Una ¡®Tosca¡¯ encartonada que pret¨¦n escandalitzar

La famosa invectiva de Joseph Kerman contra Tosca (¡°aquesta opereta encartonada que pret¨¦n escandalitzar¡±) s¡¯ha convertit en un lloc com¨² de la cr¨ªtica contra Giacomo Puccini. Avui sabem que el music¨°leg nord-americ¨¤ es va inspirar en redactar-la, dins del seu cl¨¤ssic Opera as Drama (1956), en una altra fil¨ªpica encara m¨¦s dura de George Bernard Shaw, escrita el 1887, contra La Tosca, el drama tr¨¤gic de Victorien Sardou que va inspirar el llibret de l¡¯¨°pera: ¡°Un simulacre barat de drama passat, indolent, matusserament constru?t i amb el cap buit que pret¨¦n escandalitzar¡±. La problem¨¤tica producci¨® del Rafael R. Villalobos, estrenada aquest dimecres 4 de gener, al Liceu de Barcelona, gaireb¨¦ permet actualitzar els dos severs ep¨ªtems de Kerman.

Aquesta Tosca, que es va poder veure a La Monnaie de Brussel¡¤les amb limitacions relacionades amb la pand¨¨mia, el 2021, i que arribar¨¤ a la Mestran?a de Sevilla, al juny que ve, s¡¯encalla en la seva obsessi¨® per explicar massa coses. El director d¡¯escena aprofundeix en elements que no tenen res a veure amb les pretensions del compositor, com el seu rerefons pol¨ªtic. Puccini ho va evitar expressament a favor d¡¯un acostament gaireb¨¦ obsessiu en l¡¯ambientaci¨®; ¨¦s ben sabut que va estudiar la cerim¨°nia del Te Deum per al final del primer acte o va visitar el Castell de Sant¡¯Angelo a l¡¯alba per a l¡¯inici del tercer. Per¨° aquesta veracitat atmosf¨¨rica contrasta amb uns personatges poc perfilats i amb una trama basada en la mentida on tothom enganya tothom, com ha explicat Alexandra Wilson a la seva fonamental The Puccini Problem (2007).

Villalobos afegeix, a m¨¦s a m¨¦s, un enlla? intel¡¤lectual poc afortunat amb l¡¯escriptor i realitzador Pier Paolo Pasolini. Un procediment habitual en altres produccions seves que ha funcionat una mica millor en la combinaci¨® d¡¯Orfeu i Eur¨ªdice de Gluck amb Haneke, a El barber de Sevilla de Rossini amb Almod¨®var i a Orlando de Handel amb Virginia Woolf. En aquest cas, intenta connectar Pasolini amb Cavaradossi, tots dos v¨ªctimes de les seves idees pol¨ªtiques, per¨° se centra en l¡¯escabr¨®s episodi sense resoldre del seu assassinat, el 1975, pel xaper Pino Pelosi. Fins i tot, il¡¤lustra el p¨²blic amb diverses explicacions textuals que no tenen en consideraci¨® la biografia recent de Miguel Dalmau (Tusquets), on se sost¨¦ que Pasolini va ser executat per un terrorista vinculat a l¡¯associaci¨® pol¨ªtica d¡¯extrema dreta Ordine Nuovo.

Va ser absolutament inacceptable que un sector del p¨²blic esclat¨¦s en crits ensordidors i ens imped¨ªs escoltar amb normalitat aquest afegit del director d¡¯escena a l¡¯inici del segon acte

Ja l¡¯associaci¨® del segon acte amb el film excessiu i esglaiador pasolini¨¤ Sal¨® o los 120 d¨ªas de Sodoma va ser objecte d¡¯esc¨¤ndol, mesos abans de l¡¯estrena, amb la ren¨²ncia de la soprano Aleksandra Kurzak i el tenor Roberto Alagna a encap?alar el repartiment. Un nexe completament superficial amb nus d¡¯atrezzo i una caracteritzaci¨® d¡¯Scarpia que no t¨¦ res a veure amb els quatre monstres que protagonitzen aquesta pel¡¤l¨ªcula. Villalobos va m¨¦s enll¨¤ en intentar convertir Pasolini en un personatge de l¡¯¨°pera. Ho veiem com a figurant per subratllar la seva identificaci¨® amb Cavaradossi. Per¨° arriba al seu zenit en dues llic¨¨ncies penoses. Un discurs seguit d¡¯un ball amb Pino Pelosi al so de la can?¨® Love in Portofino (a l¡¯enregistrament del seu compositor Fred Buscaglione), a l¡¯inici del segon acte i abans del comen?ament de la m¨²sica de Puccini, i a la conversi¨® del bell fresc simf¨°nic inicial del tercer acte en una escenificaci¨® de l¡¯assassinat de Pasolini a mans de Pelosi, que associa all¨° cantat amb el pastor amb la veu del contratenor Hugo Bol¨ªvar. Tot i aix¨°, va ser absolutament inacceptable que un sector del p¨²blic esclat¨¦s en crits ensordidors i ens imped¨ªs escoltar amb normalitat aquest afegit del director d¡¯escena a l¡¯inici del segon acte.

