Rafael Vallbona: ¡°L¡¯etiqueta de novel¡¤la negra no ajuda a vendre¡±

A Rafael Vallbona (62 anys, Barcelona) se li nota que per damunt de tot ¨¦s periodista, un ofici que a m¨¦s ha ensenyat durant 24 anys a la universitat. Una enciclop¨¨dia de referents, entusiasta, avisa massa tard d¡¯un detall important: ¡°Soc entrevistat d¡¯una sola pregunta¡±. Acaba de publicar La musa de la pla?a Reial (Univers), on explica fil per randa el crim real dels existencialistes, una novel¡¤la on reivindica la mem¨°ria, el jazz i la Barcelona dels anys seixanta.

Pregunta. Ha escrit una novel¡¤la negra?

Resposta. Mantinc els elements b¨¤sics del g¨¨nere, que per damunt de tot ¨¦s una novel¡¤la de cr¨ªtica social. Tamb¨¦ hi introdueixo elements de novel¡¤la hist¨°rica, all¨° que tota la vida s¡¯havia dit basat en fets reals i que ara es diu true crime, que mola m¨¦s. En el fons ¨¦s una novel¡¤la sobre la reivindicaci¨® de la necessitat que tenim tots de construir la nostra mem¨°ria.

P. Ens falta mem¨°ria hist¨°rica?

R. I tant. La transici¨® va ser una gran adormidora, en el sentit m¨¦s drogoaddictiu del terme. Vam acabar tots estabornits i amb la idea aquella d¡¯¡±aix¨° no toca¡± que va popularitzar despr¨¦s Pujol, per¨° que a casa sempre s¡¯havia dit quan pregunt¨¤vem coses de petits. Les circumst¨¤ncies hist¨°riques, pol¨ªtiques, socials i econ¨°miques ens han portat a girar full del franquisme massa de pressa. Estic fart de trobar-me estudiants a la universitat que no saben absolutament res del franquisme, del que van viure els seus avis.

P. Per qu¨¨ has triat el crim dels existencialistes?

R. Perqu¨¨ soc molt aficionat al jazz, per¨° sobretot perqu¨¨ ¨¦s un moment de qu¨¨ s¡¯ha parlat molt poc, i no per a b¨¦. A tombar dels anys seixanta, la pla?a Reial, el carrer Escudellers i els clubs ¡ªel Kit Kat, el Texas, el Jamboree, el Jazz Col¨®n¡ª s¨®n el Saint-Germain o el Greenwich Village de Barcelona. Nuclis d¡¯agitaci¨® social cultural de gran dinamisme. S¡¯hi aplega un jovent, com Montalb¨¢n o Joan de Segarra, que ja no se sent deutor de la Barcelona derrotada per les armes o ven?uda. ?s una Barcelona cosmopolita que s¡¯emmiralla en Europa, i la seva manera de fer antifranquisme ¨¦s aquesta conxorxa cosmopolita i moderna, i no escrivint octavetes en un garatge d¡¯un carrer de Gr¨¤cia, la f¨®rmula est¨¤ndard que preocupava la policia. Fins que es produeix el crim dels existencialistes, que de manera anecd¨°tica vinculen amb el Jamboree, i veuen el moment d¡¯anar contra ells.

P. Ens quedem amb ganes de saber m¨¦s de la Gloria Stewart: dona, cantant i negra a la Barcelona de 1962.

R. Per aix¨° el V¨¢zquez Montalb¨¢n bavejava. I de Joan de Segarra no en parlem. Estaven tots all¨¤ que flipaven. Va morir l¡¯any 1976 a Eivissa de manera molt prematura. Era molt bona, tenia una veu bon¨ªssima. La prova ¨¦s que quan l¡¯expulsen d¡¯Espanya se¡¯n va a Alemanya i all¨¤ t¨¦ ¨¨xit. Tamb¨¦ ¨¦s cert que t¨¦ amics que l¡¯ajuden perqu¨¨ la gent del m¨®n del jazz no ¨¦s com la del rock, que s¨®n estrelletes. Els del jazz venen aqu¨ª i toquen amb el primer que passa.

P. Se sent c¨°mode sota l¡¯etiqueta d¡¯escriptor de novel¡¤la negra?

R. Com a escriptor escric sempre la hist¨°ria que em ve de gust, que m¡¯apassiona, que em motiva. De vegades ¨¦s negra. De vegades no ho ¨¦s. No soc un escriptor de novel¡¤la negra, per¨° n¡¯he escrit quatre.

