¡®The White Lotus II¡¯, un disgust

Quina durada ha de tenir una s¨¨rie? No hi ha una recepta ¨²nica perqu¨¨ hi juguen molts factors. El principal: que els guionistes encara tinguin coses per explicar. Per¨° m¨¦s d¡¯una vegada es fabriquen noves temporades que no calien i s¡¯embolica la troca d¡¯una manera que, al final, com va passar a Perdidos, ni els seus mateixos autors saben sortir de l¡¯emb¨²s argumental que han organitzat. Un altre cas m¨¦s lleu ¨¦s la darrera temporada de l¡¯admirable The Good Fight, introduint o revifant personatges i fils narratius que la desmilloren i et fan preguntar ?qu¨¨ dimonis ha passat?

Qu¨¨ dimonis ha passat? ?s la pregunta despr¨¦s d¡¯haver vist sis cap¨ªtols de la segona temporada de The White Lotus. Els precedents de la primera eren engrescadors. De sobte apareixia una s¨¨rie que discretament feia una de les pintures m¨¦s sarc¨¤stiques de determinats elements d¡¯una burgesia amb ¨ªnfules aristocratitzants i dibuixava la lluita de classes sense sermonejos. Tot i que la cr¨ªtica nord-americana ha aplaudit majorit¨¤riament aquest segon any de la creaci¨® de Mike White, la perip¨¨cia dels nous hostes en un hotel de Sic¨ªlia no t¨¦ ni l¡¯enginy ni la mala bava de la cr¨°nica hawaiana de la primera temporada.

Posats a ser indulgents, es podria considerar que la cr¨ªtica m¨¦s aguda a la nova galeria de milionaris ¨¦s que m¨¦s d¡¯un viu addicte al mercat del sexe. Uns clients que, naturalment, tenen problemes per amagar el comer? que practiquen, mals pagadors d¡¯unes professionals -una d¡¯elles, que vol ser cantant, m¨¦s eventual en aquest ofici- realment encantadores i mereixedores de ser estimades. Elles s¨®n les explotades per aquests rics perp¨¨tuament instal¡¤lats en la simulaci¨®, l¡¯aparen?a, el gallejar, el menyspreu a l¡¯altre. El resultat, a m¨¦s d¡¯una recreaci¨® en els paisatges sicilians i els interiors senyorials, ¨¦s, de fet, un vodevil on les parelles i les fam¨ªlies o s¡¯enganyen o es vigilen o les dues coses alhora. Sense m¨¦s suc ni bruc. ?s previsible que, si ho volen arreglar, al darrer episodi facin esclatar la impostura finolis d¡¯aquesta tropa de ricatxos -de fet s¡¯ha de resoldre la inc¨°gnita d¡¯un cad¨¤ver que apareix al primer cap¨ªtol i de qui l¡¯espectador ignora la seva identitat. Pot ser que ho facin... per¨° no posar¨¤ remei al visionat de sis cap¨ªtols pobrissons i reiteratius en les situacions. Dels hostes que la s¨¨rie ens presenta, solament una vella coneguda de la primera temporada, que viu perplexa en un m¨®n que li han canviat, i un noi capa? de tendresa construeixen personatges amb m¨¦s angles. Els sentiments, la bonhomia i els problemes de veritat s¨®n patrimoni dels subalterns, dels desemparats.

La gent de Serielizados ha publicat un llibre on repassen els principals t¨ªtols de la ind¨²stria de les s¨¨ries nord-americana i espanyola. Es diu El gran atrac¨®n pels 30 anys que porten ¡°devorant s¨¨ries¡±. Hi ha un breu, per¨° suggeridor pr¨°leg, de Bob Pop on s¡¯afirma que les s¨¨ries no s¨®n televisi¨® perqu¨¨ s¨®n refugi, abismes, companyia, desafiaments, turisme emocional.... Unes met¨¤fores que poden admetre¡¯s. M¨¦s dif¨ªcil ¨¦s compartir una darrera afirmaci¨® segons la qual... les s¨¨ries no s¨®n televisi¨® perqu¨¨ la televisi¨® est¨¤ feta per a l¡¯oblit. Una afirmaci¨®, segurament, per afalagar els autores del llibre que perpetuen la mem¨°ria d¡¯una bona colla de t¨ªtols. Per¨° hi ha programes de televisi¨® memorables i s¨¨ries que un s¡¯estima m¨¦s no recordar. Per exemple, aquesta segona temporada de The White Lotus. Millor aix¨° que arrossegar el disgust d¡¯haver-la vist.