Sebasti¨¤ Alzamora: ¡°Mallorca ¨¦s cada cop m¨¦s un enorme aeroport rodejat de serveis¡±

Els col¡¤laboradors de Quadern han escollit R¨¤bia (Proa), de l¡¯escriptor mallorqu¨ª Sebasti¨¤ Alzamora (Llucmajor, 1972), com la millor obra publicada en catal¨¤ aquest 2022. El llibre acompanya el protagonista pel seu deambular pel nucli tur¨ªstic de Bellavista ¡ªalter ego de s¡¯Arenal¡ª, commocionat per l¡¯assassinat absurd de la seva gossa Taylor, en un entorn on es barregen la degradaci¨® i la lletjor amb l¡¯amistat i la bondat. En un ambient molt m¨¦s acollidor, a la manacorina llibreria M¨®n de Llibres, repassem la seva traject¨°ria, en qu¨¨, a l¡¯espera de nova novel¡¤la el 2024, ja s¡¯albiren dues properes novetats: un aplec de contes dispersos i actualitzats a la mallorquina Ensiola i un poemari a Proa.

¡®R¨¤bia¡¯, d¡¯Alzamora, ha estat escollit com el millor llibre del 2022 pels cr¨ªtics i col¡¤laboradors de ¡®Quadern¡¯

PREGUNTA. Est¨¤ d¡¯enhorabona.

RESPOSTA. S¨ª. Perqu¨¨ a m¨¦s d¡¯aquest reconeixement de Quadern, Reis del m¨®n (Proa, 2020) es porta als escenaris el proper 17 de mar? al Teatre Principal de Palma, en una adaptaci¨® a c¨¤rrec de Josep Maria Mir¨® (recent Premi Nacional espanyol de Literatura Dram¨¤tica) i amb la direcci¨® de Jos¨¦ Martret. I pel que fa a R¨¤bia, just he firmat la cessi¨® de drets per fer-ne una pel¡¤l¨ªcula, en el retorn del Toni Aloy a la direcci¨® cinematogr¨¤fica i amb Bernat Gual al gui¨®. Dues dobles bones not¨ªcies: per les adaptacions i per la qualitat de la gent implicada.

P. La novel¡¤la t¨¦ un protagonista absent, gaireb¨¦ involuntari.

R. El protagonista t¨¦ la capacitat de renunciar amb tranquil¡¤litat d¡¯esperit. Per aix¨°, la seva veu es va apagant progressivament. El m¨®n l¡¯ha retirat, i ell ho accepta i reorganitza la seva vida en funci¨® d¡¯unes rutines dominades per les necessitats de la gossa. Al mat¨ª, la passejada el porta a interactuar amb d¡¯altres amos; i a la tarda, s¡¯acosta fins a un bar on es relaciona amb una gent que, sense dramatismes, tenen en com¨² estar una mica espanyats.

P. Els illencs divideixen el m¨®n entre Mallorca i fora Mallorca; R¨¤bia desdibuixa aquesta frontera.

R. Mallorca serveix com a meton¨ªmia del m¨®n. All¨° que succeeix aqu¨ª, despr¨¦s ho veus a major escala en altres bandes. Tot ha passat abans aqu¨ª: la corrupci¨® de la classe pol¨ªtica, el deteriorament de la llengua catalana, el trencament dels consensos de la Transici¨®, el turisme com a motor econ¨°mic i, alhora, mal profund de la societat, les desigualtats socials... I aquest deteriorament de la conviv¨¨ncia, fruit d¡¯un determinat model econ¨°mic, pol¨ªtic i social, provoca un malestar que ¨¦s la r¨¤bia del t¨ªtol.

Estad¨ªsticament, Mallorca produeix bons escriptors per damunt de les seves possibilitats

P. Per¨° no hi ha r¨¤bia expl¨ªcita.

R. La novel¡¤la acompanya el seu protagonista. Durant tres dies, s¡¯acumulen les raons per sentir r¨¤bia, per all¨° que veu i per all¨° que li passa. No oblidem que el m¨¦s notori ¨¦s que li maten la cussa. Aix¨° capgira el seu m¨®n, perqu¨¨ ja no t¨¦ la seguretat de les rutines i aleshores comen?a a anar a la deriva. En comptes d¡¯optar per la r¨¤bia, queda a merc¨¨ dels altres. Afortunadament, no s¨®n mala gent. El m¨®n ¨¦s desagradable, lleig, negatiu, per¨° est¨¤ habitat per bones persones.

