Lucha de clases, franquismo y democracia, de Xavier Dom¨¨nech: L¡¯antifranquisme social

El franquisme va escap?ar moltes continu?tats hist¨°riques. Poc va quedar del passat republic¨¤ o de l¡¯exili (la Generalitat provisional fou gaireb¨¦ l¡¯¨²nica excepci¨®), i pr¨¤cticament tot va haver-se de transformar, refundar o reinstaurar (comen?ant per la mateixa monarquia). La nostra societat ¨¦s ¡ªper molt que els pesi¡ª filla de la dictadura, o m¨¦s ben dit, hereva de les circumst¨¤ncies pol¨ªtiques, socials i culturals generades pel r¨¨gim sorgit de la Guerra Civil. Sense el nacionalcatolicisme, segurament no hauria estat possible el pujolisme.

Aquesta profunda petjada ¨¦s tra?able fins i tot en el m¨®n de la lluita obrera i sindical. Precisament, i despr¨¦s del seu pas per la pol¨ªtica, l¡¯historiador Xavier Dom¨¨nech retorna al que ja havia estat un dels seus principals temes de recerca. Ho fa amb un par¨¨ntesi temporal m¨¦s ampli que li permet cobrir tota la dictadura i la primera Transici¨®, i amb una ambici¨® territorial espanyola, malgrat que el pes catal¨¤ ¡ªper la seva rellev¨¤ncia objectiva i per ser la base emp¨ªrica de l¡¯autor¡ª continu? sent predominant.

Amb una primera part on es reafirma en la validesa de la caixa d¡¯eines heretada de l¡¯heterog¨¨nia historio?gr¨¤fica marxista brit¨¤nica, tres aspectes centren una an¨¤lisi organitzat cronol¨°gicament. En primer lloc, hi ha l¡¯inter¨¨s per la construcci¨® evolutiva de les identitats obreres, condicionades per la repressi¨® contundent, pels canvis demogr¨¤fics i econ¨°mics viscuts durant la dictadura, i per un canvi d¡¯hegemonies, amb el declivi de l¡¯anarquisme i l¡¯expansi¨® del comunisme i els contactes amb l¡¯esfera cat¨°lica. Per¨° Dom¨¨nech tamb¨¦ es fa ress¨° de com perviuen les antigues lleialtats, com ara la d¡¯alguns emigrants que remprenen milit¨¤ncies hist¨°riques.

Segon, hi ha l¡¯estudi sobre les formes de protesta i el sorgiment d¡¯un nou sindicalisme, cristal¡¤litzat amb Comissions Obreres, que partint de demandes laborals va tenyint-se tamb¨¦ de vindicacions pol¨ªtiques. En aquest sentit, la identificaci¨® del franquisme com a enemic com¨² permet teixir complicitats amb altres sectors de l¡¯oposici¨® i, a casa nostra, amb grups provinents del catalanisme. Aquesta alian?a era percebuda com una amena?a seriosa pel r¨¨gim mateix, ja que anunciava la futura unitat transversal de l¡¯Assemblea de Catalunya.

Lucha de clases, franquismo y democracia es tanca posant el focus en el paper de la patronal. Aix¨° li permet assenyalar com el capitalisme espanyol es funda i refunda aleshores ¡ªa l¡¯ombra de les prebendes p¨²bliques i de la discrecionalitat de la dictadura¡ª, tant pel que fa a les seves organitzacions pr¨°pies com respecte de bona part dels lideratges i grups principals. El sorgiment d¡¯aquest nou interlocutor laboral, el protagonisme del nou sistema de partits en la concreci¨® de la Transici¨® pol¨ªtica i la preocupant situaci¨® econ¨°mica desdibuixen, interessadament a parer de Dom¨¨nech, el protagonisme obrer en l¡¯articulaci¨® d¡¯un sindicalisme capa? de reinventar-se fent compatible la lluita de classes amb el combat democr¨¤tic contra la dictadura: ¡°Entre el antifranquismo pol¨ªtico y el r¨¦gimen emerge un tercer sujeto que hace establecer una relaci¨®n completamente diferente entre los dos primeros: el antifranquismo social¡±.

Lucha de clases, franquismo y democracia. Obreros y empresarios (1939-1979)?

Xavier Dom¨¨nech?
Pr¨°leg de Cristian Ferrer.?Akal, 2022
416 p¨¤gines. 24 euros