Presentar un llibre: un crim o una preg¨¤ria

Algun dia caldr¨¤ disseccionar a fons l¡¯acte de presentaci¨® d¡¯un llibre. No s¨¦ quan va n¨¤ixer aquesta curiosa cerim¨°nia, all¨¤ on el vessant solitari, individual i misantr¨°pic en qu¨¨ consisteix l¡¯escriptura es converteix en un esdeveniment social. Qualsevol persona amb inclinacions liter¨¤ries que tinga una certa edat ¨Ccom puga ser jo- ha participat en desenes d¡¯aquests peculiars rituals, a l¡¯un i a l¡¯altre costat de la barrera. No hi ha un model defitivament exit¨®s de presentaci¨®. Hi ha qui hi disposa un ¨¤pat suculent, o m¨²sics, o actors, o virgueries audiovisuals. El vessant teatral de l¡¯acte no ha de ser menystingut. Per¨°, en el fons, com es fa abellidora la lectura d¡¯un llibre? Poden els esquers gastron¨°mics, musicals, dramat¨²rgics o visuals aconseguir-ho? Al final, el recurs m¨¦s sovintejat ¨¦s buscar una persona que parle del llibre, a poder ser b¨¦. Els elogis entusiastes, en aquest context, s¨®n benvinguts. Parafrasejant Emmanuel Carr¨¨re, presentar un llibre ¨Cpotser tamb¨¦ escriure¡¯l- nom¨¦s pot ser un crim o una preg¨¤ria.

Fa anys que redu?sc al m¨ªnim la meua pres¨¨ncia en aquest tipus d¡¯activitats. Fins i tot quan he de presentar en societat llibres meus m¡¯entra peresa. Per aix¨°, si accepte parlar en p¨²blic de llibres d¡¯altri, podeu tindre per segur que ¨¦s perqu¨¨ m¡¯interessen realment. De fet, opinar p¨²blicament sobre t¨ªtols d¡¯altres autors ho faig sovint, per¨° per escrit. De vegades sospite que determinades persones acudeixen a la posada de llarg d¡¯una obra per a qu¨¨ li la conten i, aix¨ª, evitar llegir-la¡­ Molt¨ªssima gent va a les presentacions de llibres i, despr¨¦s, no els compra. ?Perqu¨¨ no els conven? el que es diu en l¡¯acte sobre el text, perqu¨¨ nom¨¦s els interessa el vessant lit¨²rgic de l¡¯afer, perqu¨¨ hi acudeixen per comprom¨ªs personal o familar? No ho sabria dir. Com diu ?ngels Gregori, ¡°Som all¨° que no vam acabar d¡¯entendre b¨¦¡±...

Fa poc vaig haver de presentar al p¨²blic els poemaris Jazz, d¡¯?ngels Gregori i La fam tendra, de Josep Llu¨ªs Roig. A ?ngels la vaig con¨¦ixer en una circumst¨¤ncia molt feli?: vam guanyar tots dos els premis de Gandia en 2007, jo amb la novel¡¤la La balena blanca i ella amb el poemari Llibre de les brand¨¤lies. Els dos vam quedar plenament satisfets amb els nostres guardons, que van ser refrendats per jurats de luxe: en el meu hi havia Josep Maria Castellet, Miquel de Palol, Enric S¨°ria, Ignasi Mora i Pilar Beltran; en el seu, Josep Piera, Josep Llu¨ªs Aguil¨®, Jordi Cornudella, Maria Josep Escriv¨¤ i Jaume Pont. La premsa va parlar, en anunciar els guanyadors, de ¡°la jove¡± Gregori i ¡°el veter¨¤¡± Gar¨ª, i aquesta bretxa ¨Cl¡¯edat, no s¨¦ si l¡¯experi¨¨ncia- s¡¯ha fet m¨¦s gran amb el temps, no cal dir-ho.

Recorde del Llibre de les brand¨¤lies la dial¨¨ctica entre les viv¨¨ncia a Oliva (el poble d¡¯?ngels i tamb¨¦ el de Josep Llu¨ªs) i a Barcelona, la pres¨¨ncia de Francisco Brines i la pot¨¨ncia de la veu l¨ªrica de l¡¯autora. Tot molt premonitori. S¨®n coses que he retrobat, d¡¯alguna manera, en Jazz. Ara, per¨°, Barcelona ha estat substitu?da per Nova York i Francisco Brines ¨¦s un baix continu, potser un record permanent. En realitat, Barcelona podria ser la ciutat m¨¦s semblant a Nova York m¨¦s en?¨¤ dels Pirineus. I dic Barcelona i no Benidorm perqu¨¨ no ¨¦s una q¨¹esti¨® de l¡¯altura dels edificis, sin¨® de l¡¯altura dels esperits.

