Hui tampoc es parlar¨¤ de nosaltres

Hui ¨¦s 9 d¡¯octubre, dia que commemorem el naixement del nostre poble ara fa ja 786 anys. Enhorabona, valencianes i valencianes, per¨° hui tampoc es parlar¨¤ de nosaltres. Podr¨ªem pensar que una efem¨¨ride tan assenyalada seria una bona excusa perqu¨¨ des de la resta de l¡¯Estat es fixara la mirada, almenys per 24 hores, en este pa¨ªs on viu m¨¦s del 10% de la poblaci¨®. Si ho feren, potser se sorprendrien en saber que darrere del mite del ¡°Levante Feliz¡± s¡¯amaga el territori pitjor finan?at de l¡¯Estat, l¡¯¨²nic que amb una renda per c¨¤pita inferior a la mitjana aporta recursos a l¡¯Estat en lloc de rebre¡¯n.

Per¨° no vos feu il¡¤lusions -jo no me¡¯n faig-. Hui, 9 d¡¯octubre, tampoc es parlar¨¤ de nosaltres. L¡¯agenda espanyola continuar¨¤ dominada pel de sempre. L¡¯¨²ltima provocaci¨® d¡¯Ayuso, una gran imitadora de l¡¯extrema dreta europea. L¡¯¨²ltim ping-pong de declaracions entre els ministres del PSOE i els barons del PP. L¡¯¨²ltima exagerada reacci¨® de la dreta espanyola sobre alguna cosa relacionada amb Catalunya, una obsessi¨® tant malaltissa com rendible electoralment. El centralisme madrileny, les excuses del bipartidisme i l¡¯obsessi¨® amb Catalunya conformen eixe triangle de les Bermudes medi¨¤tic que fa desapar¨¦ixer qualsevol altra cosa que passe en altres llocs. Per exemple, tot el que passa amb les valencianes i valencianes, els nostres problemes i necessitats.

No ajuda a evitar la nostra invisibilitzaci¨® que el president de la Generalitat, Carlos Maz¨®n, actue m¨¦s com a subdelegat d¡¯Ayuso que com a m¨¤xim representant de cinc milions de valencianes i valencianes. Ho podem comprovar cada dia. Per exemple, quan renuncia a exigir que ens paguen el deute hist¨°ric causat per anys d¡¯infrafinan?ament per no incomodar el seu partit. O quan porta a la reuni¨® amb Pedro S¨¢nchez unes reclamacions que dies despr¨¦s el seu partit rebutja votant en contra al Senat. Si Maz¨®n ¨¦s incapa? de conv¨¦ncer els seus en temes tan importants com el finan?ament, el fons d¡¯anivellament o el deute hist¨°ric, quina credibilitat t¨¦ per conv¨¦ncer a altres grups o territoris?

En tot cas, els que tenim una certa edat ja sabem com van estes coses. Maz¨®n i el PP hui exigeixen al PSOE les mateixes coses que no van fer quan governaven amb majoria absoluta. I si algun dia el PP torna a ocupar la Moncloa, que ning¨² dubte que el vent s¡¯emportar¨¤ totes i cadascuna de les reivindicacions que ara exigeixen de cara a la galeria. ?s el mateix que hem vist recentment amb el PSOE, que ha abandonat de forma inexplicable el consens valenci¨¤ per un finan?ament just. PSOE i PP es troben c¨°modes en eixe joc del ¡°i tu m¨¦s¡± i de les incoher¨¨ncies permanents. Per aix¨° els molesta tant que existisca una for?a pol¨ªtica sense depend¨¨ncies de Madrid que assenyale les seues ren¨²ncies i mantinga viva l¡¯agenda valenciana.

Diu una frase atribu?da a diversos autors que ¡°si no formes part de la taula ¨¦s que formes part del men¨²¡±. I aix¨° ens passa moltes vegades als valencians i valencianes. Quan en la taula estan PP i PSOE ja tenim clar quin ¨¦s el men¨²: el nostre finan?ament, per exemple. Per¨° tamb¨¦ l¡¯abandonament de les nostres rodalies, l¡¯estat lamentable de la connexi¨® ferrovi¨¤ria Val¨¨ncia-Barcelona, la destrucci¨® del nostre territori (el bipartidisme t¨¦ diners per ampliar el Port de Val¨¨ncia, per¨° no per a unes connexions de rodalia dignes), o el menyspreu a la nostra llengua i cultura.

Per aix¨° ¨¦s tan important comptar amb un projecte pol¨ªtic propi, arrelat a la nostra terra des de la proximitat. Que entenga i experimente els problemes dels valencians en primera persona. I que no depenga de ning¨² per a poder mantindre la coher¨¨ncia en les seues reivindicacions. Si Comprom¨ªs no est¨¤ a la taula, els valencians i valencianes no ho estem. ?s a dir, que formem part del men¨².

Ja que este 9 d¡¯octubre no es parlar¨¤ dels valencians a la resta de l¡¯estat, fem-ho nosaltres. Parlem de la import¨¤ncia de fer pol¨ªtica en clau pr¨°pia. De tindre un projecte arrelat a les nostres realitats m¨¦s pr¨°ximes. Que estiga present en cada barri, poble i ciutat del nostre pa¨ªs. Parlem de la necessitat de construir una alternativa a este govern de la vergonya. Una alternativa que promoga la nostra llengua i cultura, i no l¡¯ataque. Que enfortisca els serveis p¨²blics, i no els retalle. Que lluite contra l¡¯emerg¨¨ncia clim¨¤tica, i no la ignore. Que treballe per l¡¯economia productiva, i no l¡¯asfixie amb el monocultiu del turisme.

Aprofitem este nou d¡¯octubre per a pensar-nos i repensar-nos. Per a fer autocr¨ªtica per¨° sempre des de l¡¯autoestima. Aprofitem este nou d¡¯octubre per a parlar de les valencianes i els valencians. Perqu¨¨ si no ho fem, ning¨² ho far¨¤ per nosaltres.