Deu del Sant Jordi

El s¨ªmbols tenen poder, ens articulen, i a Catalunya res ¨¦s m¨¦s simb¨°lic musicalment que omplir un Sant Jordi. Inaugurat fa 32 anys, es poden comptar amb els dits de dues mans els artistes que l¡¯han omplert cantant en catal¨¤, aix¨° sense considerar concerts ben¨¨fics i celebracions diverses. Els primers de fer-ho van ser els joves que el 1991 van irrompre generacionalment a la Catalunya moderna amb el concert de Sopa de Cabra, Sau, Sangtra?t i Els Pets, reflex d¡¯una educaci¨® en catal¨¤ sense compet¨¨ncia de les xarxes i de l¡¯¨²s d¡¯un idioma amb qu¨¨ els joves eren renyats pels pares i que ells feien servir amb la colla per explicar com n¡¯eren d¡¯incompresos. M¨¦s enll¨¤ de la m¨²sica ¡ªun batibull gens postmodern per¨° molt festiu¡ª, aquell concert va ser ciment generacional. Tant que la nit va acabar roquera, amb Pets i Sopa de festa a un garito barcelon¨ª i amb la policia aturant Joan Reig i Ninyin, els amos de la festa.

Llavors va comen?ar el domini de la can?¨® d¡¯autor, amb un Raimon que amb la seva ¨¨tica, amb l¡¯est¨¨tica del cantautor al servei de la personalitat resilient d¡¯una cultura que no vol morir ofegada i amb una veu que sembla que sempre ha existit m¨¦s enll¨¤ del temps, com la primera m¨¤ impresa en vermell dins una cova, el 1993 celebrava el 30¨¨ aniversari d¡¯'Al vent¡¯, un crit per aturar vendavals. Ho va fer un 23 d¡¯abril, simbologia tautol¨°gica. Al novembre d¡¯aquell any, Miquel Mart¨ª i Pol i Llu¨ªs Llach van recuperar un element definitori de la cultura catalana: el Mediterrani i les seves ribes, iguals en la difer¨¨ncia. No era encara el ta¨¹t que va denunciar Serrat als seus concerts de comiat, i Un pont de mar blava va convertir el Sant Jordi en un mar de sensibilitat amb un escenari-platja el dies 26 i 27. M¨¦s tard, un altre 23 d¡¯abril per¨° del 1997, ho tornaria a fer Maria del Mar Bonet celebrant 30 anys de carrera amb un concert-riu amb multitud de convidats, on la definida per Iago Pericot (escen¨°graf del concert) com a ¡°sirena mediterr¨¤nia¡± va fer arrelar el mar a la m¨²sica popular de Ses Illes.

Els primers d¡¯omplir el palau d¡¯esports cantant en catal¨¤ van ser Sopa de Cabra, Sang?tra?t, Els Pets i Sau el 1991

Pel mig, entre Raimon i Maria del Mar, es va situar un grup amb una popularitat que es mama de petit, a les cercaviles dels pobles i ciutats, quan sonen instruments populars en un ambient de festa al carrer. ?s el sentit profund d¡¯una companyia que va comen?ar abdu?da pel jazz-rock de Miles Davis i va iniciar el concert del seu vint¨¨ aniversari amb una cercavila amb Comediants. Va ser, ¨¦s clar, un Sant Jordi. El 1994. D¡¯aqu¨ª poques setmanes, ja amb 50 anys, l¡¯El¨¨ctrica Dharma tornar¨¤ al Sant Jordi. La festa mai s¡¯acaba.

La simbologia de Serrat va anar per altres camins, els que despr¨¦s de set anys sense editar m¨²sica en catal¨¤ el van dur a retre homenatge a la m¨²sica en aquesta llengua entre 1962 i 1975, a trav¨¦s de la Nova Can?¨® i rodalia en un doble disc, Banda sonora d¡¯un temps, d¡¯un pa¨ªs (1996). Trenta-quatre composicions adaptades a la seva gola i al seu vibrato, amb Josep Mas ¡°Kitflus¡± com a arranjador, portades al directe el 23 i 24 d¡¯abril de 1996 en un tour de force de qui ha navegat amb rumb invariable entre dues aig¨¹es. Dues decisions clau d¡¯aquells concerts al Sant Jordi: no tenir convidats (nom¨¦s al final del concert van pujar a l¡¯escenari m¨¦s d¡¯una vintena d¡¯artistes per cantar ¡®Anirem tots cap al cel¡¯), i situar la nombrosa representaci¨® pol¨ªtica a partir de la fila 12 ¡ªels pol¨ªtics no enarboren encenedors i mai es despentinen aplaudint.

I despr¨¦s d¡¯aquest p¨°quer de cantautors? Doncs es va entrar en la d¨¨cada dels 2000, es van difondre l¡¯streaming, YouTube, Spotify, els grans i mitjans festivals d¡¯estiu, i es va revolucionar el directe fragmentant el p¨²blic en n¨ªnxols, i cap banda de pop en catal¨¤ va optar a convocar al Sant Jordi. Va haver de ser un altre cop Sopa de Cabra, la banda que m¨¦s vegades l¡¯ha omplert, qui despr¨¦s de 10 anys de separaci¨® el va rebentar 3 dies (9, 10 i 11 de setembre de 2011) per celebrar el seu retorn i 25 anys de vida. L¡¯expectaci¨® generada per un retorn ¨¦s un argument clau per omplir grans recintes. Els Sopa que van tornar van ser m¨¦s roquers que mai, amb un Gerard desfermat marcant dist¨¤ncies amb la seva faceta de cantautor il¡¤lustrat, i un grup on tothom es tornava a sentir estimat. Recentment Sopa han tornat a omplir el Sant Jordi celebrant els 30 anys de Ben endins, una prova de la popularitat del seu repertori.

Tamb¨¦ despr¨¦s d¡¯una separaci¨®, Ant¨°nia Font el va omplir (15 d¡¯octubre passat) en un concert que es va obrir amb una pe?a del seu darrer treball i es va tancat amb una del primer. Cercle perfecte d¡¯un pop imaginatiu i gal¨¤ctic tant en lletres com en m¨²sica. Poc despr¨¦s, Zoo (10 desembre), continuaci¨® del llegat valenci¨¤ de Raimon, paraula, identitat i rauxa en clau contempor¨¤nia i festiva, van tancar 29 anys de par¨¨ntesi entre el de X¨¤tiva i els de Gandia. I aquest recorregut es clou amb els tres concerts al desembre, emoci¨® sense paraules, d¡¯un Serrat que va acabar la seva carrera com la va iniciar, amb ¡®Una guitarra¡¯. Per cert, la major part dels artistes que han omplert el Sant Jordi en catal¨¤ no s¨®n de Barcelona. El futur comen?a amb Oques Grasses d¡¯aqu¨ª pocs dies.