Tot i les m¨²ltiples llic¨¨ncies, com aquesta desconcertant imatge del sagrist¨¤ escopint sobre el cad¨¤ver de Cavaradossi al final de l¡¯¨°pera, no hi ha dubte del talent d¡¯aquest jove director d¡¯escena sevill¨¤. Ho va demostrar en una brillant direcci¨® d¡¯actors i un vestidor atractiu on va combinar el vermell de la sang amb el blanc i negre, de la llum i la mort. Per¨° tamb¨¦ amb una escenografia girat¨°ria excel¡¤lent d¡¯Emanuele Sinisi on fusiona refer¨¨ncies a les tres ubicacions de l¡¯¨°pera: l¡¯interior d¡¯una esgl¨¦sia, l¡¯habitaci¨® d¡¯un palau i la terrassa d¡¯un castell. La il¡¤luminaci¨® de Felipe Ramos va ser un altre aspecte que cal destacar com a recurs dram¨¤tic al final dels actes primer i tercer de l¡¯¨°pera. I una menci¨® especial mereixen les magn¨ªfiques pintures de Santiago Yd¨¢?ez; en especial, la col¡¤lecci¨® de gossos rabiosos que acompanyen l¡¯interrogatori d¡¯Scarpia a Tosca durant la tortura de Cavaradossi, al segon acte.

Precisament, aquell moment d¡¯enorme intensitat dram¨¤tica sobre l¡¯escenari amb prou feines es va reflectir a la fossa. El director d¡¯orquestra Henrik N¨¢n¨¢si no va aconseguir de la Simf¨°nica del Gran Teatre del Liceu ni la qualitat ni tampoc la implicaci¨® escoltada, amb Susanna M?lkki, el mes passat a El tr¨ªptic del mateix compositor. El seu Puccini va ser poc refinat i emotiu. El director hongar¨¨s va dirigir amb seguretat per¨° va imposar el volum simf¨°nic sobre el drama i les veus, que va tapar diverses vegades. D¡¯altra banda, el cor titular del teatre barcelon¨ª va exhibir la seva qualitat, encara que no ho vei¨¦ssim a l¡¯escena del Te Deum.

En el repartiment vocal va sobresortir la soprano Maria Agresta, com a Tosca, amb un bell color vocal i un bon legato, per¨° tamb¨¦ amb s¨°lids aguts. Va afrontar amb solv¨¨ncia l¡¯evoluci¨® del personatge sense exageracions i amb tota la intensitat de combinar la veu de pit amb el llenguatge parlat al segon acte; va convertir la seva ¨¤ria Vissi d¡¯arte en un dels millors moments de la nit. El tenor Michel Fabiano va ser un Cavaradossi de menys a m¨¦s, amb una Recondita armonia una mica freda, al primer acte, que va superar amb valentia i volum, al segon, cantant amb brillantor Vittoria, vittoria, encara que el seu millor moment musical l¡¯escoltem a E lucevan le stelle amb un exquisit ¨²s de la mitja veu. El bar¨ªton ?eljko Lu?i? va ser un bon Scarpia, de potent pres¨¨ncia esc¨¨nica, malgrat acusar certa monotonia en el cant. I, entre els secundaris, cal destacar la qualitat del sagrist¨¤ de Jonathan Lemalu, el s¨°lid Angelotti de Felipe Bou i el brillant Spoletta de Mois¨¦s Mar¨ªn.

Tosca

M¨²sica de Giacomo Puccini. Llibret de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa. Maria Agresta, Michael Fabi¨¤, ?eljko Lu?i?, Felip Boum Jonathan Lemalu, Mois¨¨s Mar¨ªn, Manel Esteve, Milan Peri?i? i Hugo Bol¨ªvar. Cor i Orquestra dl Gran Teatre del Liceu. Direcci¨® musical: Henrik N¨¢n¨¢si. Direcci¨® d¡¯escena: Rafael R. Villalobos. Gran Teatre del Liceu, 4 de gener. Fins al 21 de gener.