L¡¯univers invisible d¡¯Enric Tormo, figura clau en la producci¨® gr¨¤fica de Brossa i Mir¨®

En el proc¨¦s de producci¨® d¡¯una obra gr¨¤fica hi ha sempre dos aspectes fonamentals a tenir en compte: la part creativa i comunicativa, aquella que representa l¡¯autor creador i per la qual ¨¦s reconegut; i la part t¨¨cnica, aquella que duu a terme l¡¯impressor, que plasma i materialitza mitjan?ant procediments mec¨¤nics el que l¡¯autor ha pensat. La relaci¨® que s¡¯estableix entre aquests dos agents ¨¦s diferent i variable en cada pe?a i en cada projecte gr¨¤fic. Enric Tormo ¨¦s un exemple particular dels protagonistes invisibles de les arts gr¨¤fiques, un impressor que investiga noves solucions t¨¨cniques i un maquetador de gran professionalitat, a m¨¦s a m¨¦s d¡¯acad¨¨mic. Com diu Aitor Quiney a Enric Tormo. La invisibilitat del Dau (Fundaci¨® Joan Brossa - Ajuntament de Barcelona, 2022), ¨¦s ¡°un tip¨°graf de ra?a¡±.

Es tracta d¡¯un llibre vinculat a l¡¯exposici¨® La invisibilitat del Dau. Enric Tormo, gravador i fot¨°graf, del Centre de les Arts Lliures - Fundaci¨® Joan Brossa. La publicaci¨® inclou un estudi exhaustiu signat per Aitor Quiney, un recull extens de material gr¨¤fic i una selecci¨® de m¨¦s de 200 imatges. Destaca un plec inicial de fotografies en blanc i negre que funcionen a mode de pr¨°leg del llibre, presentant les amistats i els contactes que Tormo va establir durant la seva traject¨°ria professional i personal.

Parlar de Tormo ¨¦s endinsar-se en una figura clau en la producci¨® gr¨¤fica de Brossa o Mir¨®

Parlar d¡¯Enric Tormo (Barcelona, 1919-2016) ¨¦s endinsar-se en una figura clau en la producci¨® gr¨¤fica de grans noms com Joan Brossa, Joan Mir¨® i el col¡¤lectiu Dau al Set. Impressor, gravador, tip¨°graf, t¨¨cnic, historiador i pedagog d¡¯arts gr¨¤fiques, es form¨¤ als Salesians. No ¨¦s una dada irrellevant el fet que la seva mare l¡¯hagu¨¦s inscrit a la formaci¨® de ¡°caixista-tip¨°graf¡±, una decisi¨® que va determinar la seva vida. Tamb¨¦ va cursar estudis de Belles Arts a la Llotja, despr¨¦s de superar les retic¨¨ncies familiars, gr¨¤cies a la insist¨¨ncia del mateix Tormo. Aquestes dues formacions el complementaven: les aptituds creatives i art¨ªstiques apreses a la Llotja se sumaven a la capacitat compositiva visual i de maquetaci¨® dels Salesians, i aix¨° li va permetre entrar a treballar en els tallers de propaganda de la Rep¨²blica, tot fent equip amb altres professionals (dibuixants, fot¨°grafs,¡­) amb els quals van crear cartells i impresos d¡¯una alta modernitat gr¨¤fica i un missatge consistent que es van difondre arreu, esdevenint imaginari col¡¤lectiu republic¨¤.

