Els millors 22 llibres del 22

No emergeix, per¨° potser estigui latent. ?s la r¨¤bia d¡¯una societat quan no veu clar el seu horitz¨®. Aquest ¨¦s el tema de la novel¡¤la de Sebasti¨¤ Alzamora que confirma l¡¯escriptor mallorqu¨ª com una figura de refer¨¨ncies de les nostres lletres. Els col¡¤laboradors de Quadern, de manera clara l¡¯han escollit el millor llibre catal¨¤ del 2022.

Aquest 2022 hem tingut molt bons llibres que mostraven r¨¤bia i que buscaven harmonia. Hi ha el crit de Maria Nicolau alertant-nos que un model de societat deshumanitzada s¡¯ha instal¡¤lat a la nostra cuina i hi ha la recerca de veritat de Juli¨¤ Guillamon vivint l¡¯any a la natura, la mateixa natura que Llu¨ªs Calvo converteix en epopeia human¨ªstica o que Antoni Veciana converteix en mite mar¨ªtim a trav¨¦s d¡¯un peix en una f¨¤bula sobre la superviv¨¨ncia de la llibertat.

En la prosa de no ficci¨®, com un comiat en plenitud, destaca la filigrana de Vicen? Pag¨¨s Jord¨¤ per pensar la modernitat a trav¨¦s de la saga dels Kennedy. Per fi hem pogut disposar d¡¯una biografia solvent, documentada i narrativa, de Gabriel Ferrater. I altres recerques culturals per legitimar veus cr¨ªtiques les hem descobert al ventall d¡¯afinitats electives que ens mostra Marina Garc¨¦s, a la nova aproximaci¨® de Rodoreda de Merc¨¨ Ibarz o a la recerca biogr¨¤fica d¡¯Ismael Smith que proposa Sebasti¨¤ Portell.

1. R¨¤bia

Sebasti¨¤ Alzamora
Proa

Per Enric S¨°ria

La primera cosa que crida l¡¯atenci¨® en una novel¡¤la com R¨¤bia ¨¦s la pot¨¨ncia de l¡¯estil. Alzamora t¨¦ una gran facilitat de paraula, amb una prosa d¨²ctil, pl¨¤stica, d¡¯un tremend poder d¡¯evocaci¨®, per¨° no sol ser emf¨¤tic i evita els virtuosismes balders en qu¨¨ la destresa verbal el podria fer inc¨®rrer. Es coneix que, a m¨¦s de narrador, ¨¦s poeta, i el seu verb ¨¦s cenyit i, quan cal, sentenci¨®s, amb la seca contund¨¨ncia d¡¯un cop ben escandit. De fet, la millor virtut d¡¯aquesta prosa ¨¦s r¨ªtmica. Alzamora domina la cad¨¨ncia de les frases i amida amb extraordin¨¤ria precisi¨® els canvis de din¨¤mica i to. Aix¨ª, pot passar amb una flexibilitat notable de la ironia enjogassada a una ¨ªntima comprensi¨® del que experimenten els seus personatges, o al colp de puny exacte, que deixa sense al¨¨.

En un passatge d¡¯aquesta novel¡¤la, un veterinari humanista descriu aix¨ª la r¨¤bia: ¡°Un gos amb la r¨¤bia avan?a en l¨ªnia recta i ataca tot el que troba al seu pas, hum¨¤ i animal. I despr¨¦s de cada atac continua, no s¡¯atura ni s¡¯entret¨¦¡±. Aquesta breu descripci¨® cl¨ªnica t¨¦ un pes simb¨°lic important dins la novel¡¤la, per¨° no serviria per qualificar-ne la trama, que ¨¦s tan elusiva i perplexament divagat¨°ria com l¡¯¨¤nima desconcertada del protagonista-narrador. S¨ª que podria definir l¡¯estil amb qu¨¨ est¨¤ escrita. La veu narradora pot ser l¡¯ultratjat testimoni d¡¯un m¨®n vacu i inconnexament fero?, per¨° el que diu va en l¨ªnia recta i no s¡¯atura ni s¡¯entret¨¦ en judicis o conclusions. Plasma el que veu i sent amb aquella freda determinaci¨® que de vegades pot adquirir l¡¯angoixa, i que ¨¦s tamb¨¦ una forma de r¨¤bia.

