¡®El darrer dia¡¯, de Jordi Coca: Idil¡¤li amb un gat

A El darrer dia Jordi Coca (Barcelona, 1947) s¡¯ocupa d¡¯un fet que, encara que hauria pogut considerar-se marginal o secundari, esdev¨¦ del tot central en el balan? de la seva vida: un dia, una ve?na del poblet de l¡¯Alt Empord¨¤ on Jordi Coca va passar-hi llargues temporades durant gaireb¨¦ vint-i-cinc anys li va oferir un gat acabat de n¨¦ixer, i ell, en comptes de declinar la proposta, ¡°ing¨¨nua?ment i sense pensar-ho¡± va dir que s¨ª, i tant ell com la Gemma, la seva dona, quan van anar a veure la gata i els seus gatons, de seguida es van enamorar ¡°d¡¯un moixet que era arraulit en un rac¨®. Ens mirava amb uns ulls blaus esbatanats, com si ens estigu¨¦s dient: soc jo, trieu-me a mi. I s¨ª, era ell, i la Gemma va proposar que li digu¨¦ssim N¨²vol perqu¨¨ era com una boleta de cot¨® clar, com un n¨²vol preci¨®s que havia aparegut a la nostra vida¡±. Fins aleshores no havien tingut cap mascota i desconeixien, en efecte, que a partir de llavors es trobarien organitzant les rutines de cada dia al voltant d¡¯un gat durant els dotze anys que van conviure junts, ¡°una hist¨°ria tendra, amb moments de tota mena, etapes meravelloses i pl¨¤cides que ens van enriquir profundament, i alguns per¨ªodes durs i amb neguits i dubtes que no s¡¯acabaven mai i semblaven insuportables¡±: El darrer dia ¨¦s sobretot la mem¨°ria d¡¯una experi¨¨ncia id¨ªl¡¤lica, d¡¯un lapse d¡¯amor perfecte, escrita sense sentimentalismes ni nost¨¤lgia, per¨° el relat de les atencions que el matrimoni Coca va dedicar al N¨²vol ¡ªi el gat a ells¡ª es complementa amb altres aventures, com ara les relacions familiars, l¡¯acceptaci¨® estoica del pas dels anys ¡ªel deure d¡¯envellir amb car¨¤cter¡ª, i la possessi¨® d¡¯una casa, la rectoria del poble empordan¨¨s d¡¯on van haver de marxar per culpa de les arg¨²cies perverses del bisbat, vista com si fos un espai infinit de la literatura i transformat en el lloc on seguir les petges que deixa l¡¯habitant en el seu univers interior.

El lector d¡¯El darrer dia entra en l¡¯¨¤mbit privat de la rectoria ¡ªal refugi particular de Jordi Coca per combatre en va la devastaci¨® del temps¡ª, coneix les vicissituds intel¡¤lectuals i morals de l¡¯autor ¡ªestrena una versi¨® d¡¯Ifig¨¨nia al Teatre Lliure, comparteix estones amb Palau i Fabre i altres amics, organitza un festival de poetes, llegeix i escriu, passeja i viatja, es distreu i s¡¯avorreix¡ª, se¡¯l fa part¨ªcip de la idiosincr¨¤sia infernalment pl¨¤cida del poblet de l¡¯Alt Empord¨¤ ¡ªi aleshores ¨¦s l¨ªcit sentir nost¨¤lgia de l¡¯enrenou de Nova York, per exemple¡ª, i p¨¤gina rere p¨¤gina sent i palpa aquella cosa tan innominable que Jordi Coca descriu aix¨ª: ¡°I passava el temps, m¨¦s temps, com a les pel¡¤l¨ªcules d¡¯abans en qu¨¨ volaven els fulls del calendari¡±.

Un cop mort N¨²vol, Coca fa balan? de tota la felicitat perfecta viscuda i posa l¡¯experi¨¨ncia al servei d¡¯altres amos de mascotes

El lector d¡¯El darrer dia, i aquest ¨¦s un dels triomfs que ofereix el llibre, tamb¨¦ t¨¦ el privilegi d¡¯acostar-se al secret que pauta la vida p¨²blica i la vida privada de l¡¯autor, el que hi batega al darrere de tot com a solitari punt central, les diferents maneres d¡¯acomodar-se que Jordi Coca i el N¨²vol van fent per viure junts, les relacions particulars i intransferibles que estableixen, un vincle mutu que es renova constantment i que m¨¦s d¡¯una vegada ¡ª¡±De vez en cuando, Platero deja de comer, y me mira. Yo, de vez en cuando, dejo de leer y miro a Platero¡­¡±, escriu Juan Ram¨®n Jim¨¦nez¡ª fa recordar el lligam indestructible existent entre el poeta i el burro a Platero y yo. Jordi Coca tampoc no humanitza el N¨²vol, perqu¨¨ humanitzar-lo seria trair la seva ess¨¨ncia de gat, perqu¨¨ per la seva pr¨°pia naturalesa est¨¤ tancat i ¨¦s impenetrable al coneixement hum¨¤ ¡ªtot i aix¨ª, la mirada i la prosa de l¡¯autor, com si fos un raig de llum, penetren i il¡¤luminen per un instant el m¨®n del N¨²vol¡ª, per¨° s¨ª que fa una cosa que el lector no pot fer res m¨¦s que aplaudir i elogiar: rec¨®rrer sense trucs als recursos m¨¦s sofisticats per expressar uns determinats i imperceptibles moviments de l¡¯¨¤nima que no tenen nom.

Victor Hugo deia que la melancolia ¨¦s la felicitat d¡¯estar trist, i aquesta podria ser una bona divisa per descriure la sensaci¨® que irradia la lectura d¡¯El darrer dia: una vegada el N¨²vol mor, el que cal fer ¨¦s el que fa Jordi Coca, enfrontar-se al moment de fer el balan? de tota la felicitat perfecta viscuda i posar la seva experi¨¨ncia al servei dels altres propietaris de mascotes dom¨¨stiques ¡ªgats i tamb¨¦ gossos¡ª, amb un realisme sense il¡¤lusions, purament informatiu dels petits moviments quotidians de les hist¨°ries sense hist¨°ries que de normal configuren una vida.

El darrer dia?

Jordi Coca?
Edicions 62, 2022
197 p¨¤gines. 17,95 euros