La publicaci¨® al voltant de la figura de Tormo ressegueix la seva vida i ens acosta a la seva figura a trav¨¦s de les relacions personals i professionals que va mantenir. Un dels noms m¨¦s importants en aquest univers professional i personal fou Joan Brossa, una amistat forjada a trav¨¦s de les seves passions compartides. De ben petits es conegueren traginant enc¨¤rrecs pels carrers de Barcelona i, posteriorment, van fer el servei militar a Salamanca. J.V. Foix i Joan Prats foren guies per als dos joves, mostrant-los llibres i publicacions sobre els nous moviments art¨ªstics de l¡¯¨¨poca. Tormo i Brossa compartiren una vida dedicada a l¡¯art, el gravat popular, la tipografia i la consci¨¨ncia i milit¨¤ncia sociopol¨ªtica de combat. Des de l¡¯antifranquisme i en la defensa del catalanisme com a principi. Treballaren plegats en les obres de Brossa, investigant i desenvolupant les millors t¨¨cniques i acabats en cada projecte. D¡¯aquests treballs va sorgir la possibilitat que Tormo treball¨¦s amb Joan Mir¨®. Brossa havia parlat a Mir¨® de la feina com a gravador de Tormo i aquest darrer va prendre, segons l¡¯editor Joan Prats, la responsabilitat i la col¡¤laboraci¨® t¨¨cnica del tiratge de les litografies de Joan Mir¨® que formaven l¡¯anomenada Serie Barcelona, editades l¡¯any 1944, demostrant absoluta compet¨¨ncia i zel en la comesa de les funcions que li van ser encomanades.

Carders 15 era un punt de trobada, debat i experimentaci¨®, un espai d¡¯aprenentatge constant

Al llarg de la seva vida com a treballador gr¨¤fic, la tasca de Tormo es desenvolupava en equilibri entre la investigaci¨® de noves solucions t¨¨cniques i les maquetacions m¨¦s conservadores. Era una ¨¨poca d¡¯experimentaci¨® en l¡¯art i les arts gr¨¤fiques: cerca de nous formats, expressivitat a trav¨¦s de les cal¡¤ligrafies, ¨²s de les tipografies com a recursos importants, treball i investigaci¨® amb diverses t¨¨cniques i materials com el collage, les aiguades, el guaix, les tintes, les aquarel¡¤les¡­ Compaginava les tasques m¨¦s d¡¯ofici amb les feines editorials ¡ªde disseny de nadales, participacions de boda o la maquetaci¨® de guies tur¨ªstiques¡ª amb l¡¯autoedici¨® dels seus propis projectes. ?s aix¨ª com l¡¯any 1946, en una sala contigua al pis nou on s¡¯havia instal¡¤lat amb la seva dona, Maria Ballester, funda el seu primer taller Carders 15. Aquell taller fou un laboratori d¡¯investigaci¨® tipogr¨¤fica, composici¨® i gravat. Una v¨¤lvula d¡¯escapament per crear des de i per a la llibertat.

El taller es convert¨ª en un punt clau per a Dau al Set (Joan Brossa, Arnau Puig, Joan Pon?, Antoni T¨¤pies, Modest Cuixart i Joan-Josep Tharrats) i altres creadors de l¡¯¨¨poca. Un punt de trobada, debat, experimentaci¨® i treball en directe de les seves pr¨°pies cre?a?cions, un espai d¡¯aprenentatge constant de l¡¯ofici i de relacions amb artistes i projectes: ¡°Un min¨²scul oasi en el sec¨¤ pedreg¨®s de l¡¯¨¨poca¡±, tal com el definia Dol?a Tormo. Tots en tenien clau i entraven i sortien quan volien passant per casa dels Tormo-Ballester.

Aquest teixit d¡¯artistes i professio?nals deix¨¤ un llegat de relacions personals a trav¨¦s de les arts i els oficis. Un testimoni d¡¯amistat a trav¨¦s dels intercanvis i regals d¡¯obres d¡¯art, cartes, poemes, edicions, postals¡­ La col¡¤lecci¨® d¡¯art d¡¯Enric Tormo i Maria Ballester n¡¯¨¦s un clar exemple, amb peces de Joan Mir¨®, Joan Pon?, Ant¨°ni T¨¤pies, Modest Cuixart o Joan-Josep Tharrats.

El llibre, doncs, ¨¦s un homenatge a l¡¯esperit d¡¯una ¨¨poca a trav¨¦s de la narraci¨® biogr¨¤fica de la vida d¡¯Enric Tormo, apropant-nos a l¡¯univers poc visible del mateix Tormo i presentant documentaci¨® in¨¨dita d¡¯artistes coetanis com el grup Dau al Set o Joan Mir¨®.

Enric Tormo, la invisibilitat del Dau?

Aitor Quiney?
Ajuntament de Barcelona, 2022
322 p¨¤gines. 20 euros