La trama de R¨¤bia ¨¦s t¨¨nue. Un escriptor fracassat viu amb la seua gossa en una urbanitzaci¨® de platja degradada i farcida de turistes a preu fet. Passeja amunt i avall, de tant en tant xerra amb gent que va trobant-se ¡ªun pastor, un veterinari, un ve¨ª obcecat i agressiu¡ª o recala en un bar, on divaga amb altres parroquians. Podr¨ªem dir que s¨®n amics ¡ªi actuen com a tals¡ª mentre entenguem que s¨®n gent de pas i que els vincles que els uneixen s¨®n casuals i ef¨ªmers. Un parell de fets vio?lents trasbalsaran la rutina del protagonista i revelaran la fragilitat del seu m¨®n.

Es podria objectar que el nucli de la novel¡¤la, i amb ell les p¨¤gines m¨¦s v¨ªvides, se situe en el seu centre, i que la part final siga una dilatada al¡¤legoria d¡¯un viatge interior ¡ªcap al fons de l¡¯¨¤nima ferida del narrador, per¨° tamb¨¦ del substrat hist¨°ric de Mallorca, que oculta el pecat original de la Guerra Civil¡ª, per¨° l¡¯autor deu haver pensat que aquesta al¡¤legoria era necess¨¤ria, perqu¨¨ nom¨¦s aix¨ª es podria revelar l¡¯aut¨¨ntic fons que amaga el mediocre decorat estival. Pense que ¨¦s una decisi¨® encertada. La novel¡¤la no pot tenir conclusi¨® perqu¨¨, com el protagonista-narrador descobrir¨¤ en un dolor¨®s davallament ad inferis, la r¨¤bia es pot inocular, per¨° no t¨¦ curaci¨®.

La r¨¤bia, ac¨ª, no ¨¦s una malaltia de gossos, ¨¦s un estat d¡¯incivilitzaci¨®, o de descivilitzaci¨®. Sura en aquest ambient, que ¨¦s un no-lloc habitat per una no-comunitat: un espai sense cap ancoratge, poblat per turistes borratxos, policies corruptes i gent que viu en un present continu, a l¡¯albur de la casualitat, entre la lletjor indiscriminada de tot el que s¡¯hi pot veure o l¡¯estafa sistem¨¤tica d¡¯anuncis i discursos, on la banalitat del mal pren un caire depauperadament obt¨²s i s¡¯est¨¦n sense fites, sobre un succedani d¡¯arena que ¨¦s en realitat pols t¨°xica d¡¯una pedrera ve?na que els naturistes ingenus usen per empastifar-se el cos, despr¨¦s de nedar en les aig¨¹es brutes de la riba, pensant-se que ¨¦s un passatemps d¡¯all¨° m¨¦s sa. La descripci¨® ¨¦s exacta. Tot ¨¦s post¨ªs, derringlat i meticulosament lamentable, i si es ven com un parad¨ªs, ¨¦s perqu¨¨ no hi ha res m¨¦s. Avui, la realitat ¨¦s un infern que s¡¯ignora, i no pot estranyar que la viol¨¨ncia gratu?ta avance inaturable com un udol fren¨¨tic on res no t¨¦ sentit.

Sebasti¨¤ Alzamora, com a narrador, ha tocat els g¨¨neres m¨¦s diversos: la distopia metaf¨ªsica, la novel¡¤la hist¨°rica i la de terror, la com¨¨dia, el thriller i el western mallorqu¨ª. La major part dels seus relats combinen la mirada realista ¡ªd¡¯una precisi¨® sorprenent¡ª i els ingredients de la cultura pop, passats per una mirada que no ignora la ironia cr¨ªtica de les avantguardes. Alzamora no li t¨¦ por a la cultura de masses: l¡¯observa perqu¨¨ la viu. Per aix¨° pot detectar-ne les contradiccions i les angoixes, que s¨®n les del nostre temps, amb rara penetraci¨®. Entre la cultura de masses i la b¨¤rbarie de masses, hi ha una dial¨¨ctica fero? sota el signe de l¡¯absurd. Aquest ¨¦s tamb¨¦ el m¨®n d¡¯avui. Kafka es passeja per les nostres platges. Nom¨¦s cal saber veure-ho, i escriure-ho.

