Gravador Esteve, 4. La mem¨°ria sense nost¨¤lgia de Juan Gil-Albert

Qui llegeix, avui, Juan Gil-Albert? La pregunta podria ser igualment pertinent en el cas de qualsevol escriptor mort fa m¨¦s de vint anys. Gil-Albert, desaparegut en 1994, ha passat avall ¨Ccom diria Josep Pla- i s¡¯hi ha corregut un piad¨®s vel de silenci. Ni tan sols se li va dedicar un Any, aix¨° que ara est¨¤ tant de moda. Tanmateix, l¡¯alcoi¨¤ va ser un memorialista delicat i poder¨®s, autor d¡¯una prosa magn¨ªfica que ens ha llegat llibres emblem¨¤tics com ara la Cr¨®nica general.

Com el tenia pendent, he buscat aquest volum al portal de les llibreries de vell i he passat uns dies gojosos rescatant les seues p¨¤gines prodigioses del sepulcre on descansaven. Malgrat donar nom a una prestigiosa instituci¨® i d¡¯haver sigut un escriptor reconegut en vida, dubte que als lectors actuals que no siguen d¡¯una certa edat els diga res la seua evocaci¨®. Don Juan, ser¨¤ bo recordar-ho, va ser una rara avis. A pesar d¡¯haver nascut en una fam¨ªlia de l¡¯alta burgesia va donar suport a la Segona Rep¨²blica, per la qual cosa va patir un exili en circumst¨¤ncies dram¨¤tiques. En Cr¨®nica general llan?a la seua mirada inquisitiva i detallista sobre uns anys decisius en la seua formaci¨®, els de la Belle ¨¦poque. La part m¨¦s atractiva d¡¯eixes p¨¤gines ¨¦s la que reconstrueix la seua vida a la casa familiar, ubicada al carrer Gravador Esteve, 4 de la ciutat de Val¨¨ncia. Els pares s¡¯hi van traslladar, des de la casa que habitaven al davant del palau del Marqu¨¦s de Dos Aig¨¹es, en la segona d¨¨cada del segle XX. A Juan Gil-Albert el canvi el va pillar en plena pubertat, precisament quan es comen?a a descobrir la vida en el que t¨¦ de regal espl¨¨ndid i un poc enverinat. El n¨²mero 4 de Gravador Esteve, situat al davant de la Porta de la Mar, era i ¨¦s un s¨°lid i confortable edifici promogut per Salvador Albacar, que vivia al seu entres¨°l. Encara avui dia el lloc s¡¯anomena aix¨ª ¨CEdifici Albacar- a les fitxes dels estudis d¡¯arquitectura urbana. Avui dia continua albergant una s¨¨rie d¡¯apartaments privats ¨Camb un primor¨®s ascensor de fusta- i tamb¨¦ ¨¦s seu de la Banca March. Si passeu per all¨ª ara mateix trobareu la fa?ana dissortadament oculta per obres de rehabilitaci¨®.

Gil-Albert ¨¦s perfectament conscient del privilegi que suposa haver habitat un lloc com aquest. Un mirador formidable a la Val¨¨ncia eterna i una escala de ve?nat on et podies trobar, per exemple, la c¨¨lebre cantant d¡¯¨°pera Lucr¨¨cia Bori, llavors triomfant al Metropolitan de Nova York. En realitat el cognom familiar era Borja ¨Cresolt en un canvi ¡°art¨ªstic¡± per raons ¨°bvies- i les seues arrels estaven a Borriana (i no, com presumeix l¡¯autor, a Gandia). A la capital de la Plana Baixa es guarda encara bona mem¨°ria d¡¯aquesta famosa Bori-Borja.

La fam¨ªlia de Gil-Albert tenia duros. Era una d¡¯aquelles amb mainadera, xofer, palc al Principal i subscripci¨® a La Illustration Fran?aise. Amb aquest bagatge, el jove Juan teixeix la seua teranyina memorial¨ªstica, que recorda Proust, per¨° un Proust pentinat, ordenat i met¨°dic:

¡°Si repentinamente evoco aquel mundo ¨Cescriu-, casi hist¨®rico, no tanto por la distancia que me separa de ¨¦l como por el brusco corte que lo ha escindido de m¨ª, me reaparecen en la pupila, como un caleidoscopio en color, las siluetas que quedaron impresas en un momento, sin duda, en que nuestra atenci¨®n, obrando por su cuenta, por la fuerza de su mismo deseo de archivarlas para no sabemos que proyecto secreto y que s¨®lo en este momento se me hace consciente, las fij¨®¡±.

Aquell m¨®n brutal i excels contemplat pels ulls d¡¯un xiquet privilegiat havia de desapar¨¦ixer r¨¤pidament dins el tornado de la primera meitat del segle XX, amb els seus holocausts i la seua descarnada bel¡¤licositat anorreadora. Per¨° el que l¡¯adolescent Gil-Albert va poder aprendre¡¯n el va acompanyar sempre, no per enorgullir-se d¡¯unes regalies que no va triar, sin¨® per a donar gr¨¤cies d¡¯haver pogut ser al m¨®n amb un prop¨°sit molt clar: ¡°Mirarlo, calarlo, gozar con su espect¨¢culo, goce teatral claro, lleno de asombro, de terror, de piedad, y extraer de ¨¦l conocimiento y vida, y un gusto de apartamiento que es lo m¨¢s opuesto a la indiferencia y lo m¨¢s repleto de humanidad que pueda darse¡±.

Llegir i rescatar ancians escriptors ocults: quin immens plaer, quina fabulosa oportunitat en un univers que tot ho soterra i ho dispersa.