Les inc¨°gnites de les riuades del 62

Un dia com avui, el 25 de setembre, per¨° de 1962, ha marcat la mem¨°ria de diverses generacions i d¡¯un territori: el Vall¨¨s. Cap a les nou de la nit es va desencadenar una forta tempesta que va deixar fins a 223 litres per metre quadrat al centre de Terrassa, 135 a Sabadell o 182 al cim de la Mola en dues hores. Aquesta aigua va comen?ar a baixar, les rieres es van omplir; l¡¯aigua no va tenir clem¨¨ncia i es va endur tot el que va trobar al seu pas, fossin arbres, vehicles, cases o vides humanes, en aquest cas concretament 692, segons dades oficials, la majoria a Terrassa (327) i Rub¨ª (260). Per¨° 60 anys m¨¦s tard encara planen molts interrogants per resoldre: per qu¨¨ es va produir la trag¨¨dia? Es podria haver evitat? Qu¨¨ va passar amb els nens orfes? Van arribar els ajuts a qui m¨¦s ho necessitava?

¡°Des del punt de vista meteorol¨°gic no va ser un fenomen excepcional, es repeteix de tant en tant¡±, apunta el meteor¨°leg de TV3 Francesc Mauri. Tot i que una quantitat de precipitaci¨® aix¨ª pot provocar una riuada i certs estralls, no explica la magnitud de la trag¨¨dia. Altres factors van influir-hi, apunta Mauri: que es produ¨ªs quan ja era fosc, i la neglig¨¨ncia per part de les administracions que van deixar aixecar cases a la llera de la riera.

Els anys seixanta coincideixen amb una arribada massiva d¡¯immigrants, principalment del sud d¡¯Espanya, per treballar a les f¨¤briques. Hi havia molta necessitat d¡¯habitatge i aix¨° va comportar una especulaci¨® dels terrenys. ¡°Construir al costat de la riera no era il¡¤legal, segons el planejament de l¡¯¨¨poca. El problema ¨¦s que mentre es feia aquest planejament hi va haver moltes al¡¤legacions dels propietaris de terrenys i es va permetre construir massa a prop de les lleres¡±, apunta Teresa Cardellach, cap de l¡¯Arxiu Municipal de Terrassa.

60 anys m¨¦s tard encara planen molts dubtes: per qu¨¨ es va produir la trag¨¨dia? Qu¨¨ va passar amb els nens orfes?

La majoria de cases d¡¯aquests treballadors eren d¡¯autoconstrucci¨®. ¡°Ning¨² els deia que all¨° era perill¨®s. Feia molt de temps que no baixava la riera forta, aix¨ª que hi havia cert desconeixement del fet que es podia produir una riuada. A m¨¦s, la gent que venia del sud de la pen¨ªnsula, on aquests fen¨°mens s¨®n menys habituals, poc es podia imaginar que aix¨° passaria¡±, afegeix Juan P. Mart¨ªn Vide, catedr¨¤tic de la UPC en enginyeria fluvial, que des de fa trenta anys estudia les rieres de Terrassa i de Rub¨ª.

En la trag¨¨dia tamb¨¦ van jugar un paper clau els ponts. Primer van fer de tap de tota l¡¯aigua que baixava, provocant un augment del nivell de l¡¯aigua que va negar moltes cases. ¡°Per¨° quan cauen els ponts, com el de la Renfe, es produeix una onada o paret d¡¯aigua que ¨¦s molt destructiva. Com un tsunami. Baixaven moltes roques i branques i aix¨° va fer que la destrucci¨® fos m¨¦s gran¡±, assenyala Vide. L¡¯onada destructiva que es va iniciar al barri de les Arenes va continuar fins al barri de les Fonts i va assolar barris no tan humils, com l¡¯Escard¨ªvol de Rub¨ª.

La trag¨¨dia va despertar un moviment espontani de solidaritat, tant entre els ve?ns com a fora. El periodista de R¨¤dio Barcelona Joaqu¨ªn Soler Serrano va fer una crida i va aconseguir arreplegar material i aliments per als damnificats, i una suma de 30 milions de pessetes de l¡¯¨¨poca. Tamb¨¦ van arribar donacions de particulars, empreses i institucions, fins i tot estrangeres. El r¨¨gim franquista hi va veure un fil¨® propagand¨ªstic per explotar i va decidir canalitzar aquesta onada solid¨¤ria en benefici propi. Aix¨ª, pocs dies m¨¦s tard, el 2 d¡¯octubre, Franco va desembarcar al Vall¨¨s prometent milions de pessetes en ajuts.