2. Kennedyana

Vicen? Pag¨¨s Jord¨¤
Folch & Folch

Per Mar Bosch

Alguns no acabem de pair que aquesta sigui l¡¯¨²ltima obra de Vicen? Pag¨¨s Jord¨¤. Per¨° ens ho recorda la faixa, que funciona com un bra?al de dol. Llegir Kennedyana, val a dir, ha estat una experi¨¨ncia carregada de satisfacci¨® clarobscura. Aquest ¨¦s el sentiment. Tenim a les mans un llibre important que s¡¯ha vist eclipsat per la mort del seu autor. Donar la benvinguda a Kennedyanna ¨¦s tamb¨¦ un comiat a la persona que el va escriure. Tanmateix, ho comentava el seu editor, Ernest Folch, el dia de la presentaci¨® a Girona: aquest no ¨¦s ben b¨¦ un llibre p¨°stum, ja que l¡¯autor va intervenir en el proc¨¦s habitual d¡¯edici¨®. L¡¯objecte ¨¦s p¨°stum, per¨° el text no. Per aix¨°, la lectura de Kennedyana en aquestes circumst¨¤ncies pren l¡¯aire que tenen les empreses m¨¦s dignes, i no s¡¯allunya de la qualitat de les seves produccions anteriors. No espereu llegir, per tant, una obra crepuscular perqu¨¨ l¡¯autor no estava en aquesta etapa. Diria que sempre havia estat en l¡¯etapa d¡¯escriure el que desitjava. Aix¨ª ¨¦s com ens acosta, generaci¨® rere generaci¨® d¡¯espectadors directes o subsidiaris, a una trama que ha esdevingut m¨ªtica. ¡°Som en una superproducci¨® ¡ªla dels Kennedy¡ª que recull els temes de fons que ens fascinen des de la guerra de Troia: l¡¯amor i la mort, la bellesa i la viol¨¨ncia, el poder i la p¨¤tria¡±, anuncia la contraportada. Per tant, Kennedyana ens transmet una fascinaci¨® ¡ªla col¡¤lectiva, per¨° sobretot la de Pag¨¨s amb els Kennedy¡ª i, alhora, aconsegueix fascinar-nos com ho fan les bones ficcions. Potser perqu¨¨ est¨¤ escrita amb l¡¯esperit del fl?neur vintag¨¨s, aquella llengua de gr¨¤cia impecable, vestida (elegantment) de nost¨¤lgia pop. I potser perqu¨¨ ¨¦s, a banda del tema, el seu darrer assaig sobre narratologia. ¡°Alliberada de convencions novel¡¤lesques, aquesta trama pot prescindir del final, que sol ser frustrant i empobridor ja que obliga a descartar la resta de les alternatives. (...) Oscar Wilde va escriure que el millor plaer ¨¦s el que et deixa insatisfet perqu¨¨ pots tornar-hi. La perfecci¨® implica una conclusi¨®, per¨° la trama Kennedy ¨¦s perfecta perqu¨¨ no s¡¯acaba mai¡±.

