Par¨ªs descobreix la llegenda del comte Arnau de Joan Maragall

Fa mesos que una meravella de quaranta minuts i una tona de pes gira per Catalunya i Val¨¨ncia, convidant petits i grans a una interpretaci¨® extraordin¨¤riament sensible de la llegenda del comte Arnau de Joan Maragall. A Par¨ªs, aquesta passada Nit Blanca, ¨¦s a dir, diumenge 1 d¡¯octubre, a l¡¯Ajuntament del districte des¨¨, el muntatge s¡¯ha estrenat per primer cop en versi¨® francesa, amb gran ¨¨xit de p¨²blic.

Al hall de la sumptuosa seu del districte, coberta per una bastida negra, un aquari de mil litres d¡¯aigua va ser l¡¯escenari d¡¯un espectacle de titelles subaqu¨¤tiques embadalidor per als m¨¦s joves, i punyent de duresa i bellesa per als m¨¦s grans, que participen d¡¯una mateixa proposta, amb tantes capes com les teles expressament creades per a l¡¯ocasi¨®, que eleven l¡¯espectacle fins a la veritable poesia dels pesos, els caients, les transpar¨¨ncies, i les ingravideses de la mat¨¨ria i el teixit submergit i reaccionant sota tants metres c¨²bics d¡¯aigua, i les paraules nues, denses i polides dels versos de Maragall. La textura de Maragall es retroba, delicadament transposada, en el vestuari de MOMU i Giorgia Massetani, que protagonitza l¡¯escena de despullament dels amants, convertida en un di¨¤leg de colors i volums, entre castedat, pudor i sensualitat, i una gran atenci¨® pel personatge d¡¯Adalaisa. L¡¯aigua fa reaccionar el que s¡¯hi submergeix amb tots els matisos que el poema explora, entre mostrar, cobrir, intuir i amplificar-se. El mosaic de fragments del poema en versi¨® francesa, feta ad hoc per a l¡¯ocasi¨®, s¡¯integren en forma de veu en off, tant en la composici¨® musical de tocs renaixentistes concebuda per Pasceri en col¡¤laboraci¨® amb m¨²sics de Tor¨ª, com en la composici¨® visual i lum¨ªnica, de Fabio Rossi. El resultat ¨¦s un espectacle d¡¯un ritme en simbiosi amb els moviments de l¡¯¨¤nima del comte Arnau.

Pasceri i el seu equip demostren una comprensi¨® molt fonda del poema estructurant el muntatge entre dos pols: el galop i els replans l¨ªrics, d¡¯una delicadesa incisiva, com si tot el terrabastall interior d¡¯una ¨¤nima aparentment de pedra, fossin una gamma d¡¯estats entre aquests dos versos cabdals de la composici¨®: ¡°Tu no tens casa, ¡ªtu no tens ¨¤nima: tens un cavall¡± i ¡°El comte Arnau plora, / i dins de son plor / ha trobat son ¨¤nima, / que ¨¦s una can?¨®¡±. La traducci¨® esc¨¨nica d¡¯aix¨° ¨¦s el comte Arnau, el seu cavall i Adalaisa fets titelles, moguts per les mans de les actrius marionetistes Yohana Yara i Nanya Eslava, amb els fils visibles, com a merc¨¨ de forces que els sobrepassen i els tanquen en una peixera, assetjats per unes llumetes que apunten el Comte directe als ulls, enlluernant-lo, barrant-li el pas, atabalant-lo, com si ¡°totes les veus de la terra¡± que reclamen explicacions i indemnitzacions per la injust¨ªcia i el mal comesos per aquesta ¨¤nima nom¨¦s emmirallada en ella mateixa, malgrat la passi¨® per l¡¯abadessa, apareguessin inquietes, plenes de malestar.

La profunditat de l¡¯aquari permet, a m¨¦s, superposar-hi la lluita entre els altres dos pols de l¡¯obra: el dalt i el baix, el cel i la terra, l¡¯elevaci¨® i l¡¯arrelament, la condemna i la redempci¨®, l¡¯eternitat i el temps dels mortals, tot en un forat que concentra la tensi¨® durant tot el temps de l¡¯espectacle, en simultane?tat.

Com en el poema, la can?¨® que explica la hist¨°ria del comte Arnau t¨¦ un paper central, per la continu?tat de la seva exist¨¨ncia a la terra a trav¨¦s del record, quan ell ja travessa l¡¯eternitat a cavall. La consci¨¨ncia d¡¯Arnau es desvetlla a poc a poc, la vida dels vassalls comen?a a pesar en la de l¡¯amo i malfactor, per¨° cada cop que s¡¯entona la can?¨®, la maldat d¡¯Arnau reviu, fins que la sent cantada per una noia dol?a, transfigurada per l¡¯amor, i que obra la redempci¨®. Jordi Savall i la Capella Reial de Catalunya l¡¯havien versionada, per¨° aqu¨ª Pasceri s¡¯apropa encara m¨¦s al poema, i ¨¦s Anita Maiocco, una joven¨ªssima soprano de Tor¨ª que despunta amb for?a, qui ha enregistrat la can?¨® del comte Arnau expressament per al muntatge. El vers final de l¡¯espectacle est¨¤ ben instal¡¤lat al llindar del poema i la vida: ¡°basta una noia amb la veu viva / per redimir la humanitat¡±. El que ¨¦s segur ¨¦s que basta creure en l¡¯exercici arriscat de la sensibilitat per fer cavalcar l¡¯¨¤nima, i la companyia de Teatre L¨ªquid han demostrat a Par¨ªs que ells prenen aquest cam¨ª.

De moment, l¡¯espectacle tornar¨¤ properament a Barcelona, deixant un peu a la capital francesa, on despr¨¦s del primer i ¨²nic passi de la Nit Blanca, hi havia p¨²blic que ja n¡¯esperava el segon, davant del forat de la peixera, un cop apagats els llums, i amb la bomba de buidar la piscina a punt per continuar la ruta.