La premsa, mirall social

Comencem pel final, perqu¨¨ Jaume Guillamet ens presenta una conclusi¨® forta: vivim en ¡°un ?pa¨ªs que ha comprat cada dia uns diaris, per¨° en recorda sobretot uns altres¡±. Pas mal, tractant-se d¡¯una an¨¤lisi del periodisme feta pel m¨¤xim expert en la mat¨¨ria, que aporta amb aquest llibre la baula que mancava dins del seu magne projecte d¡¯hist¨°ria de la premsa. Conclusi¨® rellevant perqu¨¨ posa de manifest la dist¨¤ncia entre la realitat dels quioscos d¡¯aquest llarg per¨ªode (de la Restauraci¨® a la Guerra Civil) i el que la societat recorda, fins i tot el que els estudiosos acostumen a rememorar. Guillamet s¡¯ha proposat superar qualsevol apriorisme, i analitzar tot el que t¨¦ a veure amb el periodisme catal¨¤ contemporani. Si parlem de mercat, de lectors, de professionals, de distribuci¨® d¡¯exemplars, de tipologia d¡¯empreses editores, de models de peri¨°dic, de tria de lleng¨¹es, de tensions entre l¡¯opini¨® i el reporterisme, tot es fa m¨¦s complex i ens allunya de lectures m¨¦s o menys idealitzades. Per¨° naturalment tamb¨¦ es fa m¨¦s ric i, sobretot, real.

En aquesta l¨ªnia, ¨¦s evident que s¡¯ha tendit a sobrevalorar la capacitat d¡¯influ¨¨ncia de la premsa m¨¦s estrictament pol¨ªtica, que representava un percentatge molt limitat de la que ocupava els quioscos, oblidant sovint les tirades del que l¡¯autor anomena diaris anunciadors, com Diario de Comercio, Las Noticias o els primers anys de La Publicidad, o el que van representar propostes innovadores com El D¨ªa Gr¨¢fico, per citar nom¨¦s uns exemples. Sense oblidar la import¨¤ncia dels peri¨°dics de partit i l¡¯inter¨¨s que mostraven les autoritats per controlar-los, a base de multes i suspensions governatives, una visi¨® integrada obliga a replantejar les coses, i a situar-les amb m¨¦s precisi¨®. La setantena de p¨¤gines dedicades a taules al final de l¡¯obra s¨®n una font estimulant per a aquestes reflexions, com per exemple la distribuci¨® del mercat barcelon¨ª el 1935, quan la premsa de negoci en castell¨¤ representava el 57% de les tirades, i la premsa de partit en catal¨¤ era el 13%.

Vivim en ¡°un ?pa¨ªs que ha comprat cada dia uns diaris, per¨° en recorda sobretot uns altres¡±, diu Guillamet

El recorregut cronol¨°gic elaborat per Guillamet es complementa amb noves reflexions ben interessants. S¨®n les que ocupen la segona part del llibre, en qu¨¨ l¡¯autor, per exemple, proposa de substituir la dicotomia entre diaris d¡¯empresa i diaris pol¨ªtics per la distinci¨® entre diaris de negoci i diaris ideol¨°gics: ¡°diaris de negoci, com aquells que tenen per objectiu una activitat comercial rendible al llarg del temps ¡ªentre els quals n¡¯hi pot haver amb orientacions pol¨ªtiques i de partit¡ª i diaris ideol¨°gics, estrictament pol¨ªtics, com aquells que tenen per objectiu el servei continuat o ocasional d¡¯una causa de partit o sindicat¡±. Entre els primers Diario de Barcelona, La Vanguardia o El Noticiero Universal; mentre que entre els segons apareixen El Correo Catal¨¢n, El Progreso, La Veu de Catalunya o Solidaridad Obrera.

Dues darreres consideracions: no ¨¦s irrellevant que en el subt¨ªtol del llibre es parli de lleng¨¹es, perqu¨¨ ¨¦s una q¨¹esti¨® present al llarg de tot el treball, tot significant la rellev¨¤ncia de la premsa en catal¨¤ com a introductora d¡¯innovacions, i assenyalant el paper fonamental que va tenir per codificar una llengua i difondre el seu est¨¤ndard, per¨° alhora constatant els l¨ªmits en la seva difusi¨®. I tamb¨¦ cal remarcar la voluntat de l¡¯autor per reflectir el batec del periodisme en tot el territori del Principat, amb el paper central de la premsa barcelonina, per¨° anant tamb¨¦ m¨¦s enll¨¤, resseguint les riques tradicions period¨ªstiques de les ciutats interm¨¨dies del pa¨ªs. En definitiva, un llibre exhaustiu en la informaci¨® i alhora farcit de reflexions sobre el periodisme com a reflex de la societat.

El periodisme catal¨¤ contemporani. Diaris, partits pol¨ªtics i lleng¨¹es, 1875-1939?

Jaume Guillamet Lloveras?
Institut d¡¯Estudis Catalans, 2022
423 p¨¤gines. 46 euros