¡°La m¨²sica en valenci¨¤ no existeix¡± (petita teoria provocativa)

L¡¯altre dia una xica molt jove em deia: ¡°No m¡¯agrada la m¨²sica en valenci¨¤¡±. La frase va promoure en mi una reacci¨® defensiva. Ja havia sentit abans alguna d¡¯aquestes declaracions taxatives i altisonants. Qui no recorda, per exemple, el cl¨¤ssic ¡°No m¡¯agraden les pel¡¤l¨ªcules espanyoles¡±? Tot aix¨°, naturalment, pot contindre una clau ideol¨°gica. La m¨²sica en valenci¨¤ de les ¨²ltimes d¨¨cades ¨Ci el cinema espanyol!- s¡¯ha escorat de manera clara cap a l¡¯esquerra. Hi haur¨¤ grups i cantants en valenci¨¤ de dretes ¨Ci directors i films espanyols conservadors-, per¨° que ara mateix no en recordem cap pot ser un indici bastant evident del problema...

Aix¨ª les coses, el prejudici idiom¨¤tic podria ser ben b¨¦ el reflex d¡¯una presa de postura ideol¨°gica. Si ¨¦s aix¨ª, no hi ha res m¨¦s a dir. ?s el cas, per¨°, que la persona que s¡¯autoafirmava en el seu desinter¨¦s per la ¡°m¨²sica en valenci¨¤¡± mereixia alguna mena de resposta fora del clix¨¦. Una r¨¨plica que li revelara la inconsist¨¨ncia del seu argument sense violentar-la en les seues creences, foren les que foren (¨¦s el que tenim els aut¨¨ntics liberals: respectem profundament les opinions dels altres, per¨° no estem obligats a compartir-les). Vaig trobar la soluci¨® instant¨¤niament, perqu¨¨ es tractava d¡¯una mat¨¨ria que ja m¡¯havia perm¨¦s reflexionar abundantment amb anterioritat.

¡°La m¨²sica en valenci¨¤¡±, vaig retrucar, ¡°no existeix¡±. I davant els seus ulls d¡¯incredulitat expectant, vaig reblar: ¡°Nom¨¦s existeix la m¨²sica bona, expressada en diferents idiomes, i la m¨²sica ro?na, expressada tamb¨¦ ¨Cper desgr¨¤cia- en diferents idiomes¡±. No s¨¦ si la meua argumentaci¨® la va conv¨¦ncer. En tot cas, la va deixar pensativa, cosa que ja m¡¯anote com una petita vict¨°ria.

En realitat, crec profundament en la literalitat de la meua contraargumentaci¨®. En mat¨¨ria de m¨²sica popular moderna (que m¡¯agrada tant com la m¨²sica cl¨¤ssica), no mire p¨¨l. M¡¯entusiasmen tant Bob Dylan com Llu¨ªs Llach, Georges Moustaki i Luis Eduardo Aute, Silvio Rodr¨ªguez i Ant¨°nia Font, Joan Manuel Serrat i Leonard Cohen.

El lector, perspica? com ¨¦s, ja s¡¯haur¨¤ adonat que hi tinc una aguda prefer¨¨ncia pels anomenats ¡°cantautors¡±. No ¨¦s una reminisc¨¨ncia nost¨¤lgica, o aix¨ª vull pensar-ho. Individualista recalcitrant com soc, m¡¯entusiasmen les figures solit¨¤ries, acompanyades tot just d¡¯una guitarra (o, si cal, amb tot un aparell orquestral al darrere). Crec que aquesta figura ¨Cque anomenem ¡°cantautor¡± simplement per a entendre¡¯ns- representa el millor que la m¨²sica popular moderna ha donat al m¨®n. Sense desmer¨¨ixer, i apreciant el seu valor, de les grans bandes cl¨¤ssiques que, de The Beatles en?¨¤, han capgirat tamb¨¦ el sentit del que ara entenem per m¨²sica.