P. I aquesta etiqueta ajuda a vendre m¨¦s?

R. No, de fet crec que no ajuda a vendre. Hi ha molta gent a qui li preguntes: ¡°Has llegit aquesta novel¡¤la?¡±, i et diuen: ¡°?s una novel¡¤la negra, no m¡¯agrada¡±. Per¨° si tu agafes aquesta novel¡¤la i la poses en una col¡¤lecci¨® est¨¤ndard, la llegeixen i els encanta. Hi ha una certa aprensi¨®, sobretot en un lector de m¨¦s edat, que ¨¦s la gent que llegeix. ?s per alguna mena de prejudici, per¨° despr¨¦s miren el Crims i compren els llibres del Carles Porta.

P. Li agrada Crims?

R. Miro molt poc la televisi¨®. Crims ¨¦s un format que ja fa temps que triomfa en molt¨ªssimes televisions d¡¯arreu del m¨®n, en totes les seves variants. He vist dos o tres cap¨ªtols de Crims i m¡¯han agradat pel tractament seri¨®s i respectu¨®s.

P. I ent¨¦n la fal¡¤lera pel g¨¨nere?

R. ?s una generaci¨® m¨¦s jove que est¨¤ descobrint la novel¡¤la negra igual que la meva generaci¨® la va descobrir als anys setanta. Ara t¨¦ un altre format audiovisual, true crime. Quan vaig descobrir Collita roja, de Dashiell Hammet, vaig flipar. Aix¨° ¨¦s tan bo que ha d¡¯estar prohibit, vaig pensar. I efectivament, l¡¯ortod¨°xia comunista no veia amb bons ulls que llegissis novel¡¤les polic¨ªaques.

A tombar dels anys seixanta, els clubs Kit Kat, Texas, Jamboree, Jazz Col¨®n s¨®n el Saint-Germain de Barcelona

P. Als diaris s¨®n les not¨ªcies m¨¦s llegides.

R. Ara El Caso [setmanari de successos nascut als anys cinquanta] ho petaria. Era molt bon periodisme, en una ¨¨poca que no et donaven mai informaci¨®, en qu¨¨ si deies alguna cosa que no els agradava et queia el p¨¨l. Ells arribaven al l¨ªmit i l¡¯ultrapassaven. I moltes vegades anaven per davant de la mateixa policia.

P. La musa de la pla?a Reial est¨¤ escrita pensant en una adaptaci¨® cinematogr¨¤fica?

R. No, per¨° per la influ¨¨ncia de la quantitat de pel¡¤l¨ªcules del g¨¨nere que he vist, s¨ª que m¡¯adono que escric amb un cert llenguatge audiovisual. Tots els cl¨¤ssics del g¨¨nere havien treballat per Hollywood: Dashiell Hammet, Raymond Chandler, Ross Macdonald, Chester Himes... I havien acabat a trets. Els deien: ¡°Dem¨¤ has de tenir no s¨¦ quantes p¨¤gines de gui¨®¡±; llavors s¡¯emborratxaven i no se¡¯n recordaven. All¨° que abans tamb¨¦ f¨¨iem els periodistes, fins que es van acabar les ind¨²stries period¨ªstiques i ara hem d¡¯anar al rengle. El cinema i la literatura, en el cas del g¨¨nere negre, han interactuat i s¡¯han interpel¡¤lat molt.

P. Avui dia queda alguna cosa de la Barcelona de la teva novel¡¤la?

R. El Jamboree. Sense pretensi¨® nost¨¤lgica ni dir all¨° de ¡°cualquier tiempo pasado fue mejor¡±, s¨ª que retrato una Barcelona que ja no existeix. Les pedres estan enva?des de turistes. Tamb¨¦ m¡¯emprenya una mica aquesta mania que hi ha en aquesta ciutat que cada mat¨ª ¨¦s com si l¡¯hagu¨¦ssim de treure de la capsa, nova de trinca. Quan un carrer t¨¦ una vorera boteruda, s¡¯organitza un sidral de ca l¡¯ample. Despr¨¦s anem a Nova York o a Par¨ªs, on no hi ha una vorera que estigui plana, i trobem que ¨¦s la ciutat m¨¦s meravellosa del m¨®n. Autoodi? O complex d¡¯inferioritat?

P. Els escriptors acabeu un llibre i ja esteu amb el seg¨¹ent.

R. El seg¨¹ent i l¡¯altre i l¡¯altre. He acabat una primera redacci¨® d¡¯una novel¡¤la. Tancar¨¤ una mena de trilogia: La casa de la frontera seria la primera, Swing la segona, i aquesta tercera que, si no se m¡¯acut un t¨ªtol millor, es dir¨¤ Tardes al Bellamar, uns banys que hi havia a la platja de Premi¨¤ quan jo era petit