Un tipus d¡¯autor

El passat 23 de desembre (si ¨¦s que no va passar res d¡¯estrany: escric aquestes l¨ªnies uns dies abans), el Teatre Principal de Palma acoll¨ª la lectura en directe de Siau benvinguts, l¡¯obra mestra del dramaturg pobler Alexandre Ballester, mort l¡¯any 2011, a qui tants de nosaltres respect¨¤rem i estim¨¤rem. La representaci¨® es pogu¨¦ seguir tant a la sala com per la r¨¤dio auton¨°mica, impulsada per un projecte p¨²blic de p¨°dcasts anomenat F¨°nics, un concepte tan simult¨¤niament antic (teatre radiof¨°nic!) i modern (p¨°dcast, senyors!) com acostumen a ser les bones idees. La pe?a tenia un repartiment magn¨ªfic, amb l¡¯admirable Agn¨¨s Llobet al capdavant: tant de bo que sort¨ªs de conya, i suposo que, quan el lector em llegeixi, el resultat ja es podr¨¤ escoltar al suc¨®s canal de Spotify que porta el nom d¡¯aquesta iniciativa del govern balear.

El cas, per¨°, ¨¦s que la not¨ªcia m¡¯ha fet pensar en Ballester, primer, i despr¨¦s en el tipus d¡¯escriptor que represent¨¤ en vida. N¡¯Alexandre fou un bon autor dram¨¤tic, rigor¨®s en les formes i atent a les successives formes de la Gran Cultura, tot i que potser les descobria sempre una mica massa tard, quan ja no eren exactament novetat sin¨® part del c¨¤non (aix¨° s¨ª, tot just acabada d¡¯assimilar). Diguem que feia teatre modern un segon despr¨¦s que aquella f¨®rmula hagu¨¦s deixat de ser moderna, o teatre amb aroma a cl¨¤ssic americ¨¤... deu minuts abans que aquella flaire torn¨¦s a estar de moda. Estava al m¨®n, i ens el portava a casa amb petites impuntualitats, per¨°, tanmateix, amb honestedat. En la seva millor accepci¨®, ser un ¡°autor local¡± voldria dir aix¨°: no ser el primer d¡¯arribar all¨¤ on toca, per¨° aconseguir-ho sempre, i, aix¨ª, facilitar que els teus ve?ns t¡¯hi acompanyin.

N¡¯Alexandre fou un bon autor dram¨¤tic, rigor¨®s en les formes i atent a les successives formes de la Gran Cultura, tot i que potser les descobria sempre una mica massa tard

Em fa por sonar condescendent o rebaixador, perqu¨¨ no ¨¦s gens la meva intenci¨®, al contrari. El que vull dir ¨¦s que hi ha un tipus d¡¯escriptor imprescindible per a la vida cultural real de llocs com Mallorca: aquell que lliga el ritme de la perif¨¨ria amb els corrents del m¨®n, no per convertir all¨° local en universal a trav¨¦s d¡¯una literatura excelsa, sin¨® per traduir all¨° universal en clau local a trav¨¦s d¡¯una literatura generosa amb el seu petit entorn natural. Tot i que Ballester sols n¡¯¨¦s un exemple, mirem-lo de prop: cronista fin¨ªssim del seu poble, teatrero encomanador d¡¯entusiasmes, conversador fi, cin¨¨fil divulgador... Jo no s¨¦ si la Gran Hist¨°ria de la cultura recordar¨¤ Alexandre Ballester quan passin els anys (suposo que no), per¨° la hist¨°ria de la literatura existeix gr¨¤cies a gent com ell.