯Activitats Culturals (CRAC) a l¡¯antic Monestir de Santa Clara (segle XIV), la Fundaci¨® Raimon i Annalisa prepara una exposici¨® sobre aquesta efem¨¨ride. ?s el moment, doncs, de recordar algunes dades curioses sobre el s¨ªmbol del vent en els inicis de la decisiva d¨¨cada dels 60.

1963 ¨¦s un any de grans prodigis. Mentre el m¨®n empr¨¦n la d¨¨cada m¨¦s imaginativa i innovadora del segle, passen coses com ara que els despatxos del presidents dels Estats Units i el de la Uni¨® Sovi¨¨tica es connecten mitjan?ant un tel¨¨fon roig, ¨¦s llan?ada a l¡¯espai la primera dona cosmonauta o K¨¨nia assoleix la independ¨¨ncia. M¨¦s a prop nostre, tamb¨¦ podem dir que ¨¦s la data d¡¯acabament del Diccionari catal¨¤-valenci¨¤-balear, aquest monument degut a la const¨¤ncia i la perseveran?a d¡¯alguns h¨°mens justos. Feia nom¨¦s un any, d¡¯altra banda, que una joven¨ªssima editorial de Barcelona, Edicions 62, havia comen?at el seu fruct¨ªfer itinerari amb el t¨ªtol d¡¯un escriptor valenci¨¤, Joan Fuster. El llibre en q¨¹esti¨® era Nosaltres els valencians. Espec¨ªficament, per¨°, el 63 ¨¦s l¡¯any d¡¯una estranya coincid¨¨ncia a l¡¯una banda i l¡¯altra de l¡¯oce¨¤ Atl¨¤ntic. A Nova York, un jove cantant de folk anomenat Robert Zimmerman ¨Cper¨° a qui tots coneixen com Bob Dylan¨C entona una can?¨® que r¨¤pidament es convertir¨¤ en un himne civil: Blowin¡¯ in the wind (Sonant al vent).

Curiosament, a les ant¨ªpodes d¡¯aquest esdeveniment, un altre cantant, en aquest cas valenci¨¤, de nom Ramon Pelegero ¨Cper¨° art¨ªsticament identificat com a Raimon¨C, d¨®na a con¨¦ixer el primer tema d¡¯una llarga llista que el convertiran en una figura llegend¨¤ria. Aquest tema du per t¨ªtol Al vent i, com en el cas de Dylan ¨Cen una estranya concomit¨¤ncia¨C, parla de coses molt elementals. Forma part d¡¯un EP que cont¨¦ tres peces m¨¦s: La pedra, Som i A cops. Quatre hits, en total, que proporcionen una bona idea de la mena d¡¯intifada en la bassa d¡¯aig¨¹es podrides del franquisme que protagonitzaria el cantant novell¡­

Ja sabem que Al vent va n¨¤ixer en una motocicleta que feia la ruta X¨¤tiva-Val¨¨ncia en 1959. Despr¨¦s vindrien anys de molta efervesc¨¨ncia creativa en mat¨¨ria musical en gran part d¡¯Europa occidental. La chanson francesa, per exemple, amb gegants com L¨¦o Ferr¨¦ o Georges Brassens. El primer disc d¡¯aquest darrer, precisament, du per nom Le vent (1953)¡­

¡°Si, par hasard Sur l¡¯Pont des Arts Tu croises le vent, le vent fripon Prudenc¡¯, prends garde ¨¤ ton jupon Si, par hasard Sur l¡¯Pont des Arts Tu croises le vent, le vent maraud Prudent, prends garde ¨¤ ton chapeau¡±

[¡±Si per casualitat Al Pont des Arts Creues el vent, el vent canalla Prudent, cuida els teus enagos Si per casualitat Al Pont des Arts Creues el vent, el vent bergant Compte, vigila el teu barret¡±]

Per¨° aquesta briseta de Brassens, er¨°tica i juganera, encara no era el formidable agent dial¨¨ctic que seria amb Raimon i Dylan. Aix¨ª i tot, ¨¦s obvi que el de X¨¤tiva s¡¯incardina millor amb la tradici¨® francoitaliana que no amb el que es duia a terme m¨¦s enll¨¤ de les A?ores. Per al b¨¦ i per al mal, tot el que t¨¦ a veure amb la gran naci¨® americana es magnifica i s¡¯hiperbolitza: aix¨° ¨¦s inapel¡¤lable.

Per¨° tornem a les coincid¨¨ncies. Al vent es construeix a partir de dos camps sem¨¤ntics b¨¤sics: les parts del cos (cara, cor, mans, ulls) i alguns fen¨°mens cosmol¨°gics (nit, llum, pau, d¨¦u). Es diria que l¡¯autor, d¡¯alguna manera, parteix d¡¯all¨° individual per abra?ar l¡¯univers sencer. Tot all¨° que hi ha en mi, sembla voler dir, forma part inextricable del m¨®n: els anhels, les pors, la r¨¤bia, els interrogants, les certeses, la voluntat de ser.

Sorprenentment, tamb¨¦ el tema de Dylan es construeix a partir de determinades parts del cos:

¡°How many times can a man turn his head And pretend that he just doesn¡¯t see

The answer, my friend, is blowing in the wind

The answer is blowing in the wind

How many times must a man look up Before he can see the sky

How many ears must one man have

Before he can hear people cry (...)¡±

[¡±Quantes vegades pot un home girar la vista Fingint no haver vist res./ La resposta, amic meu, est¨¤ sonant al vent, La resposta est¨¤ sonant al vent./ Quantes vegades pot un home mirar amunt/ Abans de poder veure el cel. / Quantes o?des ha de tindre un home / Abans de sentir la gent plorar¡±]

El cap, els ulls, les orelles... En una coincid¨¨ncia ins¨°lita, tamb¨¦ el jove Zimmerman reclama el seu acc¨¦s des del personal a l¡¯universal, del dret a existir al dret a ser lliure.

