Par¨ªs, capital de l¡¯art medieval catal¨¤
85 anys despr¨¦s d¡¯aquella exposici¨®, i malgrat les d¨¨cades de franquisme, la hist¨°ria ha restablert el relat i els protagonismes
La qualitat (i quantitat) del llegat art¨ªstic medie?val catal¨¤ va comen?ar a apreciar-se a principis del segle XX. L¡¯increment del tr¨¤fic dirigit al mercat internacional i les primeres expedicions erudites de documentaci¨® i recerca ¡ªcom les impulsades per la Junta de Museus de Barcelona i el naixent Institut d¡¯Estudis Catalans¡ª van fer evident la necessitat de preservar-lo de m¨¦s espolis i, alhora, de garantir-ne la conservaci¨® adequada i l¡¯estudi. La generaci¨® de la Mancomunitat va fer de la col¡¤lecci¨® medieval del futur MNAC exemple de comprom¨ªs patrimonial, tret referencial internacional i art nacional del catalanisme.
Aquesta tasca es va veure seriosament amena?ada arran de la f¨²ria iconoclasta contra el patrimoni religi¨®s desfermada el juliol del 1936. Els primers intents desesperats per evitar mals majors i, sobretot, la progressiva recuperaci¨® del control sobre l¡¯ordre p¨²blic van aturar la sagnia de destrucci¨® i saqueig, per¨° pervivien el risc respecte de la integritat d¡¯unes col¡¤leccions sovint disperses i el perill dels bombardeigs rebels. Tot plegat va justificar el trasllat de bona part de les peces m¨¦s significatives a llocs segurs com Olot, convertida aix¨ª en capital provisional de l¡¯art medieval catal¨¤.
La ubicaci¨® vora la frontera francesa va facilitar l¡¯organitzaci¨® posterior de la gran mostra L¡¯art catalan du Xeme au XVeme siecle, del 20 de mar? al 20 d¡¯abril del 1937 al museu del Jeu de Paume i, tot seguit i lleugerament ampliada, del 22 de juny al 25 de novembre al castell de Maisons-Laffitte. Acompanyades d¡¯un important desplegament de publicacions, confer¨¨ncies i activitats de difusi¨®, obres mestres com les pintures de Ta¨¹ll, el tap¨ªs de la Creaci¨® de Girona o la creu de Vilabertran van fascinar el p¨²blic i els experts francesos.
Ja tancada l¡¯exposici¨® i descartats nous trasllats, les peces quedarien en dip¨°sit a Fran?a. No sense estira-i-arronses, la interinitat s¡¯allargaria fins al setembre del 1939, quan es van fer a mans de les autoritats franquistes. Tot i el retorn dels b¨¦ns, el nou r¨¨gim no estava disposat a cap acte de generositat. Aix¨ª, gaireb¨¦ cap dels implicats va poder-se estalviar l¡¯exili ¡ªen el cas dels responsables pol¨ªtics¡ª o la depuraci¨® i postergaci¨® professional ¡ªen el cas dels t¨¨cnics¡ª, tot imposant-se un relat esbiaxat, capa? de posar en el mateix sac de sospitosos des de X¨¨nius com a cap de Belles Arts fins al darrer uixer: ¡°tenemos que prescindir de los catalanes para encauzar a Catalu?a, en los problemas del arte, desde don Eugenio para abajo¡±.
Una mirada hist¨°rica i humana
Aquest periple accidentat i, sobretot, la rellev¨¤ncia i l¡¯¨¨xit de l¡¯exhibici¨® francesa han generat en els darrers anys un important gruix de publicacions i recerques, com ara la mostra Museu en perill!, comissariada per Mireia Capdevila i Francesc Vilanova. El volum L¡¯exposici¨® de Par¨ªs es presenta com la culminaci¨® d¡¯aquests esfor?os, en integrar el saber acumulat, incorporar-hi algunes precisions notables i acompanyar l¡¯acurat relat hist¨°ric d¡¯una generosa i espl¨¨ndida reproducci¨® de documents i fotografies. A aquests valors, Joaquim Nadal (Girona, 1948) hi suma una necess¨¤ria mirada hist¨°rica i humana.
