Paul Klee, m¨¦s enll¨¤ del visible

¡°Porteu els vostres deixebles a la natura. Porteu-los a veure com es forma una papallona, perqu¨¨ arribin a ser tan rics, tan m¨°bils i tan originals com la natura.¡± A Klee. Cuadrados m¨¢gicos ¡ªun llibret de la Colecci¨®n Minia publicat el 1957 per l¡¯Editorial GG¡ª, el cr¨ªtic Joseph-?mile Muller posa aquest consell dirigit a un pedagog en boca del pintor germanosu¨ªs. Com ell mateix precisa, el fet que Paul Klee (1879-1940) mai hagu¨¦s estat amic del naturalisme no significava que hagu¨¦s viscut d¡¯esquena a la natura. Al contrari: l¡¯emoci¨® que li provocava el va dur a estudiar-la i analitzar-la obsessivament, amb passi¨® i amb precisi¨®, d¡¯aquella manera amb qu¨¨ t¡¯apropes nom¨¦s a all¨° que et captiva i, a la vegada, et commou. Segons Muller, la intenci¨® de Klee no era imitar-ne l¡¯aparen?a, sin¨® desentrellar-ne les lleis internes. ?s a dir, buscar-ne l¡¯ess¨¨ncia i fer-la visible. I aix¨° queda ben pal¨¨s a la nova exposici¨® temporal de la Fundaci¨® Joan Mir¨® de Barcelona, que es pot visitar fins al proper 12 de febrer. Una proposta que va m¨¦s enll¨¤ perqu¨¨, amb la voluntat de trencar el relat monogr¨¤fic imperant, inclou quatre obres d¡¯autoria femenina que, en di¨¤leg amb les de Klee, aporten un context hist¨°ric tan interessant com necessari.

Incloure les obres de quatre dones artistes t¨¦ la voluntat de trencar el relat monogr¨¤fic imperant

Un nen de quatre anys dibuixa a llapis un cargolet sobre una l¨¤mina cient¨ªfica on apareixen il¡¤lustrats dos escarabats d¡¯un realisme palmari. Un home de seixanta anys que pateix una malaltia degenerativa pinta amb ceres negres i blaves una de les seves darreres obres i la titula Aquesta estrella ensenya a inclinar-se (1940). Aquest salt temporal entre la figuraci¨® primig¨¨nia i l¡¯abstracci¨® final resumeix la traject¨°ria vital i art¨ªstica de Klee, un dels artistes m¨¦s reconeguts de l¡¯avantguarda europea. Tamb¨¦ ¨¦s la coartada de la comiss¨¤ria Martina Mill¨¤ ¡ªcap d¡¯exposicions de la Fundaci¨® Joan Mir¨®¡ª per articular una posada en escena que permet al visitant acompanyar Klee en el seu descobriment de la natura i tamb¨¦ en la (re)lectura que en fa al llarg dels anys, incloent-hi la influ¨¨ncia dels escrits de Goethe.

En el mar de dibuixos repartits en quatre sales, anar al comp¨¤s de la cronologia et permet connectar amb el Klee estudiant que descobreix la seva personalitat art¨ªstica; el Klee que viatja a Tun¨ªsia i queda marcat pel seu paisatge; el Klee que durant una d¨¨cada es converteix en docent de l¡¯escola Bauhaus, on escriu el manifest Vies per a l¡¯estudi de la natura (1923); i el Klee que, malalt i en temps de descompte, excel¡¤leix en la seva capacitat de s¨ªntesi a pesar d¡¯haver de pintar amb els dits. Aquestes etapes s¡¯enriqueixen amb obres de tres artistes coet¨¤nies de Klee: una composici¨® abstracta de l¡¯alemanya Gabriele M¨¹nter, membre invisibilitzat del grup d¡¯expressionistes de Munic El Genet Blau; un impressio?nant dibuix geom¨¨tric de l¡¯artista i guaridora hol¨ªstica su?ssa Emma Kunz; i uns protozous surrealistes de la gallega Maruja Mallo. La darrera aportaci¨® ¨¦s una instal¡¤laci¨® de l¡¯artista contempor¨¤nia su?ssa Sandra Knecht que reflexiona sobre art, ruralitat i malaltia.