P. Creus en la bondat de la gent?

R. Jo hi crec molt. La bondat no nom¨¦s ¨¦s possible, sin¨® que cal defensar-la. S¡¯ha de ser molt m¨¦s intel¡¤ligent i valent per ser bo que per ser un fill de puta. Ser un fill de puta ¨¦s una vulgaritat, ho pot ser qualsevol. I sovint, l¡¯arrel no cal cercar-la tant en la maldat com en l¡¯estupidesa. De fet, podr¨ªem dir que el contrari de la bondat ¨¦s l¡¯estupidesa.

P. La novel¡¤la passa en un no-lloc.

R. L¡¯antrop¨°leg Marc Aug¨¦ va teoritzar el no-lloc posant com a paradigma els aeroports i, justament, Mallorca ¨¦s cada cop m¨¦s un enorme aeroport rodejat de serveis. Evidentment, el turisme afavoreix que indrets amb una identitat molt plena derivin cap a no-llocs o cap a identitats h¨ªbrides. Tanmateix, la identitat acaba funcionant per juxtaposici¨® entre vestigis del passat i l¡¯al¡¤luvi¨® sense ordre ni concert de noves realitats. S¡¯Arenal ¨¦s una d¡¯aquestes polifonies: un nucli urb¨¤ de turisme porqueria que, quan te n¡¯allunyes, es transforma en un espai rural esquarterat on, com surt a la novel¡¤la, fa 60 anys que alg¨² pastura les seves ovelles per uns terrenys que amaguen un polvor¨ª de la Guerra Civil.

P. Entre les constants mallorquines, hi ha les successives bones generacions d¡¯escriptors.

R. Aix¨° ha estat sempre aix¨ª. Estad¨ªsticament, Mallorca produeix bons escriptors per damunt de les seves possibilitats. Dins d¡¯una societat on el coneixement i l¡¯estudi no han estat tradicionalment valorats ¡ªara m¨¦s, afortunadament¡ª, sobta la qualitat i la persist¨¨ncia. Generacions com la dels setanta s¨®n merit¨°ries per n¨¦ixer contra corrent del seu entorn i, alhora, per la seva qualitat intr¨ªnseca.

P. Barcelona com a referent o com a l¨ªmit?

R. Barcelona ¨¦s la capital cultural dels pa?sos catalans. Disposar d¡¯una gran ciutat europea com Barcelona, sens perjudici dels valors de Palma i Val¨¨ncia, et dota d¡¯un valor incalculable. Aix¨° no treu que a l¡¯anomenada perif¨¨ria cada cop hi ha m¨¦s teixit, densitat i pot¨¨ncia culturals. Hi ha molt de motors en marxa que en part conflueixen i en part s¨®n paral¡¤lels al gran motor barcelon¨ª. Aix¨° fa que, a pesar de tot, la nostra cultura estigui ben viva. Es nota, per exemple, en les generacions que pugen, i que aqu¨ª a Mallorca t¨¦ un innegable protagonisme femen¨ª... i ja era hora.

P. La xarxa liter¨¤ria en llengua catalana est¨¤ atrofiada?

R. Aquest ¨¦s un problema antic: la fragmentaci¨® en comunitats aut¨°nomes, com ja va avisar Joan Fuster, era un parany acceptat massa de bon grat. Perqu¨¨ ha acabat configurant un imaginari que ens ha fet oblidar l¡¯exist¨¨ncia d¡¯un mercat molt potent. Ja no parlo d¡¯hipot¨¨tiques personalitats pol¨ªtiques, sin¨® d¡¯una cosa ben pragm¨¤tica: un mercat significatiu a escala europea que comparteix una llengua. Tamb¨¦ et trobes els prejudicis interns. El blaverisme o el gonellisme tenen la seva torna en l¡¯estult¨ªcia de certa gent del Principat que diuen no entendre girs propis del valenci¨¤ o el mallorqu¨ª. Aquests prejudicis o aquesta mandra, en canvi, no els tenen davant d¡¯un castell¨¤ tenyit de col¡¤loquialismes iberoamericans o, fins i tot, a l¡¯hora d¡¯escoltar Ant¨°nia Font o Zoo. Aquesta hauria de ser l¡¯actitud perqu¨¨, almenys per a mi, tota la llengua me la sento meva.