Rigoberta Bandini: ¡°La promiscu?tat est¨¤ sobrevalorada¡±

Hi havia una vegada una nena anomenada Paula Rib¨® (Barcelona, 1990) que durant anys va doblar el personatge infantil Caillou. Era tan creativa que quan va sortir de l¡¯escola de monges va decidir implicar-se en peces teatrals com a dramaturga i actriu. Amb 30 anys, Rib¨® va ser mare, es va transformar en Rigoberta Bandini, un alter ego musical sota el qual compondria la can?¨® In Spain we call it soledad [A Espanya en diem soledat], un dels himnes del confinament. I, de sobte, de manera totalment inesperada, va saltar a la fama. Art¨ªfex dels directes m¨¦s divertits que es fan al pa¨ªs, ara Bandini llan?a una nova can?¨®, titulada Julio Iglesias i en una de les seves estrofes parla directament a Rib¨®: ¡°Ni?a que se fue, cuida a esta mujer que a¨²n no te ha olvidado¡±.

Pregunta. Per qu¨¨ Julio Iglesias?

Resposta. Perqu¨¨ ja no ¨¦s nom¨¦s una persona, sin¨® tot un univers i una manera de viure, que pot generar molt rebuig perqu¨¨ era un home que, com molts de la seva ¨¨poca, convivia amb les dones d¡¯una manera molt patriarcal, per¨° va aconseguir crear un estil ¨²nic amb la seva m¨²sica i la seva manera de cantar. D¡¯alguna manera ¨¦s molt alliberador jugar a ser Julio Iglesias, apoderar-me d¡¯aquests valors que sempre s¡¯han considerat masculins.

P. I si vost¨¨ aconsegu¨ªs el nivell d¡¯¨¨xit d¡¯Iglesias, portaria el mateix estil de vida?

R. No voldria tenir a la meva disposici¨® 12.000 homes. Crec que la promiscu?tat est¨¤ molt sobrevalorada.

P. Com ¨¦s aix¨°?

R. Fa temps vaig escriure un petit llibret en qu¨¨ apuntava una frase que crec que resumeix molt b¨¦ aix¨°: ¡°Has conf¨®s la felicitat amb l¡¯euf¨°ria¡±. Durant anys jo ho he conf¨®s, crec que ho hem conf¨®s molt, els de la meva generaci¨®.

P. Parla en les seves lletres del Ducados del seu pare i el Seat C¨®rdoba de la seva infantesa. Creu que els millennials s¨®n massa nost¨¤lgics?

R. Jo soc molt nost¨¤lgica des dels deu anys. Ho romantitzo tot. Molt¨ªssim. Aix¨° de Julio Iglesias ¨¦s l¡¯exemple clar.

P. Un dels seus grans ¨¨xits es titula Too many drugs [Massa drogues]. Com definiria la relaci¨® de la seva generaci¨® amb les drogues?

R. Est¨¤ molt normalitzada, cosa que no trobo del tot nociva. El perill¨®s ¨¦s la banalitzaci¨®, perqu¨¨ al final s¨®n t¨°xiques, per¨° trobo bonic tot el ritual pel qual uns amics decideixen un dia entrar en un altre estat, abra?ar-se, estimar-se i dir-se coses incre?bles. No estic fent apologia de les drogues, per¨° ens han donat coses molt boniques, i qui digui que no ¨¦s que no ha provat les bones.

P. La seva ¨²ltima can?¨® parla d¡¯un amant perdut. Li costa molt recuperar-se de les ruptures?

R. Dep¨¨n molt de cada ruptura. Al llarg de la meva vida he estat diferents persones. Quan he viscut alguna experi¨¨ncia molt forta m¡¯ha passat com amb el meu fill ara, que de vegades el miro i ja ploro perqu¨¨ m¡¯imagino quan tingui 18 anys i em digui que se¡¯n va de casa... i encara t¨¦ 16 mesos! No nom¨¦s ¨¦s que tingui nost¨¤lgia. ?s que m¡¯avan?o a la nost¨¤lgia!

P. En la lletra d¡¯aquesta mateixa can?¨® diu ¡°Quer¨ªa ser atleta y se cort¨® las tetas¡±. Qu¨¨ significa aix¨°?

R. Quan encara jugava amb nines vaig comen?ar a sentir mirades lascives, perqu¨¨ el meu cos s¡¯havia desenvolupat molt aviat. Vaig odiar els meus pits molt temps. Amb 20 anys vaig passar per un quir¨°fan per reduir-ne la mida. Mai no he volgut ser atleta [rialles], per¨° ara que ho veig amb perspectiva em sembla molt fort que la pressi¨® que rebem les dones sobre els nostres cossos ens porti a prendre decisions com aquesta. Ara mateix no m¡¯operaria.

P. Qu¨¨ va passar perqu¨¨ els seus pares la portessin amb sis anys a un estudi de doblatge?

R. La meva germana i jo est¨¤vem en una coral a l¡¯escola i la professora de m¨²sica, que componia, ens va dir que necessitava nens per a anuncis. La meva germana va comen?ar a fer un personatge de [la s¨¨rie infantil] La banda del patio i jo anava a veure-la cada punyeter dia. Em fascinava aquest m¨®n. Llavors vaig insistir que jo tamb¨¦ volia fer-ho, perqu¨¨ no tenia cap vergonya, i era pesad¨ªssima i em van agafar per ser Caillou.

P. I els seus pares no els preocupava que es dediqu¨¦s a aix¨°? Al cap i a la fi ¨¦s comen?ar a treballar sent molt petita.

