El periodisme, el millor ofici? Ni de conya

Hi ha dies en qu¨¨ el periodisme s¡¯exerceix tremolant. De fred, de por, de r¨¤bia. De pena o angoixa, tamb¨¦. Tremolant de cap a peus. Com quan entrem, per primer cop, en una unitat de cures intensives durant el pitjor moment de la primera onada de la pand¨¨mia i ens cau el m¨®n a sobre. Com una sacsejada de realitat, despr¨¦s de tants dies comptant malalts i morts des de casa, la crisi sanit¨¤ria tenia veu, ulls i cara. I en el moment, prens notes, i preguntes, i et responen. I afines l¡¯o?da per capturar converses alienes o els sorolls estranys d¡¯aquell lloc poc accessible. Per¨° llavors te¡¯n vas a casa, ordenant el reportatge al cap, i comences a digerir tot el que saps que no explicar¨¤s: el nus que se¡¯t va fer a la gola quan vas veure aquell noi intubat que ¨¦s gaireb¨¦ de la teva edat i que no saps si se¡¯n sortir¨¤, o el mal de panxa que encara avui t¡¯atrapa quan penses en aquell altre senyor que, amb la mirada perduda, nom¨¦s esperava que pass¨¦s el temps i a veure qu¨¨.

El periodisme no ¨¦s el millor ofici del m¨®n, ni de conya. No s¨¦ en qu¨¨ pensava Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez quan ho va dir, i que D¨¦u em perdoni per contradir D¨¦u, per¨° no, no ho ¨¦s. No ho ¨¦s cada dia, almenys.

S¡¯explica ben poc ¡ªi es romantitza molt¡ª la precarietat que es cruspeix la professi¨®, les jornades interminables sense veure la llum del dia i l¡¯ego insuportable que ens agafa quan ens pensem que triomfem per quatre retuits i un parell de titulars. Pobres mindundis, que confonem vocaci¨® amb devoci¨® i vivim esclaus del nostre gust per agradar.

Per¨° del que menys es parla ¨¦s del que callem: d¡¯aquells moments que no arribem mai a explicar, per¨° que guardem per sempre a la motxilla de l¡¯ofici. S¨®n aquelles coses que, com explicava la Clara Blanchar en la newsletter d¡¯El Pa¨ªs Barcelona, no diem ¡°per pudor, per respecte al protagonista, per no estigmatitzar, per no assenyalar una font¡±. O, simplement, perqu¨¨ a ning¨² li interessa ¡ªni li ha d¡¯interessar¡ª la c¨¤rrega emocional que el periodista s¡¯emporta a casa quan surt d¡¯una entrevista o penja una trucada que el deixa fet caldo.

Ens ensenyen, amb m¨¦s o menys fortuna, a venir plorat de casa. I a tirar d¡¯ofici quan venen maldades. Per¨° hi ha dies ¡ªi hist¨°ries¡ª que et trenquen l¡¯¨¤nima en mil bocins i fas el cor fort perqu¨¨ ¨¦s el que toca. Per¨° el que voldries ¨¦s baixar de la vida una estona i deixar-ho tot. Aquests dies, el periodisme ¨¦s el pitjor ofici del m¨®n.

¡°Qu¨¨ hi farem¡±, et repeteixes. Empasses saliva i no l¡¯hi dius a ning¨². Potser al fot¨°graf que t¡¯acompanya i que, gaireb¨¦ sempre, a m¨¦s de fer fotos, ¨¦s coix¨ª, c¨°mplice, m¨¤ dreta i consol. Encara gr¨¤cies que tenia el Massi Minocri al costat quan em van comen?ar a tremolar les cames en una habitaci¨® de cures pal¡¤liatives, mentre entrevistava una pacient amb un c¨¤ncer avan?at: aquella mirada amiga quan et veu els ulls vidriosos entre pregunta i pregunta i la m¨¤ a l¡¯esquena a la sortida, mentre et brollen dos llagrimots gegants que t¡¯omplen de vergonya i r¨¤bia per no venir ben plorat de casa, fan menys amargs els dies m¨¦s dif¨ªcils.

Tamb¨¦ era amb el Massi el dia que vam con¨¨ixer la Raquel Txavarria, llavors postrada en un llit d¡¯hospital, inconscient i amb mig crani obert a causa d¡¯una hemorr¨¤gia subaracnoidal que la tenia m¨¦s enll¨¤ que aqu¨ª. El reportatge no era sobre ella, per¨° per ella ens en vam anar cap a casa destrossats, arrossegant els peus i rumiant sobre la mateixa noia que, per obra i gr¨¤cia de la medicina, ens va obrir la porta de casa seva pocs mesos despr¨¦s, mentre tots dos, plantats a repl¨¤ de casa seva, nom¨¦s pod¨ªem sanglotar en veure-la dempeus i b¨¦.

Passar-ho malament no t¨¦ res de bonic ni enalteix l¡¯ofici. ?s natural i cal assumir-ho, per¨° tampoc toca blanquejar les males estones i amagar els moments baixos. Que hi s¨®n, com passa amb les meigas: no es veuen, per¨° hi s¨®n. I s¨®n una merda. Aqu¨ª, en el primer m¨®n, amb les coses m¨¦s banals; i all¨¤, a qualsevol lloc, cobrint guerres, fams i altres mals.

Fa unes setmanes, poc despr¨¦s d¡¯un reportatge en un centre d¡¯oncologia infantil de Barcelona, el fot¨°graf Albert Garcia, em va enviar un missatge: ¡°No paro de pensar... He sortit tocat¡±, deia. Hi ha dies que fan mal. I , tot i els somriures immensos d¡¯aquells nens i de la resist¨¨ncia estoica d¡¯uns pares que t¡¯obren les portes de la seva vida, se t¡¯ennueguen les paraules i ja no saps qu¨¨ dir ni qu¨¨ preguntar. Fas el cor fort, per¨° flaqueges. I calles. I no l¡¯hi dius a ning¨².

Potser tenim sort de veure i explicar un mili¨® de coses bones, dolentes o regulars. Per¨° aquest no ¨¦s el millor ofici del m¨®n. No sempre. En una agenda dels anys d¡¯universitat, un cop vaig apuntar una frase que va dir un professor, Xos¨¦ Antonio Neira Cruz, i que avui pren valor com el retrat m¨¦s afinat per descriure l¡¯ofici: ¡°El periodisme ¨¦s la professi¨® m¨¦s bonica del m¨®n i, al mateix temps, la m¨¦s desagradable. I aix¨° ¨¦s el que el fa gran¡±. Per¨° aix¨° no ens ho expliquen.