3. Nicolau

Antoni Veciana
La Segona Perif¨¨ria

Per Xavier Pla

?s una rondalla popular mallorquina, o tarragonina o gironina. Mediterr¨¤nia, tant se val. Com totes les rondalles, sap tocar la fibra sensible del lector, t¨¦ la punta emotiva justa per crear un ambient de complicitat i d¡¯ingenu?tat. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s una novel¡¤la ben calculada, una narraci¨® marinera, una hist¨°ria existencial que fa pensar en mites i faules s¨¤vies i erudites, d¡¯Ovidi a Kafka. I est¨¤ escrita deliberadament en una llengua local, dialectal, expressiva i salada (dumenge, ding¨², cunya), en la qual el lector troba els contes de Joaquim Ruyra, All i salobre (la gran novel¡¤la oblidada de Josep M. de Sagarra) i totes les paraules del diccionari Alcover-Moll. Nicolau ¨¦s la primera novel¡¤la publicada per Antoni Veciana i una de les bones sorpreses liter¨¤ries de l¡¯any. Hi ha alguna cosa que l¡¯emparenta amb Junil a les terres dels b¨¤rbars de Joan-Llu¨ªs Llu¨ªs, la novel¡¤la tan celebrada publicada l¡¯any passat. Totes dues s¨®n aparentment senzilles, com si fessin literatura na?f, per¨° en realitat enganyen amb bona mal¨ªcia liter¨¤ria fent creure que expliquen una hist¨°ria ja donada que nom¨¦s hauria calgut transcriure, adaptar i oferir al lector. Nicolau ¨¦s una novel¡¤la amb una gran consci¨¨ncia narrativa. Des del primer moment, Veciana sap que explica una historia irreal que un lector del segle XXI ja no s¡¯empassa f¨¤cilment: el noi que es transforma en peix despr¨¦s de la maledicic¨® materna: ¡°Nicolau! Tal que sempre ets a l¡¯aigua, aix¨ª et tornis peix!¡±. Ell convertit en una mena de sirena masculina, els seus pares i la seva germana, el poble mariner d¡¯una ¨¦poca indeterminada, els mercaders i els pescadors, la posid¨°nia, els musclos i les ostres, tot t¨¦ en aquesta hist¨°ria un pes real i aut¨¨ntic. Per¨° Veciana agafa la rondalla, la gira, l¡¯embolcalla i la desacredita. I el lector es va adonant que no ¨¦s escapisme, ni distracci¨®, ni aventures: que la transformaci¨® f¨ªsica ¨¦s l¡¯¨²nica garantia de superviv¨¨ncia de Nicolau. Tallant l¡¯aigua amb les seves bra?ades, ventant els peus per impulsar-se, nedant d¡¯un port a l¡¯altre, endinsant-se en les negres aig¨¹es abissals, Nicolau fuig a la recerca de la felicitat en un altre m¨®n. Una pura quimera, ¨¦s clar.

4. V¨¨ncer la por

Jordi Amat
Edicions 62

Per Jordi Gr¨¤cia

Els poetes tenen vides p¨²bliques tan singulars com irreductibles a un ¨²nic patr¨®. Quan conquereixen a les llistes de les lectures escolars, semblen estrelles del rock que tothom ha llegit¡­ d¡¯aquella manera, entre una classe de mates, una d¡¯educaci¨® f¨ªsica o endormiscat mentre acaba disset converses a les xarxes m¨¦s enll¨¤ de la matinada. A Gabriel Ferrater pot haver-li succe?t una cosa semblant. Les dones i els dies ¨¦s un dels pocs llibres de vesos en catal¨¤ que, d¡¯en?¨¤ que va sortir el 1968, gaireb¨¦ sempre ha estat a l¡¯abast. Ben llegit? Fa de mal dir. Des de fa pocs anys, aix¨° segur, disposem de l¡¯edici¨® cr¨ªtica i mod¨¨lica de Jordi Cornudella. Si existia una anomalia, era la manca d¡¯una biografia rigorosa i aquesta tamb¨¦ s¡¯ha acabat aquest any del centenari: l¡¯assaig biogr¨¤fic i de lectura cr¨ªtica de Jordi Amat reuneix la doble virtut de proposar una lectura de l¡¯entramat de vida i escriptura a la perip¨¨cia de Ferrater i alhora la d¡¯estimular les ganes d¡¯anar a submergir-se de nou (o per primera vegada) en els versos complexos, dif¨ªcils, sovint opacs d¡¯un poeta de brev¨ªssima vida activa. En tres o quatre anys va canviar el rumb de la l¨ªrica catalana obrint un ventall d¡¯experiments que van des de l¡¯hermetisme hiperenigm¨¤tic i amagat fins a la narrativitat de l¡¯experi¨¨ncia viscuda i colpidora, fantasiejada i fins i tot ficcionada amb les eines de la l¨ªrica, la mem¨°ria i l¡¯engalipada instrumental. D¡¯aix¨° parla a bastament l¡¯assaig d¡¯Amat, volgudament narratiu i poc disposat a la demorada lectura lirona dels poemes perqu¨¨ se l¡¯end¨² l¡¯afany d¡¯entendre integralment les raons d¡¯una biografia emmirallada en un feix de poemes que a tot estirar fan dues-centes planes. Cadascun dels lectors sabr¨¤ decidir on posa l¡¯¨¨mfasi quan torni als poemes de Gabriel Ferrater, i haur¨¤ de saber si la immaduresa estructural d¡¯un home inestable el duu a l¡¯alcoholisme i a l¡¯anar de flor en flor d¡¯adolescents i jovenetes (per V¨¨ncer la por), o si tot plegat no t¨¦ res a veure amb els afanys d¡¯un poeta inesperat, fuga? i enigm¨¤ticament perdurable.