Aix¨ª, lluny d¡¯atribuir-la a una decisi¨® precipitada o a una simple resposta a necessitats cojunturals de propaganda i conservaci¨® (en tant que posava en valor les ¡°accions eficients de protecci¨® i salvaguarda¡± enfront les acusacions franquistes de destrucci¨® total i les distanciava del conflicte b¨¨l¡¤lic), l¡¯actual director l¡¯ICRPC situa l¡¯exposici¨® com una decisi¨® en sintonia amb els plantejaments fundacionals noucentistes heretats per les autoritats auton¨°miques. Nom¨¦s entenent que eren baules d¡¯un projecte hist¨°ric i compartit es poden comprendre fen¨°mens com el solapament de les pol¨ªtiques de difusi¨® i propaganda del patrimoni art¨ªstic de la Generalitat republicana i de la Fundaci¨® Camb¨® en plena Guerra Civil.
El millor reconeixement ¨¦s anar a Montju?c a visitar el patrimoni medieval, aix¨ª com la resta de col¡¤leccions del MNAC
Alhora, alguns vincles personals previs aconseguien sobreposar-se al maniqueisme ideol¨°gic. Com ens adverteix Nadal, cal defugir les interpretacions teleol¨°giques, tan anacr¨°niques i avantatgistes com in¨²tils per entendre el passat i els seus protagonistes. Enfrontats a l¡¯abisme, algunes reaccions no s¡¯expliquen per deslleialtat, sin¨® per pur ¡°instint de superviv¨¨ncia¡±. Aquest seria el cas de Joaquim Folch i Torres (Barcelona, 1886 ¨C Badalona, 1963), que, com a responsable muse¨ªstic, va participar, en primera l¨ªnia, del doble rescat del patrimoni medieval catal¨¤ i va ser v¨ªctima d¡¯un d¡¯aquests judicis sumar¨ªssims retroactius.
De Par¨ªs a Montju?c
Precisament, l¡¯historiador de l¡¯art Santos M. Mateos (l¡¯Hospitalet de Llobregat, 1971) en signa un perfil reivindicatiu. L¡¯assumpci¨® del punt de vista del biografiat potser en sobredimensiona el paper, sens dubte decisiu, mentre bescanta la resta imputant-los gelosies i errors. Per¨°, alhora, aquesta centralitat li permet reconstruir la quotidia?nitat del que bateja com a orquestra Folch i, sobretot, ens facilita entendre el seu capteniment. Esmenant dubtes anteriors sobre dobles jocs, l¡¯autor subratlla la prioritat que tenia la preservaci¨® del patrimoni i com aquest valor suprem justificava mantenir vies de di¨¤leg amb els representants dels dos b¨¤ndols. A m¨¦s, tot i convertir-se en boc expiatori de la ¡°ven?uda¡± pol¨ªtica muse¨ªstica catalanista, la documentaci¨® evidencia com ¡°les relacions afectives personals estaven molts cops per sobre de les idees pol¨ªtiques¡±, fent possible que alg¨² tan significat com Miquel Mateu proteg¨ªs, fins a cert punt, l¡¯autoproclamat com El No¨¨ del patrimoni art¨ªstic catal¨¤.
Vuitanta-cinc anys despr¨¦s d¡¯aquella exposici¨® a Par¨ªs, i malgrat les quatre d¨¨cades de franquisme, la hist¨°ria ha restablert el relat i els protagonismes. M¨¦s enll¨¤ dels homenatges deguts i les imprescindibles continu?tats institucionals, el millor reconeixement segueix sent acostar-se a Montju?c per visitar el patrimoni medieval catal¨¤, aix¨ª com la resta de col¡¤lec?cions presents al MNAC. A difer¨¨ncia dels parisencs del 1937, no ens cal esperar a una guerra.
L¡¯exposici¨® de Par¨ªs (1937)
Joaquim Nadal i Farreras?
Centre d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia
de Catalunya, 2022
295 p¨¤gines. 25 euros
El No¨¨ del patrimoni art¨ªstic catal¨¤
Santos M. Mateos Rusillo?
Base, 2022
208 p¨¤gines. 17,90 euros
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