Per¨° el focus es va posar en la ind¨²stria. Sabadell i Terrassa, molt castigades per la trag¨¨dia, concentraven llavors el 70% de la producci¨® t¨¨xtil de l¡¯Estat i calia recuperar-les aviat. A m¨¦s, segons apunta l¡¯historiador Jordi Calvet a l¡¯article ¡®Els cr¨¨dits i les indemnitzacions¡¯ publicat a la revista Vallesos, Franco volia guanyar-se la simpatia dels industrials en un moment de transformaci¨® i obertura del r¨¨gim. Les patronals t¨¨xtils de les dues cocapitals van valorar els danys en 1.000 milions de pessetes, segons recull aquest historiador, la mateixa xifra que el Banc d¡¯Espanya va concedir en cr¨¨dits. Per als damnificats es van repartir indemnitzacions, l¡¯import de les quals variava segons el perfil de la fam¨ªlia.

Un any despr¨¦s de la riuada, la recuperaci¨® de la ind¨²stria ja era total. M¨¦s inc¨°gnites hi ha sobre el que va arribar a les v¨ªctimes. ¡°Mai s¡¯ha pogut saber on van anar a parar els ajuts¡±, resumeix l¡¯historiador Manuel M¨¢rquez al monogr¨¤fic Les riuades del 62, editat pel Museu de Terrassa, que ho atribueix al ¡°descontrol¡± i ¡°la corrupci¨®¡± de l¡¯¨¨poca. ¡°Als arxius es veu que la gesti¨® va ser ca¨°tica, tothom volia manar. A m¨¦s, els ingressos de donacions estan tots detallats, per¨° les sortides de diners no. Tampoc es demanava als industrials que justifiquessin les despeses, aix¨ª que no se sap quina part dels ajuts es van destinar a la reconstrucci¨® i si alg¨² es va embutxacar diners¡±, afegeix la investigadora Esther L¨¢zaro.

Aquesta investigadora tamb¨¦ ha centrat les seves indagacions en els nens desapareguts i els possibles infants robats durant les riuades, recollides al documental em¨¨s aquesta setmana pel programa Sense ficci¨® de TV3. El fet que moltes fam¨ªlies hagin denunciat la desaparici¨® d¡¯un menor (no se¡¯n va trobar el cos) i els centenars de peticions d¡¯adopcions arribats fa sospitar que podria existir algun cas de robatori de menors. Per¨° la documentaci¨®, fins ara, no hi ajuda. ¡°No s¡¯han trobat les cartes de resposta a aquestes sol¡¤licituds, per¨° aix¨° no vol dir que no es fessin¡±, apunta Cardellach.

La documentaci¨® dels centres que van acollir els infants de les riuades tampoc ¨¦s clara. ¡°No es va fer una llista amb noms i cognoms dels nens, nom¨¦s es deia quants n¡¯hi havia, per¨° no on van anar quan aquests centres van tancar¡±, apunta L¨¢zaro. La cap de l¡¯arxiu de Terrassa afegeix que encara hi ha molts fons documentals on buscar, com per exemple, en els orfenats de l¡¯¨¨poca.

Fa una d¨¨cada que l¡¯Associaci¨® de Nens Desapareguts de la Riuada del 62 investiga aquests casos, amb moltes dificultats: ¡°Falta molta documentaci¨® i no sabem si mai hi va ser, els supervivents cada cop s¨®n m¨¦s grans i l¡¯Administraci¨® ha mantingut durant 60 anys un silenci que no sabem si ara trencar¨¤¡±, lamenta la seva presidenta Ana Mart¨ªnez. Teresa Cardellach tamb¨¦ reclama ¡°una investigaci¨® rigorosa feta per experts i amb recursos de l¡¯Administraci¨®¡±. ¡°Cal donar resposta a aquest clam dels familiars. ?s un tema molt sensible i dolor¨®s perqu¨¨ no es faci res¡±, rebla.

S¨®n moltes inc¨°gnites obertes, algunes que potser no es resoldran mai perqu¨¨ poden resultar inc¨°modes a les elits pol¨ªtiques i econ¨°miques. Secrets que quedaran enterrats al fang.