5. Cuina! o barb¨¤rie

Maria Nicolau
Ara Llibres

Per Mar Rocabert

Si fos nom¨¦s un llibre de cuina, segurament no estaria en aquesta llista i, encara menys, en cinquena posici¨®. El que ha escrit Maria Nicolau no se cenyeix al recull de receptes, ni tampoc a un volum de gastronomia, sin¨® que ¨¦s un llibre sobre la seva filosofia de vida, sintetitzada en l¡¯acte de cuinar, que exerceix tant per ofici com per propi benefici. Com ella exposa en la introducci¨®, la cuina ¨¦s l¡¯arma m¨¦s poderosa, ¨²til i revolucion¨¤ria a l¡¯abast de tothom per fer realitat el m¨®n que volem. I a partir d¡¯aquesta premissa, que defensa amb aliments de proximitat i temporada, fent un bon rebost i revisant receptes tradicionals, ha sacsejat el m¨®n gastron¨°mic i els fogons de moltes llars amb els seus consells, trucs i evocacions al voltant del menjar. Gaireb¨¦ una vintena de cap¨ªtols, encap?alats per receptes que s¨®n el fons de la cuina catalana ¡ªcom la sarsuela, el fricand¨®, l¡¯escudella, l¡¯escalivada o els fideus a la cassola¡ª, es converteixen en tan sols una excusa per desplegar tot el coneixement que dona sentit al t¨ªtol. Cal cuinar perqu¨¨ alimentar-nos ¨¦s la base de la nostra vida. En cas contrari, quedarem a merc¨¨ de les empreses de precuinats, que tenen uns altres objectius, raona Nicolau. I perqu¨¨ aquest manifest, que no deixa de ser un retorn als or¨ªgens, passi m¨¦s b¨¦, l¡¯amaneix amb trossos de la seva mem¨°ria personal, com els dinars dels dijous a casa l¡¯¨¤via; amb apunts d¡¯hist¨°ria, lligats als aliments, els cultius o les plagues; amb dades cient¨ªfiques, com les raons f¨ªsiques per les quals no cal posar llevat a un pa de pessic; i fins i tot consells d¡¯economia dom¨¨stica (la veritable economia), convidant a anar m¨¦s enll¨¤ de les cinc esp¨¨cies habituals per menjar peix esquivant la inflaci¨®. No hi falten mencions a les seves lectures, pel¡¤l¨ªcules preferides o a les m¨²siques que l¡¯acompanyen. D¡¯aquesta devoci¨® per les arts se¡¯n beneficien la seva prosa, que flueix com ella mateixa davant de la pantalla ¡ªles seves col¡¤laboracions a la televisi¨® ja li han merescut un personatge a Pol¨°nia¡ª, i el seu vocabulari, que enriqueix amb mots que es van perdent com les estovalles de roba.

6. Males companyies

Marina Garc¨¦s
Galaxia Gutenberg

Per Joan Burdeus

Llegim els intel¡¤lectuals p¨²blics perqu¨¨ davant dels debats angoixosos del present ens fan companyia. ¡°Males companyies, que s¨®n aquelles que a ella sempre l¡¯han portat per bon cam¨ª¡±, diria Marina Garc¨¦s, que al recull d¡¯assajos Males companyies estira aquesta met¨¤fora per cosir un llibre en qu¨¨, en comptes d¡¯atacar un tema amb l¡¯ajuda de lectures i experi¨¨ncies, ha convertit les experi¨¨ncies i les lectures en les protagonistes. L¡¯originalitat conceptual de Garc¨¦s sempre ha degut molt a la gr¨¤cia amb qu¨¨ fa xocar les q¨¹estions contempor¨¤nies amb veus intempestives: parlar de subjectivitat i poder amb ?tienne de La Bo¨¦tie en comptes de Foucault; treure Teresa d¡¯?vila on esperar¨ªem Jacques Lacan; posar Diderot on tocaria Rousseau. Despr¨¦s d¡¯haver fet aportacions filos¨°fiques de fons en totes les lluites progressistes dels darrers anys en qu¨¨ s¡¯ha implicat, aqu¨ª trobem una Garc¨¦s de maduresa m¨¦s relaxada i personal, ideal per ser una mala companyia per a les noves generacions.