En el cas concret valenci¨¤, cantautors s¨®n Andreu Valor o Clara Andr¨¦s, ?scar Briz o Feliu Ventura, Esther o Pep Gimeno (aquest darrer, amb tots els matisos que hi calga). En els ¨²ltims anys he tingut el plaer d¡¯anar seguint una s¨¨rie de figures, en aquest format, que m¡¯han entusiasmat. Pense per exemple en Pau Alabajos, una veu particular¨ªssima que t¨¦ el do de la melodia i que ens ha anat fornint un seguit de discos excel¡¤lents, fins recalar en aquest experiment curi¨®s i encoratjador que ¨¦s l¡¯obra teatral El tocadiscos de Joan Fuster. O altes cantants i compositors generacionalment anteriors, com Rafa Xamb¨®, que ha demostrat estar en plena forma en la Cantata de Val¨¨ncia i de qui sovint escolte els temes tocats d¡¯una m¨¤gia embruixadora en el disc Dies oberts. Per no parlar dels germans D¨¦nia. Recorde amb un intens plaer un llarg trajecte en cotxe (excel¡¤lent context per escoltar m¨²sica), per carreteres desestressantment secund¨¤ries, tot escoltant Merci Brassens, d¡¯Olga D¨¦nia i Cant espiritual, de Carles D¨¦nia. No era la primera vegada que Eva D¨¦nia musicava Brassens. Ja vaig tindre ocasi¨® de referir-me (fa cinc anys) a la bellesa de la seua veu ¨Cplena de registres¨C i la perfecci¨® t¨¨cnica dels m¨²sics que l¡¯acompanyaven (singularment Merxe Mart¨ªnez al violoncel). Ens hi oferiren un resultat magn¨ªfic, que inclo?a les versions en franc¨¦s i tamb¨¦ un parell de can?ons en valenci¨¤, Pobre Mart¨ª i Saturn. Segur que al vell Georges, estiga on estiga, tot a?¨° li degu¨¦ sonar a pura m¨²sica celestial...

Quant a Carles D¨¦nia, ¨¦s dif¨ªcil expressar en paraules el que va aconseguir amb la dotzena llarga de fragments del Cant espiritual d¡¯Ausi¨¤s March. Des de la constant vindicaci¨® marchiana de Raimon que no dispos¨¤vem d¡¯una orquestraci¨® tan ¨ªntima i a la vegada tan incre?blement vigorosa del vell cant metaf¨ªsic del nostre cl¨¤ssic. El conjunt de tradicions aplegades en aquest disc ¨Cel flamenc, el cant tradicional valenci¨¤, la m¨²sica suf¨ª, cad¨¨ncies africanes...¨C ¨¦s d¡¯una fortalesa sonora inexpugnable. El seu autor s¡¯hi retrata en un gran banquet i ¨¦s aix¨° precisament el que representa millor la seua m¨²sica: un ¨¤pat intens i variat, una menjotada superlativa que, tanmateix, se¡¯ns fa f¨¤cil i agradable de digerir.

I b¨¦, segur que em deixe molts noms de qui seria pertinent parlar ac¨ª (i demane disculpes de bestreta per aquests oblits). Es diu ¨Camb tota la ra¨®- que tot aquest talent podria arribar m¨¦s lluny amb m¨¦s suport institucional, per exemple. ?s una veritat com un temple. Per¨° passa igual amb els escriptors, els dramaturgs (pense en l¡¯excel¡¤lent full de serveis de Manuel Molins, per exemple), els cineastes, els artistes pl¨¤stics... Ser una cultura minorit¨¤ria i minoritzada t¨¦ el seu peatges. I els peatges es paguen i poca cosa m¨¦s es pot fer...

En definitiva, la ¡°m¨²sica en valenci¨¤¡± no ¨¦s res diferent de la ¡°m¨²sica en angl¨¦s¡± o la ¡°m¨²sica en castell¨¤¡± o la ¡°m¨²sica en swuahili¡±. Tot el que estiga fora dels grans centres productors de cultura (Nova York, Londres, Par¨ªs...) ha de demostrar amb deu vegades m¨¦s for?a i tenacitat el seu valor. Si Bob Dylan haguera cantat en cap altre idioma que no fora l¡¯angl¨¦s no haguera assolit ni la desena part de la seua influ¨¨ncia, edificada al llarg de seixanta anys de carrera...

Per aix¨°, si us sentiu temptats de proclamar, amb m¨¦s o menys convicci¨®, ¡°no m¡¯agrada la m¨²sica en valenci¨¤¡± o ¡°no m¡¯agrada el cinema espanyol¡± o ¡°no es pot fer filosofia si no ¨¦s en alemany¡± (sic)... penseu que els idiomes nom¨¦s s¨®n vehicles. El talent ¨Cel contingut- es pot expressar de moltes maneres. I aprendre a recon¨¦ixer-lo ¨¦s l¡¯¨²nica tasca important que tenim en aquesta vida. O no?