Escriu ?ngels:

?New York ¨¦s el pare del meu avi arribat a Ellis Island en un vaixell des del port de Normandia?

A mi l¡¯al¡¤lusi¨® americana m¡¯ha penetrat, profunda, burxant en el m¨¦s rec¨°ndit de la mem¨°ria. Jo vaig viure als Estats Units ¨Centre New Hampshire i Nova York- un estiu irrepetible quan tenia vint-i-cinc anys. No havia viscut mai tant de temps fora del Pa¨ªs Valenci¨¤ i no ho he tornat a fer. ?s el que se¡¯n diu un viatge inici¨¤tic, que vaig narrar al volum Hist¨°ria d¡¯Am¨¨rica. Aquest llibre me¡¯l va publicar Quim Torra quan feia de molt honorable editor i encara no sospitava que acabaria sent Molt Honorable president de la Generalitat. Fa poc he pogut sentir ?ngels Gregori parlant a la televisi¨® del seu poemari. Hi deia que ?saber orientar-se per una ciutat ¨¦s f¨¤cil; el que ¨¦s dif¨ªcil ¨¦s perdre-s¡¯hi?. Per¨° no es viatja mai a una ciutat o a un pa¨ªs, sin¨® que es viatja a un somni, a una m¨²sica, a una literatura, a un grapat de quadres i a cinquanta mil films. ?ngels s¡¯hi ha topetat amb ?els poetes salm¨® i els poetes tonyina?. Emily Dickinson ¨¦s dels primers (nada contra corrent), Walt Whitman dels segons (es propulsen amb una energia inesgotable). John Ashberry va dir que ¡°Nova York ¨¦s un logaritme d¡¯altres ciutats¡±. Aquest logaritme nom¨¦s es pot desxifrar amb m¨²sica de jazz, que ¨¦s una m¨²sica matem¨¤tica. Un amic meu solia citar aquell proverbi itali¨¤ ¡°Vedi Napoli e poi muori¡±, per¨° canviant-hi N¨¤pols per Nova York. Si els lectors encara no han anat a la ciutat dels gratacels ¨Ci s¡¯hi ha d¡¯anar, almenys, una vegada a la vida-, poden comen?ar per llegir Jazz.

Quan em vaig endinsar en la lectura de La fam tendra no esperava trobar-hi tamb¨¦ un lligam transatl¨¤ntic. ¡°Ulisses va volar cap a Los Angeles¡±, comen?a un dels poemes d¡¯aquest llibre, i t¨¦ un sentit: si Odisseu haguera d¡¯emprendre ara un viatge primordial, l¡¯unic dubte seria si comen?ar per la costa Oest o b¨¦ per la costa Est dels Estats Units. Jo vaig comen?ar, in illo tempore, per la costa Est i sempre em quedar¨¤ com una assignatura pendent la costa Oest. No s¨¦ si Josep Llu¨ªs t¨¦ alguna viv¨¨ncia biogr¨¤fica relacionada amb Manhattan, per¨° una altra de les peces del seu llibre es diu Staten Island. Staten Island ¨¦s un dels cinc boroughs o districtes metropolitans de la ciutat de Nova York. L¡¯autor no diu res, en les ¡°Notes i dedicat¨°ries¡± del final del volum sobre aquest misteri¨®s t¨ªtol. Per¨° a mi em fa volar la imaginaci¨®. Tant com una al¡¤lusi¨® que fa als helic¨°pters, que podrien ser els del principi de Apocalypse Now, de Francis Ford Coppola, amb aquella m¨²sica hipn¨°tica de The Doors:

¡°This is the end, beautiful friend This is the end, my only friend

The end of our elaborate plans The end of everything that stands¡±

En 1990, a Nova York, jo vaig sobrevolar l¡¯est¨¤tua de la Llibertat amb helic¨°pter. No era el final: era tot just el principi. Escriu Josep Llu¨ªs Roig:

¡°L¡¯arbre no ¨¦s de la m¨¤ que l¡¯ha talat

sin¨® del bosc; aix¨ª com no ¨¦s la mort

de qui mor, ni dels cucs, sin¨® dels vius

que poden veure el buit¡±.

En 1990, a Nova York, jo vaig aprendre a contemplar el buit a dins i a fora de mi. Tota aquella viv¨¨ncia atresorada em serveix ara per comentar aquests versos. Per fer poesia, per entendre la poesia, nom¨¦s cal haver tingut una vida, o aspirar a tindre-la. Perqu¨¨ la poesia no ¨¦s una cosa diferent a la vida. I la vida, quin dubte hi pot cabre, no pot ser res substancialment diferent de la poesia.