7. Cor pirinenc

Llu¨ªs Calvo
lleonard muntaner

Per Anna Maria Iglesia

¡°Entre aquests sentiments vacil¡¤lants del meu cor, sense adonar-me al cam¨ª pedreg¨®s (...), i la llum de la lluna plena ens va ser un dol? consol, de cam¨ª¡±, escriv¨ª Petrarca en el seu fam¨®s text L¡¯ascensi¨® al Mont Ventoux. Hi ha consol, hi ha bellesa, hi ha amor i tamb¨¦ hi ha dol en els versos de ?Llu¨ªs? Calvo a Cor pirinenc, un poema que est¨¤ cridat a convertir-se en tan imprescindible com la prosa de Petrarca. La import¨¤ncia d¡¯aquest poe?mari que, com els poemes ¨¨pics medie?vals, llegim com una novel¡¤la, ¨¦s que fa seu la idea kantiana del bell com all¨° que produeix un plaer desinteressat. I bell ¨¦s el paisatge pirinenc que recorren Fontalb¨¤ i Gotanegra, els seus dos protagonistes, el primer buscant les paraules perdudes i l¡¯altre a la recerca de plantes singulars enmig d¡¯una natura m¨ªtica. A trav¨¦s de la passejada, ens retrobem amb un territori del qual formem part; ¨¦s el territori de les nostres arrels, de la nostra llengua i de la nostra hist¨°ria. ?s el territori, ja explorat per Calvo a El meridi¨¤ de Par¨ªs, de l¡¯amor, per¨° tamb¨¦ de la mort. Contemplar la bellesa amarga d¡¯aquest territori ¨¦s una forma de redempci¨® i de record, de reivindicaci¨® i mem¨°ria de tot all¨° que s¡¯ha perdut.

8. Les hores noves

Juli¨¤ Guillamon
ANAGRAMA

Per Maria Dasca

Vital i imaginatiu, Les hores noves explora el pas de les estacions a trav¨¦s de l¡¯observaci¨® atenta i pacient de la natura. Articulat a trav¨¦s de proses breus, sovint acompanyades de fotografies, el llibre es desenvolupa al llarg de tot un any i es va desplegant, com si es tract¨¦s d¡¯una guia de muntanya, a partir de les observacions que l¡¯autor fa sobre les flors, els horts, la lleva del suro... L¡¯escriptura de Guillamon ¨¦s precisa i suggestiva i sap celebrar els petits canvis que es produeixen al bosc. L¡¯entorn d¡¯Arb¨²cies es converteix en un imaginari din¨¤mic i divers, d¡¯una complexitat que l¡¯escriptura de Guillamon fa destacar, i que ¨¦s fruit de la seva relaci¨® amb el lloc i de les converses amb els pagesos, llenyataires i bombers que el cuiden. Amb la gr¨¤cia expressiva de Josep Pla o la sensibilitat creativa de Helen Macdonald, Les hores noves ens convida a aprendre a mirar i gaudir de la inestimable riquesa del m¨®n viu.

