Don T¨°fol

Aquest setembre celebr¨¤rem el centenari del naixement de Crist¨®bal Serra, don T¨°fol, una de les pres¨¨ncies m¨¦s peculiars de la literatura espanyola dels darrers seixanta anys, i tamb¨¦ de la vida cultural mallorquina. La seva obra, esparsa, inclassificable, cont¨¦ algunes de les millors p¨¤gines que he llegit sobre la cultura i el paisatge mediterranis, a vegades esmentats de forma expl¨ªcita, d¡¯altres transsubstanciats en territoris d¡¯una imaginaci¨® quim¨¨rica. M¨ªstic, antimodern, juganer, cristi¨¤, taoista i follet, ens ha fet feli? a molts i roman com un (no tant) secret per a lectors exquisits.

Serra escriv¨ª la seva obra en castell¨¤, i mantenia unes opinions no sempre justes (ni ben informades) amb la literatura catalana, tot i que sentia devoci¨® per un grapat d¡¯autors can¨°nics, com ara Llull, Turmeda o Foix. Dolent¨® com podia ser a vegades, recordo que un dia el meu amic Carles Cabrera li deman¨¤ quina opini¨® tenia d¡¯aquest darrer, i T¨°fol contest¨¤: ¡°Ah, no era en Pere Gimferrer, no!¡± Dolentia doble, perqu¨¨ Gimferrer li havia escrit, anys enrere, un espl¨¨ndid pr¨°leg per al seu llibre de notes Con un solo ojo. Per¨° Serra era mallorqu¨ª, circumst¨¤ncia que sovint implica un especial deler per les pessigades sarc¨¤stiques in absentia. ¡°Entre noltros...¡±, anunciava Serra, i a continuaci¨® ja sabies que vindria una ironia. Crec que mai he rigut tant com visitant aquell octogenari exc¨¨ntric amb els meus escassos vint-i-cinc anys...

El que jo voldria desbaratar avui, per¨°, ¨¦s la idea que la cultura catalana a Mallorca tingu¨¦s una mala relaci¨® amb Serra

El que jo voldria desbaratar avui, per¨°, ¨¦s la idea que la cultura catalana a Mallorca tingu¨¦s una mala relaci¨® amb Serra. El malent¨¨s es substancia en algunes an¨¨cdotes velles (com una topada amb el cantautor Guillem D¡¯Efak que el mateix Serra conta a Las l¨ªneas de mi vida) o el seu desencertat suport a un manifest, o cosa semblant, promogut per UPyD far¨¤ dotze anys, llenegada que provoc¨¤ la reacci¨® a?rada d¡¯un petit nombre de figures francament secund¨¤ries de la literatura illenca.

En canvi, Serra va ser amic de Joan Perucho, amb qui s¡¯admiraven sincerament; compt¨¤ amb l¡¯admiraci¨® del poeta Bartomeu Fiol (qui em digu¨¦ un dia, als passadissos d¡¯El Corte Ingl¨¦s: ¡°Cadasc¨² troba la seva veu en la llengua que li toca, i punt¡±); reb¨¦ un dels seus pocs reconeixements institucionals, el premi Ramon Llull de la comunitat, gr¨¤cies a l¡¯entestament del llavors conseller Dami¨¤ Pons; i el sempre enorme Jaume Pons Alorda reb¨¦ la not¨ªcia del seu dec¨¦s amb tristor, perqu¨¨ feia mesos que intentava arranjar una cita per con¨¨ixer-lo.

Vull dir que la literatura sempre troba els camins necessaris per superar els malentesos i lligar les mirades de tots aquells que l¡¯estimen. I que Serra era ben nostro.