Aquell vent un¨¤nime i concomitant era el s¨ªmbol d¡¯una d¨¨cada de llibertat, a tots dos costats de l¡¯Atl¨¤ntic. Per¨° tamb¨¦ representa, clarament, el paradigma de tot all¨° que una nova generaci¨® nascuda despr¨¦s de tantes guerres civils i mundials pret¨¦n agranar i eliminar de l¡¯escenari de la hist¨°ria.

El vent de Dylan, com el vent de Raimon, ¨¦s un poder¨®s instrument de canvi pol¨ªtic, un emblema esgrimit pels qui volen canviar el m¨®n. ?s estrany, per¨° d¡¯alguna manera fascinador, que en el mateix moment que en totes les emissores sonen les dues can?ons e¨°liques s¡¯estrene una pel¡¤l¨ªcula insospitadament relacionada amb les ¨¤nsies hurac¨¤niques dels nostres cantants.

La pel¡¤l¨ªcula ¨¦s, naturalment, Il gattopardo (El guepard) de Lucino Visconti, el cineasta marxista que m¨¦s ha estimat l¡¯aristocr¨¤cia. L¡¯obra est¨¤ basada en una novel¡¤la ben interessant de Giuseppe Tomasi di Lampedusa (excel¡¤lentment tradu?da, per cert, pel novel¡¤lista mallorqu¨ª Lloren? Vilallonga) i narra, com ¨¦s ben sabut, la substituci¨® del poder de l¡¯aristocr¨¤cia pel de la nova classe burgesa. En aquest context, ¨¦s ben il¡¤lustratiu que en la primera escena de la pel¡¤l¨ªcula comparega aquest vent simb¨°lic, el Vent de la Hist¨°ria, disposat a agranar-ho tot seguint una l¨°gica dial¨¨ctica i materialista, com correspon al seu temps. ?s aix¨ª com contemplem la mansi¨® de don Fabrizio quan la fam¨ªlia es disposa a reunir-se per a resar, i llavors les cortines es mouen al comp¨¤s de l¡¯aire que ha d¡¯ensorrar definitivament el m¨®n d¡¯una classe social.

S¨®n coincid¨¨ncies ¨Cles de Dylan, Raimon i Visconti¨C que tenen la import¨¤ncia que tenen, per¨° que sense dubte retraten b¨¦ una ¨¨poca i una determinada orientaci¨® ideol¨°gica. Al capdavall, com ja havia dit el de Minnessota, els temps estaven canviant. El que ning¨² sospitava era que el pr¨ªncep de Salina resultaria en el fons m¨¦s resistent del que es creia, i s¡¯encarregaria personalment que tot canviara per a qu¨¨ res no resultara capgirat. Per¨° aix¨° encara no ho sospita ning¨² en ple 1963. Una d¨¨cada feli? i revolucion¨¤ria no ha fet res m¨¦s que comen?ar. I el vent era favorable.

Despr¨¦s, els nostres dos cantants seguirien traject¨°ries diferents. Dylan, com se sap, faria algunes marrades en el cam¨ª. Abjuraria dels qui el van voler convertir en un gran guru (¡°No seguiu l¨ªders ¨Cadvertia-: observeu comptadors d¡¯aparcaments¡±) i aquell vent transformador del 63 acabaria convertint-se en el Idiot wind del 1976:

¡°People see me all the time/ And they just can¡¯t remember how to act/ Their minds are filled with big ideas/ Images and distorted facts/ Even you, yesterday/ You had to ask me where it was at I couldn¡¯t believe after all these years/ You didn¡¯t know me better than that Sweet lady

Idiot wind/ Blowing every time you move your mouth/ Blowing down the back roads headin¡¯ south/ Idiot wind/ Blowing every time you move your teeth/ You¡¯re an idiot, babe/ It¡¯s a wonder that you still know how to breathe¡±

[¡±La gent em mira constantment/ I no recorden com han de comportar-se./ Tenen el cap ple d¡¯il¡¤lusions,/ Imatges i fets distorsionats./ Fins i tot tu, ahir,/ Estaves completament desorientada,/ No em puc creure que despr¨¦s de tants anys/ No em conegues millor/ Estimada./ Vent idiota./ Bufant cada vegada que obris la boca./ Bufant per les sendes que van al sud./ Vent idiota./ Bufant cada vegada que mous les teues dents/ Eres idiota, nena./ ?s incre?ble que encara s¨¤pigues respirar¡±]

Per¨° Raimon, ben altrament, va decidir mantindre¡¯s fidel als seus ideals de joventut. I hi va convocar el mateix Ausi¨¤s Marc: ¡°Veles e vents han mos desigs cumplir¡­¡±. Com ja havia obervat el de X¨¤tiva, ¡°Qui perd els or¨ªgens, perd identitat¡±. Per aix¨°, no va abjurar mai d¡¯aquell vent inicial i inici¨¤tic, aquell vell hurac¨¤ que encara l¡¯empeny. I de tot aix¨°, aquest 2023, ha fet seixanta anys¡­