9. Rodoreda, un mapa

Merc¨¨ Ibarz
barcino

Per Anna Ballbona

Rodoreda, un mapa ¨¦s un recorregut per l¡¯aprenentatge intel¡¤lectual, professional i vital de Merc¨¨ Ibarz i una volta m¨¦s en la gran tasca de comprensi¨® de Merc¨¨ Rodoreda i la generaci¨® d¡¯escriptors i creadors dels anys trenta. Amb una lucidesa excepcional, l¡¯escriptora desplega una capacitat interpretativa de mirada ampl¨ªssima i afinada, i posa en relaci¨® pintures, escultures, escriptors, ciutats i plecs de temps diversos. Com ja feia a Labor inacabada, el volum que tanca el Tr¨ªptic de la terra, Ibarz se serveix d¡¯imatges ¡ªaqu¨ª pintures i alguna escultura, d¡¯?ngeles Santos, Remedios Varo, Joan Mir¨®, Joan Pon? o la mateixa Rodoreda¡ª per il¡¤luminar el menys obvi: la ciutat invisible, la Barcelona desapareguda de la Rep¨²blica (i totes les r¨¨mores culturals que se n¡¯arrosseguen, com la desaparici¨® dels lectors o el rebuig cap als escriptors de l¡¯exili), els lligams de l¡¯obra de Rodoreda amb la de Calvino o Ginzburg, el seu humor negre, els urbicidis com a arma de guerra o el paper de la imaginaci¨® i la fantasia. ?s un mapa fet de molts viatges incitadors.

10. Les altures

Sebasti¨¤ Portell
Emp¨²ries

Per Cesca Castellvi Llavina

¡°No va ser ning¨²¡±, sentencia l¡¯¨²ltima frase d¡¯aquesta biografia novel¡¤lada de l¡¯artista Ismael Smith (1886-1972). Set cap¨ªtols en ressegueixen el periple vital, des d¡¯un t¨ªmid primer reconeixement de joventut fins al declivi art¨ªstic i moral que el du a extingir-se, desfici¨®s i oblidat, en un psiqui¨¤tric de l¡¯estat de Nova York. El relat, cronol¨°gic, incorpora tot de flashbacks. Portell aprofundeix en les vides de la seva fam¨ªlia, tot convocant una polifonia de veus que configura la complexitat del personatge a la manera d¡¯un vitrall amb clarobscurs. Creador irreverent, Smith es resistia a cedir a les estretors can¨°niques del m¨®n de l¡¯art. Perqu¨¨ l¡¯art ¡ªsostenia¡ª va m¨¦s enll¨¤ de la vida. Volia un Art amb maj¨²scula, que contrast¨¦s amb l¡¯art ¡°moral, domesticat¡±. Aquesta actitud el va condemnar a viure com ¡°una ombra no del que havia estat, sin¨® del que hauria pogut ser¡±. El de les altures ¨¦s un concepte abstracte, una refer¨¨ncia sense lloc: dist¨¤ncies verticals inhabitades. En vida, Smith no va arribar a instal¡¤lar-s¡¯hi mai, per¨° la seva ambici¨® fou gegantina.

11. Benvolguda

Empar Moliner
Columna

Amb aquesta novel¡¤la, l¡¯autora barcelonina va m¨¦s enll¨¤ del l¨²cid quadre de costums sobre la bogeria quotidiana de la classe mitjana, i aix¨ª ha escrit el seu millor llibre: una f¨¤bula moral a la manera divuitesca sobre l¡¯acorralament, l¡¯angoixa i el temor.

12. L¡¯atzar i les ombres

Juli¨¤ de J¨°dar
Comanegra

Una trilogia de refer¨¨ncia de la literatura catalana s¡¯ha transformat en una novel¡¤la ¨²nica i memorable. Seguint la perip¨¨cia del seu protagonista, nascut en un barri suburbial, les 887 p¨¤gines mostren l¡¯evoluci¨® d¡¯un pa¨ªs i s¨®n la comprensi¨® total d¡¯un m¨®n.

13. 1969

Eeduard M¨¢rquez
L¡¯altra

Com Benjamin amb Par¨ªs, per¨° entre el document i el relat, per copsar una ¨¨poca vibrant: l¡¯experiment que planteja 1969 ¨¦s una immersi¨® total, a trav¨¦s de documents i testimonis de la dictadura i l¡¯oposici¨®, per sentir la for?a d¡¯un moment transformador.

14. Els irredempts

Cristina Garcia Molina
Labreu

Escrit en prosa tallant per¨° amb l¡¯al¨¨ de la poesia, aquest tr¨ªptic ¨¦s una exploraci¨® a trav¨¦s de l¡¯art de la consci¨¨ncia d¡¯estar atrapats per la societat, la fam¨ªlia o nosaltres mateixos. Amb l¡¯afany de sortir-ne i les dificultats per aconseguir-ho.