En aquesta acurada selecci¨® d¡¯obres de Klee, Mill¨¤ ha comptat amb la col¡¤laboraci¨® de Fabienne Eggelh?fer, comiss¨¤ria en cap del Zentrum Paul Klee de Berna. Aquest di¨¤?leg ha obert un interessant intercanvi entre les dues institucions que culminar¨¤ al gener amb la inauguraci¨® al museu su¨ªs d¡¯una exposici¨® sobre les obres en gran format de ?Joan Mir¨® (1893-1983). Precisament, va ser el pintor catal¨¤, gran admirador de Klee, qui parlava de quadres que havien de ser ¡°fecunds¡±: poc importava el que s¡¯hi veia, ja fossin flors, personatges o cavalls, si s¡¯hi revelava un m¨®n, alguna cosa viva. ¡°Dos i dos no fan quatre. Nom¨¦s fan quatre per als comptables. Per¨° no cal limitar-se a aix¨°; el quadre ha de donar-ho a comprendre: ha de fecundar la imaginaci¨®¡±, va dir. En aquestes reflexions de Mir¨® ¡ªfruit d¡¯una llarga conversa que va tenir el 1958 amb Yvon Taillandier i que el cr¨ªtic franc¨¨s va recollir a Mir¨®. Yo trabajo como un hortelano (Editorial GG, 2018)¡ª, plana un proc¨¦s creatiu que beu del de Klee. Sota la met¨°dica mirada del germanosu¨ªs, un peix, una flor, una muntanya, un paisatge o un fenomen meteorol¨°gic poden ser representats per diferents llenguatges, alguns m¨¦s figuratius, altres m¨¦s abstractes, per¨° que sempre en revelen l¡¯ess¨¨ncia. I viceversa: un mateix llenguatge pot servir per expressar temes diferents. Aquesta mescla ¡ªbuscada i ben trobada¡ª sobrevola l¡¯exposici¨® i mostra Klee com un poe?ta de la natura, per¨° tamb¨¦ com un constructor seu.

Els dibuixos mostren Klee com un poeta de la natura, per¨° tamb¨¦ com un constructor seu

En un moment de la hist¨°ria en el qual la natura est¨¤ al centre del debat, per ferida, maltractada i explotada, sempre reconforta que prengui protagonisme. Resseguir la mirada de Klee ¡ªobservadora i contemplativa, per¨° tamb¨¦ escrutadora i anal¨ªtica¡ª a trav¨¦s dels seus dibuixos i herbaris convida a parar atenci¨® en el que ¨¦s petit i ens envolta, i que per costum donem per descomptat: una fulla, una llavor voladora, una pedra de riu, una cortina de pluja, el vol sigil¡¤l¨®s d¡¯una papallona... Segons Klee, aquest di¨¤leg ¨¦s condici¨® sine qua non per a un creador. ¡°L¡¯artista ¨¦s hum¨¤, i com a tal ¨¦s natura i part de la natura en la natura mateixa¡±, va deixar escrit en el seu manifest, on tamb¨¦ advocava per fer visible ¡°l¡¯art de contemplar impressions i representacions no ¨°ptiques¡±. Potser com aquell petit secret que Mir¨® va confessar a Taillandier: ¡°Veure un arbre em genera un impacte, com si fos alg¨² que respir¨¦s, que parl¨¦s. Un arbre tamb¨¦ ¨¦s alguna cosa humana¡±. I potser aquesta ¨¦s una de les altres cordes que volia estirar Mill¨¤ amb una curadoria que va m¨¦s enll¨¤ del visible, que ens ressitua en una problem¨¤tica d¡¯actualitat i d¡¯abast mundial ¡ªl¡¯inexorable canvi clim¨¤tic¡ª, i que ressona amb les estrat¨¨gies de superviv¨¨ncia de la bi¨°loga i fil¨°sofa Donna Haraway, partid¨¤ria de recompondre¡¯ns afectivament i de manera tentacular amb el m¨®n que ens envolta. Fer-nos visibles des de l¡¯ess¨¨ncia, all¨¤ on sempre trobarem Klee.

Paul Klee i els secrets de la natura?

Fundaci¨® Joan Mir¨®?
Comiss¨¤ria: Martina Mill¨¤ i Fabienne Eggelh?fer (Zentrum Paul Klee, Berna)
Fins al 12 de febrer del 2023