R. ?s que per a mi era una activitat extraescolar que em motivava tant que gaireb¨¦ em feia estudiar m¨¦s i acabar abans els deures per dedicar-m¡¯hi. I despr¨¦s, durant molts anys que he fet teatre, una activitat molt prec¨¤ria, aquests diners s¨®n els que m¡¯han perm¨¨s arriscar en projectes art¨ªstics.

P. Vost¨¨ va fer una adaptaci¨® de Shakespeare en qu¨¨ convertia Ricard III en una dona de 27 anys...

R. Aix¨° va ser durant una resid¨¨ncia art¨ªstica a Nova York. M¡¯interessava molt¨ªssim perqu¨¨ els malvats de Shakespeare, els malvats en general, aconsegueixen que el p¨²blic empatitzi amb el pitjor de l¡¯¨¦sser hum¨¤. Hi ha un Ricard III en tots nosaltres. Tamb¨¦ hi ha una Julieta. Hem d¡¯acceptar aquestes parts i deixar de dividir-nos en bons i dolents.

P. Creu que vivim un moment en qu¨¨ s¡¯exigeix als artistes un posicionament de blancs o negres?

R. Jo crec que una persona pot actuar malament en un context i no ser necess¨¤riament malvada. No s¡¯ha de ser ben¨¨vol amb les persones que generen discursos d¡¯odi o que la caguen estrepitosament, per¨° trobo el linxament p¨²blic una cosa molt medieval. Entenc que hi hagi persones que pensin que ¨¦s una manera molt efica? de neutralitzar coses que no t¡¯agraden, per¨° al final l¡¯¨²nic que generes ¨¦s por que et posin a la guillotina de la pla?a del poble.

R. I ha sentit vost¨¨ aquesta por alguna vegada des que est¨¤ a l¡¯ull p¨²blic?

R. Sempre hi ha por, perqu¨¨ com m¨¦s creix el projecte, m¨¦s altaveu tinc. Em sabria molt greu ferir alguna sensibilitat, sobretot si ¨¦s sense voler, perqu¨¨ si ¨¦s volent, doncs b¨¦, mira, aquesta ¨¦s la meva opini¨®, ja est¨¤. Per¨° afortunadament no m¡¯he vist ficada en cap merder...

P. Per¨° jo ho vaig somiar o la vaig veure al vaixell de C. Tangana?

R. Ahhh [rialles] No, no, jo vaig estar en un iot amb ell tamb¨¦, per¨° la setmana anterior a l¡¯esc¨¤ndol. No ens coneix¨ªem i vam coincidim a l¡¯aeroport perqu¨¨ an¨¤vem al mateix festival i vam passar uns dies molt macos a Mallorca.

P. Es considera ambiciosa?

R. S¨ª, s¨ª. Soc ambiciosa. El que passa ¨¦s que vinc d¡¯haver plantat moltes altres llavors que no han funcionat tant, aix¨ª que amb l¡¯¨¨xit d¡¯ara tampoc ¨¦s que m¡¯estigui flipant molt. N¡¯estic gaudint des d¡¯un lloc bastant sa. Si creix m¨¦s r¨¤pid igual m¡¯agafa un infart. Em faria molt pal no poder tenir una vida normal, convertir-me en David Bisbal. No poder anar pel carrer ¨¦s un preu que no s¨¦ si em ve de gust pagar. ?s a dir que m¡¯agrada la m¨²sica, per¨° el primer que m¡¯agrada ¨¦s la vida.

P. Sembla molt segura de si mateixa. D¡¯on ve aix¨°?

R. Jo diria que de l¡¯amor. No s¨¦. Els meus pares m¡¯han donat molt d¡¯amor des que era molt petita i m¡¯han fet creure que tot el que feia era l¡¯h¨°stia. M¡¯han donat molt suport en tots els meus passos. I despr¨¦s, que vaig comen?ar molt jove a fer coses. A m¨¦s si tu crees alguna cosa des de la teva honestedat et fas molt m¨¦s immune a la cr¨ªtica, perqu¨¨ ¨¦s la teva puta honestedat, o sigui, no hi ha res m¨¦s. ?s la teva veritat.

P. Fa molta broma amb all¨° de ¡°ser una pija de les teresianes¡± i es disfressa amb l¡¯uniforme de la seva escola als concerts. Com va ser la seva relaci¨® amb les monges?

R. En tinc una de freda i una de calenta. D¡¯una banda, va ser sortir d¡¯all¨¤ i comen?ar a crear coses i adonar-se que sentia all¨¤ una repressi¨® molt forta. Per¨° d¡¯altra banda, encara que jo no sigui excessivament cat¨°lica, perqu¨¨ per a mi D¨¦u ¨¦s justament llibertat i expressi¨®, s¨¦ que la meva connexi¨® amb l¡¯espiritual ve d¡¯all¨¤. Hi ha gent que em pregunta si soc de l¡¯Opus, i entenc que ho pensin, perqu¨¨ de vegades em sento i dic, mare meva, per¨° aquesta experi¨¨ncia m¡¯ha deixat a dins com una espelma encesa. Tamb¨¦ ho podria atribuir a la meva ¨¤via, que ¨¦s una persona que acaba de morir, per¨° que sempre em va transmetre aix¨° de mirar al cel i entendre la immensitat. D¡¯altra banda, els meus pares han estat sempre molt creatius. La meva mare sempre va dir que volia ser corista de Julio Iglesias.