15. Plagia millor!

Manel Oll¨¦
Periscopi

Tot el que no ¨¦s tradici¨® ¨¦s plagi, deia aquell, i aquest assaig demostra que dif¨ªcilment existeix un text on no ressoni el passat com a tradici¨® o com a plagi. Amb coneixement i estil, Oll¨¦ evidencia que escriure sobre literatura pot ser literatura.

16. Aioua

Roser Cabr¨¦-Verdiell
Males herbes

El realisme m¨¤gic tamb¨¦ s¡¯escriu en catal¨¤, i aquesta novel¡¤la ho fa jugant amb l¡¯exploraci¨® verbal: la protagonista viatja a l¡¯estat dels Estats Units per la seva fon¨¨tica i el lector descobreix ¨¦s un viatge per evadir-se gr¨¤cies a les paraules.

17. El meu amic

Esteve Miralles
Angle

No ¨¦s f¨¤cil, per¨° fragment rere fragment ens endinsem en una novel¡¤la de den¨²ncia c¨ªvica necess¨¤ria: la viv¨¨ncia de decepcions personals s¡¯encavallen amb una an¨¤lisi met¨°dica de l¡¯ab¨²s de poder i la impunitat sobre la qual s¡¯ha bastit la nostra societat.

18. Guilleries

Ferran Garcia
Males herbes

Si un western pass¨¦s a la geografia catalana, la plana de Vic podria ser un bon lloc, les guerres carlines el millor moment, els bandolers, els nostres cowboys. I, com en aquest cas, la viol¨¨ncia, el dolor i la crueltat se situarien al centre de la trama.

19. La tardor em sobta

Francesc Parcerisas
Quaderns crema

La connexi¨® entre poesia i dietari ¨¦s magn¨¨tica si l¡¯estableix Parcerisas. Llegir la seva prosa de cada dia ¨¦s acompanyar-lo en un envelliment de plenitud perqu¨¨, entre les lectures i les deixalles de la vida, conserva la llum de la bellesa.

20. Imatges latents

Joan Fontcuberta
Arc¨¤dia

Probablement Joan Fontcuberta ¨¦s el fot¨°graf m¨¦s influent de Catalunya, i ho ¨¦s per la correlaci¨® entre els seus projectes art¨ªstics i l¡¯assagisme sobre l¡¯art de la fotografia. Aqu¨ª reflexiona sobre com la imatge ha esdevingut un configurador d¡¯identitat.

21. Periodisme de contacte

Miquel Bonet
La segona perif¨¨ria

El que m¨¦s sorpr¨¨n de Bonet ¨¦s la irrever¨¨ncia de la seva veu per explicar la realitat, per¨° el m¨¦s fonamental ¨¦s la seva exig¨¨ncia d¡¯humanitat contra les trampes que la distorsionen. Aquest recull d¡¯articles de mat¨¨ria sudista ¨¦s periodisme pur.

22. Diatomea

N¨²ria Perpiny¨¤
La magrana

L¡¯acci¨® transcorre el 2216, la narraci¨® exigeix un lector preparat, i el g¨¨nere de la novel¡¤la ¨¦s la ci¨¨ncia-ficci¨® clim¨¤tica. Pensa les conseq¨¹¨¨ncies de la crisi clim¨¤tica i per aix¨° ens interpel¡¤la. Perqu¨¨, de fet, ¨¦s una s¨¤tira sobre la nostra estupidesa.

Els votants: Anna Ballbona, escriptora ? Mar Bosch, escriptora ? Miquel Bonet, periodista ? Joan Burdeus, cr¨ªtic cultural ? Manuel Casta?o, cr¨ªtic literari ? Paco Cerd¨¤, escriptor ? Jaume Claret, historiador ? Maria Dasca, professora de literatura ? Manel Garcia, professor de filosofia ? V¨ªctor Garc¨ªa Tur, escriptor ? Anna Maria Iglesia, periodista cultural ? Miquel ?ngel Llauger, poeta ? Rudolf Ortega, corrector ? Mar Padilla, periodista ? Pon? Puigdevall, cr¨ªtic literari ? Adri¨¤ Pujol, escriptor ? Xavier Pla, professor de literatura ? Georgina Sol¨¤, traductora ? Blanca-Llum Vidal, escriptora ? Jordi Amat, coordinador